Barcelona i la Corona

La Corona va ser una instituci¨® clau en el proc¨¦s de transformaci¨® de Barcelona que es va desenvolupar seguint el cam¨ª de l'operaci¨® ol¨ªmpica i molt en particular el seu vessant de projecci¨® exterior. La Corona va exercir una complicitat expl¨ªcita i activa amb els projectes de reposicionament global de la ciutat que va liderar l¡¯Ajuntament de Pasqual Maragall.

?s una cosa que resulta oportuna subratllar precisament ara que s'ha desfermat una ins¨°lita i irresponsable campanya de confrontaci¨® de les autoritats de la Generalitat de Catalunya amb el cap de l¡¯Estat, una campanya que ha estat secundada de manera vergonyant per l'equip de govern municipal. L'alcaldessa, molt en la seva l¨ªnia d¡¯atrapar-ho tot, est¨¤ intentant simult¨¤niament accentuar el seu radicalisme i prodigar gestos dirigits a sectors empresarials que siguin susceptibles de ser recollits pels mitjans de comunicaci¨® convencionals.

Que l'alcaldessa s'hagi unit a la campanya contra la Corona ¨¦s una actitud ¨¨ticament reprovable pel que suposa de menyspreu a una instituci¨® clau de l'edifici constitucional democr¨¤tic, aliada de la ciutat en un moment crucial de la seva transformaci¨®. L'alineaci¨® de l'alcaldessa amb la campanya promoguda pel m¨®n independentista ¨¦s al mateix temps un gest de subordinaci¨® de la ciutat i de ruptura radical amb la traject¨°ria institucional que va caracteritzar i afermar l'eclosi¨® de Barcelona.

El proc¨¦s va comen?ar amb la retirada del bust del Rei del Sal¨® de la Reina Regent

El proc¨¦s iniciat amb la retirada del bust del Rei del Sal¨® de la Reina Regent i el precipitat canvi de nom de la pla?a on conflueixen el passeig de Gr¨¤cia i la Diagonal va continuar amb episodis de boicot tan penosos com els registrats al Mobile i que es volen repetir aquest any. L¡¯exhibici¨® de descortesia del febrer passat, que es pret¨¦n reeditar, va culminar fa unes setmanes amb el grotesc gest de la reprovaci¨® del Cap de l¡¯Estat en una moci¨® impulsada pels comuns.

Una pol¨ªtica ambiciosa i complexa exigeix una estrat¨¨gia adequada que l¡¯Ajuntament de Barcelona va entendre que requeria un esfor? de col¡¤laboraci¨® amb una ¨¤mplia diversitat d'institucions, des de la Corona al Govern, governs estrangers i ajuntaments de la resta de Catalunya. ?s una estrat¨¨gia que va aportar uns resultats excel¡¤lents dels quals podrien ser exemple ¨¨xits tan concrets com la celebraci¨® de les proves ol¨ªmpiques de mar a Barcelona malgrat la gran pressi¨® favorable a Palma o b¨¦ el desplegament de les subseus ol¨ªmpiques.

A efectes anal¨ªtics poden distingir-se dos aspectes fonamentals en la relaci¨® entre l¡¯Ajuntament de Barcelona i la Corona en l'¨¨poca dels governs de Narc¨ªs Serra i Pasqual Maragall. Un va ser la participaci¨® de la Casa Reial en les accions de promoci¨® de la candidatura ol¨ªmpica i en general de projecci¨® exterior de la ciutat. Per¨° la Corona va constituir tamb¨¦ un factor clau en l'equilibri institucional a Catalunya i a Barcelona que la voracitat intervencionista dels governs de Pujol amena?ava amb trencar.

En els inicis de l'etapa municipal socialista la idea de la candidatura ol¨ªmpica de Barcelona provocava un considerable escepticisme al Govern, tant en el de Calvo Sotelo com en les primeres etapes del de Gonz¨¢lez. El mateix que es respirava, per cert, en els partits que sustentaven aquests governs, ¨¦s a dir l¡¯UCD i el PSOE.

?s significatiu que l'alcalde Serra tri¨¦s la celebraci¨® del Dia de les Forces Armades el 1980 per llan?ar, d'acord amb Juan Antonio Samaranch, la idea de la candidatura ol¨ªmpica. ?s rellevant perqu¨¨ l'¨¨xit de la jornada conduiria al seu posterior nomenament com a ministre de Defensa al primer govern de Felipe Gonz¨¢lez i, gradualment, a la configuraci¨® d'un pol de suport i cooperaci¨® que seria particularment eficient per a la gesti¨® de la ciutat i dels seus projectes m¨¦s potents.

La cooperaci¨® de la Corona es va manifestar sistem¨¤ticament al llarg del proc¨¦s de la candidatura ol¨ªmpica que es va recolzar tant en l'espectacular transformaci¨® urbana de Barcelona com en la simpatia que va despertar internacionalment la consolidaci¨® de la transici¨® pol¨ªtica i la consolidaci¨® d'unes noves institucions, des de la monarquia parlament¨¤ria al govern que va situar Espanya a Europa.

La relaci¨® permanent amb la Casa Reial va permetre subratllar amb contund¨¨ncia una de les posicions clau del govern municipal que era la d'afirmar en tot moment que Barcelona no era simplement la capital de Catalunya sin¨® tamb¨¦ una altra capital d¡¯Espanya i una ciutat decidida a intervenir a Europa.

El xoc permanent amb la Corona que es proposa des dels mitjans independentistes i al qual tan gustosament dona suport l'alcaldessa de Barcelona no permet augurar res de bo per a la ciutat, per¨° ens haur¨¤ perm¨¨s con¨¨ixer una nova dimensi¨® de la primera autoritat municipal com ¨¦s la de divulgadora d'aspectes centrals de la teoria pol¨ªtica com la compatibilitat de les monarquies amb la democr¨¤cia.

Xavier Roig ¨¦s consultor.