¡®Black Mirror¡¯ i els videojocs

Bandersnatch, l'episodi interactiu de Black Mirror en el qual s'ofereix a l'espectador, en determinats moments, escollir sobre dues conductes possibles del protagonista, ¨¦s un tema que continua viu des que es va estrenar el 28 de desembre. Netflix, com ja ¨¦s habitual, no ha donat xifres d'audi¨¨ncia, per¨° s¨ª que ha publicat algunes dades, maliciosament escollides, sobre les eleccions preferides dels espectadors. Un 60% va preferir que esmorz¨¦s cereals Frosties en comptes de Sugar Puffs. Un 52,9% de brit¨¤nics van optar perqu¨¨ l'Stefan, enrabiat amb l'ordinador, hi llanc¨¦s el te. A la resta del m¨®n, el respecte per aquesta infusi¨® ¨¦s menor: el 55,9% va optar per aquesta manera d'enfadar-se. Un 73% va decidir que accept¨¦s la feina de programar un joc que se li oferia. Per¨° en decisions m¨¦s serioses, abominables, Netflix guarda silenci i no explica quants espectadors van desitjar que mat¨¦s el seu pare a sang freda i quants van optar per enterrar el cad¨¤ver i quants¡­ per esquarterar-lo.

L'¨¨xit d'aquesta gamificaci¨®, perd¨® pel terme, de la narraci¨® no ha agradat a una part de la comunitat dels videojocs. M'ho explica David Arroyo, que va publicar un documentat article a Meristation, precisament defensant Bandersnatch. ¡°No es va encaixar b¨¦ que la pel¡¤l¨ªcula s¡¯emport¨¦s la notorietat per una proposta que des de fa anys ja fan els videojocs. L'empipament es va detectar particularment a les xarxes i va esquitxar persones conegudes que defensaven la producci¨® de Netflix, com ?lex de la Iglesia¡±. I Arroyo recorda com Telltale oferia un videojoc l¡¯any 2012, basat en?The Walking Dead, on el jugador controla, en diverses escenes, les decisions que pren el protagonista. ?s m¨¦s, com recorda en el seu article, ¨¦s possible que aquest episodi de Black Mirror sigui ¡°m¨¦s simple i pobre¡± que videojocs com Heavy Rain o Detroit: Become Human. ¡°Per¨° ¨¦s l¨°gic que s'hagi parlat m¨¦s d'aquest film que dels videojocs que, des de molt abans, proposen un g¨¨nere d'entreteniment semblant. No es pot comparar la repercussi¨® que t¨¦ el llan?ament d'un videojoc amb el d'una plataforma amb 200 milions de subscriptors. D'altra banda, ¨¦s impossible que Charlie Brooker, el creador de Black Mirror, hagi volgut desmer¨¨ixer els videojocs. Ell mateix va ser analista de la revista PC Zone¡±. I, de fet, el cap¨ªtol ¨¦s ple d'homenatges a l'univers del videojoc, que Arroyo enumera. Al film, la productora Tuckersoft treballa en un joc, Nohzdyve, que va existir per a ZX Spectrum a principis dels vuitanta. L'autor del llibre que inspira Stefan per intentar crear el seu videojoc est¨¤ interpretat per Jeff Minter, un dels autors de Tempest, un vell joc d¡¯Atari. I a m¨¦s, Bandersnatch ¨¦s el nom d'un projecte ambici¨®s d¡¯Imagine Software, dels anys vuitanta, que pensava crear per a ZX Spectrum. L'empresa del film, Imagine Software es va gastar una enorme quantitat de diners en publicitat anunciant el joc... que mai va arribar al mercat i va haver de tancar.

Una altra conseq¨¹¨¨ncia de l'¨¨xit de Black Mirror Bandersnatch ¨¦s que l'editora nord-americana de Tria la teva aventura ha demandat Netflix i li reclama 25 milions de d¨°lars. No nom¨¦s per copiar la seva f¨®rmula narrativa, que el film esmenta, sin¨® perqu¨¨ Bandersnatch tracta temes, diuen, foscos i violents aliens a la tem¨¤tica dels seus llibres. I ¨¦s que algun motiu ha d'afegir l'editorial per justificar la demanda perqu¨¨ des dels temps de Rayuela s'ha proposat al lector que pugui escollir el fil argumental. Per exemple, La c¨¢psula del tiempo, de Miqui Otero. I al cinema, experiments interactius com Last call (2002) en la qual, expliquen, l'espectador donava el seu n¨²mero de m¨°bil a l'entrada del cinema i la protagonista, en els moments m¨¦s dif¨ªcils, podia trucar-li ¨Cper una selecci¨® aleat¨°ria d'un algoritme¨C perqu¨¨ li digu¨¦s qu¨¨ havia de fer. ?s m¨¦s, al cat¨¤leg mateix de Netflix hi ha t¨ªtols interactius anteriors a Bandersnatch, com la infantil Minecraft Modo Historia, igualment hereva d'un videojoc, en el qual es plantegen alternatives com la de si vols que t'ataquin cent zombis de la mida d'un pollastre o pollastres de la mida d'un zombi. En fi, potser est¨¤ passant el que descrivia The New York Times: el videojoc convertint-se en l'artefacte narratiu central de la nostra ¨¨poca.

En qualsevol cas, l'atractiu de Bandersnatch no ¨¦s que estigui ple d'al¡¤lusions per a l'entreteniment mit¨°man. I cal disculpar que algunes alternatives que proposa siguin anodines o que la selecci¨® de rutes narratives no sigui del tot lliure. L'argument, les dificultats d'un jove amb problemes ps¨ªquics per crear un videojoc, sost¨¦ un subtema apassionant: el drama del jove que se sent dominat per un ens que no acaba d'identificar (l'espectador). En un determinat moment, adre?ant-s'hi li demana que li faci un senyal. I l'espectador pot enviar-li al seu ordinador un signe que coneixen els seguidors de la s¨¨rie o la paraula Netflix. Quan el personatge pregunta qu¨¨ ¨¦s Netflix, l'ordinador respon: ¡°T'estic veient a Netflix, prenent decisions en lloc teu. ?s una plataforma d'entreteniment per streaming del segle XXI¡±. L'espectador convertit en personatge fora de camp. Jocs metaling¨¹¨ªstics, ficci¨® en bucle... com quan, en una de les rutes, el jove vol tirar-se per la finestra del despatx del seu psiquiatre. No pot. ?s una finestra falsa del decorat del rodatge. Paren l'enregistrament i veient el desconcert del protagonista... decideixen trucar a un metge. La credulitat sobre el que veus sembla infinita perqu¨¨, com diu un personatge del film, ¡°quantes vegades, jugant, has vist morir Pac-Man?¡±.

De fet, qui mana realment ¨¦s la gent de Black Mirror, que donen a l'espectador unes determinades opcions, les que ells volen. Est¨¤ molt b¨¦, per¨° ara que ja ens hem divertit una estona, que tornin a la narraci¨® de sempre, amb un responsable del punt de vista i del final. I deixant que l'espectador explori el relat i les seves formes.