Literatura patri¨°tica

El cap¨ªtol dedicat a la ¡°literatura patri¨°tica¡± ¨¦s una part no menyspreable de la hist¨°ria de la literatura universal. Tots els pa?sos n¡¯han fet, especialment cada vegada que hi ha hagut brega entre dues nacions; rarament quan s¡¯ha tractat d¡¯una guerra civil dins d¡¯una naci¨® ¡ªno dins d¡¯un Estat.

Una de les caracter¨ªstiques d¡¯aquest subordre de la literatura ¨¦s l¡¯¨¨mfasi, la vehem¨¨ncia, de vegades la ira amb qu¨¨ es canten les pr¨°pies virtuts i es rebenten els defectes dels altres; fins al punt que, en guerres com ara les francoprussianes, cada un dels dos pa?sos implicats va posseir una literatura amb una simetria especular respecte a l¡¯altra. La segona caracter¨ªstica, que sembla inevitable, ¨¦s que es tracta de literatura molt secund¨¤ria, malgirbada, d¡¯ocasi¨® o de circumst¨¤ncies.

De vegades, poetes il¡¤lustres, o quasi, com Salvador Espriu ¡ªque sempre ha fru?t de molt bona premsa a la Catalunya rebel malgrat haver escrit un llibre conciliador, La pell de brau¡ª, deixen que se¡¯ls escapi un o dos versos ¨²tils per al patriotisme m¨¦s esvalotat enmig d¡¯un poema de qualitat relativa: el vers ¡°ens mantindrem fidels per sempre al servei d¡¯aquest poble¡±, per exemple, que s¡¯ha utilitzat en m¨¦s d¡¯una manifestaci¨® consuetudin¨¤ria dels darrers Onze de Setembre, compleix amb uns barems m¨ªnims de poeticitat ¡ªalternan?a de metres binaris i ternaris¡ª, per¨° no passa de ser un esl¨°gan: d¡¯aqu¨ª que es fes servir per enaltir les masses en aquelles ocasions. Les masses, com ¨¦s sabut, no han estudiat ni ret¨°rica ni po¨¨tica, per¨° s¡¯engresquen de seguida amb qualsevol esl¨°gan que faci patxoca.

El gran poeta W. H. Auden va estar a la guerra d¡¯Espanya i va confegir un llibre, que es diu Spain, no f¨¤cil de trobar pel sol fet que l¡¯autor, un cop li va haver passat l¡¯entusiasme milici¨¤, va retirar-lo de la circulaci¨®: li va semblar un poema massa doctrinari. L¡¯elaboraci¨® liter¨¤ria demana temps, serenitat, calma i ofici. L¡¯Oda a la p¨¤tria, d¡¯Aribau, ¨¦s molt correcta, justament perqu¨¨ est¨¤ escrita molt abans que la q¨¹esti¨® catalana es dirim¨ªs en termes de bel¡¤licositat. Moltes composicions patri¨°tiques de Verdaguer tamb¨¦ s¨®n bones; per exemple: Don Jaume a Sant Jeroni, no tant Nit de sang. I moltes de Carner tamb¨¦ ho s¨®n, per¨° no totes: ¨¦s espl¨¨ndid el poema d¡¯exili anomenat (precisament!) B¨¨lgica, per¨° no ho ¨¦s tant el poema primicer, La can?¨® de Carlemany i el rei en Jaume, que acaba amb aquesta estrofa: ¡°Carlemany i el Rei En Jaume / s¨®n tots dos en Parad¨ªs; / ses paraules benanades / s¨®n un aura molt subtil; / s¨®n ¡¯seguts en tota gl¨°ria / dins la calma de safir; / l¡¯un ¨¦s blanc com l¡¯Etern Pare, / l¡¯altre ros com Jesucrist¡±. Poca cosa, deixant a banda que Jesucrist, que era un jueu de Natzaret, no podia ser ros de cap de les maneres, malgrat la hist¨°ria iconogr¨¤fica que en coneixem.

Durant la Segona Guerra Mundial els propagandistes del r¨¨gim alemany es van preocupar de confegir antologies fervents per als soldats del front: solien contenir poemes molt dolents, per¨° entusiastes ¡ªvegeu Deutsche Gedichte. Eine Sammlung f¨¹r die Kriegszeit (Poemes alemanys. Una antologia per a temps de guerra). Tanmateix, essent la literatura alemanya tan bona entre Goethe i el final del romanticisme, i essent-ne els autors patriotes per escreix ¡ªells es van inventar aquesta raresa anacr¨°nica¡ª, tamb¨¦ van fer c¨®rrer entre la soldadesca una antologia ni m¨¦s ni menys que de H?lderlin (tradu?m): Heroisme. H?lderlin triat per a soldats, que inclou els passatges m¨¦s patri¨°tics de la novel¡¤la Hiperi¨® i, com era m¨¦s que plausible, poemes com ara Cant dels alemanys, La veu del poble o La batalla. No deixa de ser cosa admirable que els soldats de Hitler anessin a Stalingrad amb aquest llibret que no t¨¦ ni un vers dolent, a la butxaca. La tria potser ¨¦s esbiaixada, per¨° la qualitat po¨¨tica no t¨¦ pari¨®. L¡¯amor a l¡¯Alemanya encara no unificada de les generacions properes a H?lderlin no va alterar la qualitat dels versos ni de Goethe, ni de Schiller, ni de H?lderlin mateix. A la Guerra Civil espanyola, els soldats republicans portaven una edici¨® barata del Romancero gitano, de Garc¨ªa Lorca. Immillorable.

Cosa una mica diferent ¨¦s l¡¯antologia que va fer Agust¨ª Esclasans, p¨¨ssim poeta, intitulada Antologia patri¨°tica de la poesia catalana, amb ep¨ªleg de Josep Jan¨¦s (Edici¨® de la Rosa dels Vents, Barcelona, 1936), en qu¨¨ hi ha desastres monumentals com ara el poema dedicat a Felip V ¡ªveritable ase dels cops del problema catal¨¤¡ª, en qu¨¨ llegim: ¡°Si davant de tota Europa / poguessis tornar a sortir / amb ton orgull i ta tropa, / voldria veure¡¯t aqu¨ª / per oferir-te ma copa... / per¨° plena de ver¨ª¡±. O com el ¡®Cant de la ra?a¡¯, d¡¯?ngel Guimer¨¤: ¡°Al bressol de la P¨¤tria / s¡¯hi troba un nou infant. / Els avis tots moriren: / la ra?a va endavant¡±. Sense comentaris.

Veient aquestes mostres de ¡°literatura patri¨°tica¡± se¡¯ns acut que si el patriotisme ¨¦s mala cosa per ella mateixa, la literatura que se¡¯n despr¨¨n ¨¦s cosa esborronadora.