Jordi Puigner¨®: ¡°Espanya es va equiparar a la Xina i Turquia amb el tancament de webs per l¡¯1-O¡±

El seu objectiu ¨¦s construir una rep¨²blica digital. El seu model, Est¨°nia. Va viatjar a Dubl¨ªn fa uns dies per acompanyar Carles Puigdemont. Despr¨¦s va passar per les Illes F¨¨roe, regi¨® aut¨°noma de Dinamarca, i va arribar a un acord amb el seu Govern per impulsar solucions basades en tecnologies digitals avan?ades. Jordi Puigner¨® (Sant Cugat, 1974) ¨¦s enginyer i conseller de Pol¨ªtiques Digitals i Administraci¨® P¨²blica pel PDeCAT. ?s l'¨²nic conseller de l'actual Govern de la Generalitat que est¨¤ imputat per l'organitzaci¨® de l'1 d'octubre. Denuncia que el que va passar abans, durant i despr¨¦s d'aquell dia va ser ¡°una aut¨¨ntica repressi¨® digital¡±. Rep aquest diari a la sala de reunions del seu departament presidida per dues fotos, una de Quim Torra i una altra de Carles Puigdemont.

Pregunta. Com pret¨¦n construir la rep¨²blica digital quan Uber i Cabify abandonen Barcelona i la T-Mobilitat no est¨¤ en marxa?

M¨¢s informaci¨®n

La ¡®Rep¨²blica digital¡¯ nom¨¦s aconsegueix el 5% de les adhesions previstes

El Govern aposta per una Rep¨²blica digital fins que pugui ¡°controlar el territori f¨ªsic¡±

El conseller de la ¡°rep¨²blica digital¡±, al punt de mira per l¡¯1-O

Resposta. Les societats que progressen s¨®n aquelles que aborden les revolucions tecnol¨°giques. Treballem per fer de Catalunya un pa¨ªs digital. No es tracta nom¨¦s d¡¯Uber o Cabify o la T-Mobilitat, sin¨® de temes de cultura i identitat digital, vot electr¨°nic, desplegament de xarxes. Avan?ar cap a una rep¨²blica digital ¨¦s tamb¨¦ un proc¨¦s pol¨ªtic i no ens n¡¯amaguem. Volem ser un Estat independent, una rep¨²blica. El cam¨ª digital va en paral¡¤lel. I encara que no volgu¨¦ssim ser rep¨²blica, un Estat, aquells que volen pert¨¤nyer a Espanya tamb¨¦ haurien de tenir el seu projecte per convertir-se en pa¨ªs digital.

P. No creu llavors que, com den¨²ncia l'oposici¨®, el Govern ha cedit al xantatge del taxi.

R. No parlaria de xantatge. Si entenem el pacte i el di¨¤leg com a xantatge, tamb¨¦ a nivell del que est¨¤ passant al pa¨ªs, no avan?arem.

P. Per¨°, com a conseller de Pol¨ªtiques Digitals, l'anunci de la marxa d¡¯Uber i Cabify no li haur¨¤ agradat.

R. No m'agrada que marxi cap empresa. En el camp tecnol¨°gic, les empreses no fugen de Catalunya. Tot el contrari, no deixem de tenir inversions. El decret es va discutir al Govern i es va arribar a una soluci¨® de comprom¨ªs de totes les parts. Quan parlo amb el sector del taxi, els dic: ¡°El vostre problema no ¨¦s Uber i Cabify, ser¨¤ el cotxe sense conductor¡±.

¡°Avan?ar cap a una rep¨²blica digital ¨¦s tamb¨¦ un proc¨¦s pol¨ªtic¡±

P. Un dels seus projectes ¨¦s la creaci¨® d'una identitat digital per a cada catal¨¤ per relacionar-se amb l¡¯Administraci¨®. Quan ser¨¤ una realitat?

R. Si podem tenir una legislatura normal, ho veurem abans que s¡¯acabi. Si la legislatura acaba per altres motius abans del previst, ¨¦s evident que ser¨¤ dif¨ªcil. A Espanya, per exemple, la identitat sempre s'ha ent¨¨s sota un concepte de control. La identitat la desplega el Ministeri de l¡¯Interior amb el DNI. Nosaltres treballem com Est¨°nia, des del punt de vista dels serveis. El ciutad¨¤ ¨¦s actor i propietari de la seva identitat digital i la fa servir per a tot un ventall de serveis, no nom¨¦s per relacionar-se amb l'administraci¨®. Est¨°nia ha desvinculat el concepte de ciutadania digital al de nacionalitat. Treballem amb aquesta idea.

P. Qu¨¨ es podr¨¤ fer amb aquesta identitat?

R. Per exemple, si el Bar?a accepta aquesta identitat, es podr¨¤ utilitzar per fer-se¡¯n soci.

P. Com si fos Facebook, que et permet accedir a altres aplicacions?

R. En aquesta l¨ªnia, per¨° complint la normativa europea. Tot legal, que el ciutad¨¤ sigui l'amo de la seva identitat. He viatjat diverses vegades a Est¨°nia i els pregunto: ¡°Per qu¨¨ esteu fent un projecte de rep¨²blica digital si sou un Estat? Est¨°nia ja t¨¦ un Estat f¨ªsic¡±. La resposta que em dona el secretari de govern ¨¦s que el pa¨ªs ha patit al llarg de la seva hist¨°ria cinc invasions russes, i que n¡¯hi hagi una sisena ¨¦s q¨¹esti¨® de temps. Per aix¨° es preparen perqu¨¨ els seus ciutadans puguin estar connectats i prenent decisions sobre la voluntat de la naci¨®, independentment que no tinguin un control f¨ªsic sobre el territori.

P. Per¨° la situaci¨® d¡¯Est¨°nia no ¨¦s la nostra.

¡°Les empreses tecnol¨°giques no fugen de Catalunya. Tot el contrari¡±

R. Jo li parlo del que estan fent a Est¨°nia, un Estat n¨²vol. Tamb¨¦ ho fan moltes empreses. Estem parlant de com ens organitzarem i com ser¨¤ la governan?a del XXI.

P. Quan parla de la hipot¨¨tica rep¨²blica digital, fa pensar en el que est¨¤ fent el Consell de la Rep¨²blica de Carles Puigdemont. No es difumina aquest Consell amb el projecte del Govern?

R. Nosaltres estem treballant amb una proposta del Govern. El que est¨¤ fent el Consell de la Rep¨²blica va m¨¦s orientat als ¨°rgans de participaci¨® del mateix Consell. S¨®n eines que no s¨®n incompatibles.

¡°Treballem com Est¨°nia, des del punt de vista dels serveis digitals¡±

P. Les adhesions al Consell no arriben al mili¨® que esperaven.

R. Tot comen?a ara. Em sembla que ja t¨¦ m¨¦s de 100.000 inscrits.

P. S¨®n uns 58.000.

R. Teniu la xifra actualitzada?

P. S¨ª. ?s menys d'un 6%. Si va a aquest ritme, trigar¨¤ molt a arribar al previst.

R. S¡¯han plantejat una s¨¨rie d'objectius. Si ja n¡¯hi ha 58.000, d¡¯aqu¨ª a sis mesos n¡¯hi haur¨¤ m¨¦s. ?s veritat que es va plantejar l'objectiu d'un mili¨®, per¨° tamb¨¦ es va dir que no era un objectiu imprescindible.

P. Nova edici¨® del Mobile. L'any passat va rebutjar assistir a un sopar perqu¨¨ hi havia Felip VI. Ajuden aquestes situacions al futur del pa¨ªs?

R. En aquell moment la Generalitat estava representada pel Govern del 155. Sota aquest concepte jo vaig entendre que no s'havia d'anar a aquest sopar. Aquest any el Govern ja ha pres una decisi¨®. El que no farem ¨¦s convidar el Rei a cap acte, ni les parts de parafern¨¤lia mon¨¤rquica.

P. Busca evitar situacions com el tancament de webs de l'1-O amb la xarxa de fibra ¨°ptica de la Generalitat que vost¨¨ impulsa?

R. Xarxa Oberta no ¨¦s un servei finalista. ?s un instrument per a tots els operadors. Per¨° ¨¦s curi¨®s que algunes ordres de tancament de webs les van aplicar Telef¨®nica, Vodafone, Orange i d'altres. Si tu eres usuari, per exemple, de Fibracat o Iguana Comunicacions, podies accedir a les p¨¤gines.

P. Per¨° hi havia una ordre judicial que demanava el bloqueig.

R. En alguns casos s¨ª, en d'altres es deia que s'havia de tancar tot el que tenia a veure amb el refer¨¨ndum, sense especificar el web. Els procediments que va fer servir Espanya han estat equiparats a pr¨¤ctiques de Turquia o la Xina. Organitzacions digitals europees i americanes han dit que Espanya es va saltar directives europees.

P. Per¨° aix¨° no ho ha dit la Comissi¨®.

R. Ens ha dit que no ¨¦s competent per investigar-ho, per¨° que anem a la just¨ªcia ordin¨¤ria. Per¨°, per carta, [el comissari Andrus Ansip] ja ens indica que hi ha indicis molt clars que va haver-hi alguna cosa estranya.