La medicina regenerativa es perfecciona amb ¡®minironyons¡¯ humans vascularitzats

Ja ha plogut molt des d'aquell 1998 en qu¨¨ un grup d'investigadors de la Universitat de Wisconsin van aconseguir a?llar c¨¨l¡¤lules mare embrion¨¤ries humanes. En aquests 20 anys, la medicina regenerativa ha avan?at fins a desenvolupar al laboratori teixits d'una mida min¨²scula, com les versions redu?des de ronyons, fetges o cervells. El repte ¨¦s poder utilitzar aquestes c¨¨l¡¤lules mare per provar f¨¤rmacs, estudiar la base de moltes malalties i noves maneres d'abordar-les?i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, crear ¨°rgans potencialment trasplantables als humans. Encara queda recorregut per arribar a aquests escenaris, per¨° la medicina regenerativa no para d'avan?ar. Els ¨²ltims que han fet un pas endavant en aquest camp han estat un grup d'investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) que han perfeccionat la creaci¨® de minironyons. Aquests cient¨ªfics han aconseguit crear organoides m¨¦s madurs, similars als ronyons d'un fetus de cinc mesos, d'una manera m¨¦s r¨¤pida ¨Cen tot just 20 dies¨C i amb vascularitzaci¨® als teixits.

La investigaci¨®, publicada a la revista Nature Materials, ha perfeccionat les troballes que s'han fet fins ara en el desenvolupament de minironyons. El 2013, el doctor Juan Carlos Izpis¨²a i els seus equips de l'Institut Salk de Calif¨°rnia i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona van crear minironyons humans a partir de c¨¨l¡¤lules mare embrion¨¤ries i les anomenades c¨¨l¡¤lules mare pluripotents o?iPS ¨Creprogramades per funcionar com les embrion¨¤ries. Ara, els investigadors de l'IBEC han millorat aquests organoides i els han dotat de m¨¦s funcionalitat. ¡°?s una progressi¨® del que hav¨ªem fet. Abans era l'estructura cel¡¤lular i ara t¨¦ funcionalitat. La vascularitzaci¨® tamb¨¦ ¨¦s important perqu¨¨ sense que hi sigui no hi ha vida¡±, resumeix el doctor Josep Maria Campistol, nefr¨°leg i director de l'Hospital Clinic de Barcelona. L'hospital, que ja havia participat en el treball d'Izpis¨²a del 2013, ha tornat a col¡¤laborar amb l'IBEC en aquest nou estudi. Tamb¨¦ hi han intervingut l'Institut Salk i el Consell Superior d'Investigacions Cient¨ªfiques.

En aquesta investigaci¨®, els cient¨ªfics de l'IBEC han fet servir c¨¨l¡¤lules mare pluripotents per crear cultius tridimensionals similars al teixit embrionari de rony¨® hum¨¤ durant el segon trimestre de la gestaci¨®. ¡°Altres estudis ja havien vist que era possible distingir c¨¨l¡¤lules mare embrion¨¤ries de rony¨®. Hem aconseguit escur?ar el temps en qu¨¨ aix¨° s'aconsegueix, ja que nosaltres ho fem en 20 dies i abans es trigava fins a 30. A m¨¦s, fins avui, els organoides aconseguits s'assemblaven al teixit de rony¨® del primer trimestre de gestaci¨®. Aconseguim, en menys temps, un resultat millor¡±, explica N¨²ria Montserrat, investigadora principal de l'estudi.

Els investigadors tamb¨¦ van implantar l'organoide en un teixit extraembrionari d'un pollastre viu i van detectar que hi havia c¨¨l¡¤lules vasculars desordenades. ¡°El gran repte que ten¨ªem era proveir els organoides de xarxa vascular, immunol¨°gica o nerviosa. Aqu¨ª hem vist c¨¨l¡¤lules endotelials ¡ªque participen en la creaci¨® de les parets dels vasos sanguinis¡ª que s'organitzen i aix¨° ¨¦s molt important si volem trasplantar-ho en un altre animal¡±, assenyala Montserrat. Els cient¨ªfics han estudiat, a m¨¦s, com ha canviat l'organoide despr¨¦s d'entrar en contacte amb el microambient embrionari del pollastre i ha analitzat les caracter¨ªstiques adquirides pels minironyons despr¨¦s de l'implant. ¡°Tamb¨¦ hem injectat drogues nefrot¨°xiques per veure si l'organoide est¨¤ connectat a la xarxa vascular del pollastre¡±, afegeix la investigadora de l'IBEC.

Montserrat admet que les seves troballes entren dins del camp de la ci¨¨ncia b¨¤sica i que no tindran una traducci¨® en la pr¨¤ctica cl¨ªnica a curt termini. Per¨° avisa: ¡°Estem a la base d'alguna cosa que tindr¨¤ moltes repercussions¡±. Posar el focus en c¨¨l¡¤lules que estan relacionades amb malalties o provar f¨¤rmacs o abordatges terap¨¨utics nous per a malalties renals s¨®n algunes de les portes que obre aquest nou avan? en medicina regenerativa. ¡°Aix¨° et pot permetre analitzar in vitro com si estiguessis treballant amb un rony¨®. Aix¨° ser¨¤ l'embri¨® de ronyons que s'utilitzaran per a trasplantaments¡±, preveu Campistol.