La passi¨® d¡¯editar

Se sap si una editorial ¨¦s important i necess¨¤ria quan instal¡¤la en la mem¨°ria del lector una agenda paral¡¤lela a la convencional, quan posa en el circuit de les llibreries una trama liter¨¤ria muda o invisible fins aleshores, quan diu al p¨²blic que escolti i miri b¨¦ per qu¨¨ se li ofereix una proposta que va m¨¦s enll¨¤ dels camins fressats. Una altra manera d¡¯adonar-se de la necessitat i la import¨¤ncia d¡¯una editorial ¨¦s saber que es defineix, com l¡¯Editorial Fl?neur, com a actual perqu¨¨ vol publicar llibres atemporals, perqu¨¨ est¨¤ conven?uda que una bona traducci¨® enriqueix tant la llengua de partida com la d¡¯arribada, perqu¨¨ assegura que ¡°mai no publicar¨¤ cap llibre que no li agradi¡±.

Al seu cat¨¤leg s¡¯anuncia que properament es podr¨¤ llegir El llibre de l¡¯hospitalitat, d¡¯Edmon Jab¨¦s, en traducci¨® de l¡¯¨¤nima d¡¯aquest projecte, David Cusc¨® ¡ªi art¨ªfex tamb¨¦ d¡¯una altra au estrany¨ªssima, la revista liter¨¤ria El funambulista, amb un contingut d¡¯una intensa qualitat. Ara, per¨°, cal centrar-se en l¡¯hostilitat i la bellesa del llibre que recentment acaba de presentar Fl?neur, el primer publicat en llengua catalana de Maurice Blanchot ¡ªque deu ser l¡¯¨²ltim escriptor sagrat perqu¨¨ sagrada era la seva idea del silenci com a motiu inseparable del literari¡ª, Thomas l¡¯Obscur, en versi¨® del poeta Arnau Pons, potser l¡¯¨²nic predestinat a endinsar-se en les zones d¡¯ombra de la llengua i l¡¯estil de Blanchot. Tamb¨¦ es pot anar m¨¦s enrere, fixar-se en el Robert Walser, el Thomas Bernhard i el W. G. Sebald que ja s¡¯havia ofert al lector ¡ªLa passejada, El nebot de Wittgenstein i Austerlitz, tradu?ts respectivament per Teresa Vilardell, Ra¨¹l Garrigasait i Anna Soler-Horta¡ª, i concloure que la dimensi¨® f¨ªsica de l¡¯editorial ¨¦s inversament proporcional a la qualitat del cat¨¤leg que est¨¤ construint.

L¡¯Editorial Fl?neur, a m¨¦s, no ignora que un llibre ¨¦s tamb¨¦ un objecte i que cal, per tant, cuidar la tipografia, el proc¨¦s d¡¯impressi¨® ¡ªque els fulls es cusin en plecs¡ª, triar un paper que ¡°absorbeixi¡± la llum i eviti qualsevol brillantor durant la lectura, que no transparenti, com si compl¨ªs al peu de la lletra el que deia Jaume Vallcorba en una confer¨¨ncia sobre la passi¨® d¡¯editar, que la presentaci¨® d¡¯un llibre ¨¦s una forma d¡¯invitaci¨®, el color d¡¯un suggeriment, que el disseny no ha de ser estrident, sin¨® que ha de cridar l¡¯atenci¨® pel seu silenci. Vallcorba tamb¨¦ recordava que no n¡¯hi havia prou amb la presentaci¨® material, que l¡¯editor ha de construir un cat¨¤leg que estableixi un di¨¤leg fruct¨ªfer endavant i enrere en el temps i viatgi arreu de la geografia que configura el m¨®n de l¡¯esperit, talment com el fl?neur que descrivia Walter Benjamin i l¡¯editorial que en pren el nom, necessitat d¡¯espai per moure¡¯s i sense prescindir de la seva independ¨¨ncia.