Temporada d¡¯imprevistos abundants

En iniciar-se el judici sobre l¡¯1-O el que m¨¦s tindrem ¨Cencara m¨¦s¨C ¨¦s el que menys conv¨¦ a una societat oberta: fragoroses fake news, videoconfer¨¨ncies Torra-Puigdemont, molt de soroll medi¨¤tic, simplificaci¨® exponencial, himnes legionaris i laments secessionistes sobre la falta d¡¯independ¨¨ncia del poder judicial a Espanya. L¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja ha fet un prodigi d¡¯okupa sem¨¤ntica: demanar que el judici sigui just. Costa imaginar l¡¯alcalde de Mil¨¤ posant en dubte la just¨ªcia italiana, encara que es faci a Roma. D¡¯una banda, se suposa que el tribunal far¨¤ gala de garantisme ¨Cen streaming¨C per evitar que el Tribunal Europeu de Drets Humans en el seu moment hagi de fer alguna precisi¨® sobre formalitats processals. Els conceptes de rebel¡¤li¨® i secessi¨® tindran ocupats els analistes de gu¨¤rdia. D¡¯altra banda, ja a tocar de la campanya electoral, el que es digui en les sessions judicials pot f¨¤cilment prendre-li la iniciativa als continguts que s¨®n propis d¡¯un vot municipal, auton¨°mic o al Parlament Europeu.

Caldr¨¤ escoltar atentament el que diran sobre la Uni¨® Europea els candidats de l¡¯independentisme, atesa la manifesta eurof¨°bia de Carles Puigdemont i els crits de ¡°Fora Europa¡± dels qui van ocupar la seu de la Comissi¨® Europea a Barcelona. Per qu¨¨ es recorre al Tribunal Europeu de Drets Humans si es propugna una Catalunya desafecta a Europa? Aquesta ¨¦s una immensa bretxa, i no nom¨¦s perqu¨¨ el catalanisme solia ser europeista: en les enquestes, el percentatge de la ciutadania catalana partid¨¤ria d¡¯una ruptura amb Espanya es redueix molt si la pregunta inclou que la independ¨¨ncia deixaria Catalunya a la perif¨¨ria extrema de la Uni¨® Europea. Aquest percentatge ha estat sempre molt indicatiu, tot i que en una fase inicial els guionistes del proc¨¦s van aconseguir que arrel¨¦s la idea que si te¡¯n vas d¡¯Espanya et pots quedar en el sistema europeu. El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ja va dir que atacar la Constituci¨® d¡¯un Estat membre ¨¦s el mateix que atacar el marc legal de la Uni¨® Europea.

Hi haur¨¤ imprevistos, ¨¦s clar. Ja se sap que acostumen a ser el m¨¦s inc¨°mode d¡¯un moment pol¨ªtic, i encara m¨¦s si ¨¦s tan complex com l¡¯actual. Si el gir de Pedro S¨¢nchez pel que fa al repte de la secessi¨® es confirma amb les votacions sobre els Pressupostos Generals, ¨¦s de suposar que aix¨° tindr¨¤ algun efecte sobre els estats d¡¯opini¨®. Si S¨¢nchez port¨¦s el pa¨ªs, sigui o no a la tardor, a les urnes per a unes eleccions generals, com ho assimilar¨¤ l¡¯electorat? Abans, i concretament a Barcelona, es veur¨¤ fins a quin punt la truculenta intensitat de la guerra interna en l¡¯independentisme altera l¡¯avui fr¨¤gil composici¨® de l¡¯hemicicle municipal, sense grups amb perspectiva hegem¨°nica. En general, en totes les votacions del 26 de maig encara ¨¦s una inc¨°gnita l¡¯impacte de la velada o expl¨ªcita articulaci¨® d¡¯un eix PP-Cs-Vox. No ser¨¤ menys substancial l¡¯estrat¨¨gia del PSOE ¨Ci, si escau, del PSC¨C per aparcar l¡¯enfrontament intern, dolor¨®s, sobre les cessions simb¨°liques o reals a l¡¯independentisme catal¨¤.

Si el gir de S¨¢nchez pel que fa al repte de la secessi¨® es confirma amb les votacions sobre els Pressupostos, ¨¦s de suposar que aix¨° tindr¨¤ algun efecte sobre els estats d¡¯opini¨®

Fins i tot ¨¦s possible que l¡¯actual president del Govern espanyol continu? dient que est¨¤ a punt de trobar la soluci¨® al problema de Catalunya. En primer lloc, aquesta soluci¨® no existeix a curt termini i, en segon lloc, el problema no ¨¦s Catalunya, sin¨® la concepci¨® de Catalunya que en tenen el nacionalisme i la seva expansi¨® independentista. En casos aix¨ª no hi ha solucions a mitj¨¤ termini, i recon¨¨ixer-ho ¨¦s un dels trets que defineixen un estadista. Francis Fukuyama est¨¤ insistint que la societat nord-americana es va fragmentant en segments que el victimisme basa en identitats cada vegada m¨¦s parcials i limitades, de manera que es posa en risc la possibilitat de deliberaci¨® i acci¨® col¡¤lectiva per part d¡¯una societat en el seu conjunt. El que ¨¦s propi de la gran pol¨ªtica no ¨¦s fragmentar, sin¨® refor?ar els nexes d¡¯una societat. Per a la pol¨ªtica autoexigent, amb sentit hist¨°ric i intel¡¤lig¨¨ncia, el requeriment actual ¨¦s soldar i no pas excloure. Encara que sigui improbable, aix¨° ¨¦s el m¨¦s urgent per a Catalunya: m¨¦s enll¨¤ del judici, que hi hagi una figura amb un ampli suport capa? de gestionar una rectificaci¨® expressa del que ha estat fins ara el proc¨¦s. Atents a la pantalla del Tribunal Suprem, tamb¨¦ haurem d¡¯anar pensant qui votarem en les eleccions de maig.