El mon¨°leg de ¡°l¡¯home bo¡±

?s m¨¦s dif¨ªcil defensar-se davant d'un jutge que fer-ho davant de la hist¨°ria. Oriol Junqueras? es va presentar dijous davant del Tribunal Suprem amb l'¨²nic salconduit de "l'home bo", pacifista, estudi¨®s, temor¨®s de D¨¦u, incapa? d'exercir qualsevol tipus de viol¨¨ncia, un independentista catal¨¤ que, malgrat tot, va llan?ar un missatge d'amor a Espanya aprofitant que era 14 de febrer.

Encara que el seu advocat havia batallat dies abans perqu¨¨ el tribunal li conced¨ªs m¨¦s temps per preparar la defensa, l'exvicepresident de la Generalitat no va necessitar ni un paper, perqu¨¨ el que va venir a dir ja ho havia dit un mili¨® de vegades ¡ª¡°Votar no ¨¦s un delicte. Sempre he rebutjat la viol¨¨ncia. Em considero un pres pol¨ªtic¡±¡ª i perqu¨¨, en no tenir cap fe en la just¨ªcia espanyola, va convertir la seva defensa en un mon¨°leg, el de l'home decent destinat a passar a la hist¨°ria com un heroi o un sant. Va estar tan a prop de la levitaci¨® que quan el jutge Manuel Marchena va tallar la seva intervenci¨® per donar pas a un rec¨¦s, Junqueras va exclamar:

¡ªLl¨¤stima, ara que an¨¤vem llan?ats.

M¨¢s informaci¨®n

Els l¨ªders del proc¨¦s al banc dels acusats del Suprem, en imatges

S¡¯aixeca el tel¨®

TV3 internacionalitza la seva cobertura del judici amb informaci¨® en castell¨¤ i en angl¨¨s

Despr¨¦s de la seva intervenci¨® d'hora i mitja, va arribar el torn de Joaquim Forn. L'exconseller d'Interior de la Generalitat durant el refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre de 2017 va adoptar una t¨¨cnica de defensa radicalment diferent. A costa del que en el seu moment digui la hist¨°ria, Forn va optar per intentar provar la seva innoc¨¨ncia. Per aix¨° va fer el que es fa quan un ¨¦s a la pres¨® acusat de delictes pels quals la Fiscalia demana fins a 16 anys de pres¨®. Aix¨° ¨¦s, agenciar-se un bon advocat i no un company de partit m¨¦s radical que un mateix, estudiar-se fins a l'¨²ltim paper del sumari i, al contrari del que va fer Junqueras, acceptar les preguntes del fiscal i l'advocada de l'Estat. ?s curi¨®s, perqu¨¨ durant el seu mon¨°leg, Junqueras va dir diverses vegades a manera de jaculat¨°ria que, quan l'independentisme intentava dialogar amb l'Estat espanyol, era impossible perqu¨¨ ¡°la cadira de davant sempre era buida¡±. Aquest dijous estava plena, per¨° Junqueras va defugir el di¨¤leg.

Forn, no. Forn es va prodigar en un dur interrogatori amb el fiscal Fidel Cadena, que va intentar una vegada i una altra que l'exconseller d'Interior caigu¨¦s en contradiccions, per¨° el pol¨ªtic independentista es va defensar b¨¦, amb respostes curtes, precises, fermes. Davant de les preguntes del fiscal, es va entestar a deixar clar que sempre va diferenciar el suport pol¨ªtic al refer¨¨ndum de la seva tasca com a conseller d'Interior: ¡°Vaig deixar en tot moment que els Mossos fessin la seva feina. No es va prendre des del meu departament cap mesura per fer el refer¨¨ndum. M¨¦s de 7.000 mossos van ser al carrer per complir amb les ordres de la Fiscalia. Vam tancar 396 col¡¤legis electorals, mentre que la Gu¨¤rdia Civil i la Policia nom¨¦s en van poder tancar 106¡­¡±.

Fidel Cadena va continuar preguntant. ?s un fiscal que no aixeca la veu ni t¨¦ cap temptaci¨® teatral, per¨° que no deixa ni un segon entre el final de la resposta de l'acusat i la seg¨¹ent pregunta. Forn li va seguir el joc. Va ser un estira-i-arronsa apassionant. En la simple declaraci¨® de Forn hi ha el reconeixement del tribunal, per¨° aix¨° no ¨¦s obstacle perqu¨¨ es defensi amb ungles i dents. Quan el fiscal va fer refer¨¨ncia a la secret¨¤ria judicial que ¡°va haver de fugir pels terrats¡±, l'exconseller va intentar treure ferro a l'assumpte: ¡°Vost¨¨s, els fiscals, construeixen uns relats una mica pel¡¤liculers¡±.

Al sal¨® de plens continuava imperant un silenci absolut, per¨° a la sala de premsa annexa, m¨¦s de 60 periodistes seguien la sessi¨® per les pantalles de televisi¨® i teclejaven als ordinadors port¨¤tils les frases m¨¦s rellevants. Quan Junqueras o Forn diuen alguna cosa digna d'esment, molts teclats a l'un¨ªson disparen titulars cap a la xarxa, que els engoleix i en demana d'altres de forma insaciable. Per¨° un judici t¨¦ un tempo diferent. De vegades ¨¦s pura artesania. Aquest mateix dijous es va destinar una bona estona a analitzar la per¨ªfrasi imposada de l'imperatiu en una traducci¨®. Massa per als temps que corren. Aix¨ª que l'expectaci¨® dels primers dies va decaient. Encara al mat¨ª els passadissos s¨®n plens, fins i tot de catedr¨¤tics de Dret Constitucional jubilats que, per mor de l'art o potser no, s'ofereixen a analitzar, sempre a favor de l'independentisme, una determinada bretxa legal. A la tarda ja ¨¦s diferent. La meitat de les cadires s¨®n buides, i els tan citats observadors nacionals i internacionals, que tanta guerra van donar per ser al judici, no han aparegut.

Quan acaba la seva declaraci¨®, Junqueras s'aixeca. Abans d'abandonar el seu lloc, deixa la cadira ben col¡¤locada. L'home bo ¨¦s tamb¨¦ un home educat.