Per qu¨¨ una funer¨¤ria p¨²blica?

Barcelona, com la majoria de grans ciutat de l¡¯Estat, tenia funer¨¤ria p¨²blica. El 2011, per¨°, es va culminar la seva privatitzaci¨® amb l¡¯esperan?a d¡¯abaixar preus i millorar el servei. La privatitzaci¨®, per¨°, va provocar que fos un fons d¡¯inversi¨® qui pass¨¦s a gestionar els enterraments. El resultat, com no era dif¨ªcil d¡¯imaginar, ¨¦s que els preus han pujat fins a situar Barcelona com la ciutat de l¡¯Estat on ¨¦s m¨¦s car enterrar-se. Ho certifiquen organitzacions com l¡¯OCU i com la mateixa Ag¨¨ncia Catalana de la Compet¨¨ncia, que ha qualificat la situaci¨® de la ciutat d¡¯¡°oligopoli de preus elevats¡±.

Barcelona viu una situaci¨® an¨°mala en relaci¨® amb els serveis funeraris, i els seus ve?ns i ve?nes paguen de mitjana aproximadament 6.000 euros, el doble que a altres ciutats, com Terrassa, Reus, Madrid, Cadis, C¨°rdova, o Palma, on s¨ª que hi ha funer¨¤ria p¨²blica.

Per tant, ¨¦s evident que aquest ¨¦s un ¨¤mbit en el qual el govern de la ciutat, i tamb¨¦ els representants pol¨ªtics de les barcelonines i els barcelonins, no es poden quedar amb els bra?os plegats. ?s per aix¨° que, conjuntament amb el PSC, s¡¯ha impulsat un projecte que intervindria de manera directa i r¨¤pida en els preus: la funer¨¤ria p¨²blica.

Un projecte que preveu a mitj¨¤ termini disposar d¡¯una funer¨¤ria amb m¨¦s de 20 sales, que tingui en el seu ADN el dret a una mort digna i la dimensi¨® de servei p¨²blic que s¡¯ha perdut. Una funer¨¤ria en la qual no es busqui repartir dividends d¡¯un fons d¡¯inversi¨® sin¨® que l¡¯acompanyament emocional i l¡¯honestedat siguin l¡¯ess¨¨ncia del servei, en la qual es pugui accedir a un enterrament digne a uns preus assequibles, com fan la resta d¡¯empreses p¨²bliques existents arreu. Un servei p¨²blic que ofereixi un servei de qualitat per 3.000 euros i, per tant, influenci? positivament en el mercat introduint compet¨¨ncia i valors. Un projecte que, a m¨¦s, ofereixi, mentre no estigui operatiu el nou tanatori, serveis econ¨°mics habilitant les sales dels cementiris de la ciutat. Ho tenim tot a punt.

La ciutadania tamb¨¦ ha dit la seva, i la creaci¨® d¡¯una funer¨¤ria p¨²blica va ser una de les propostes m¨¦s votades a l¡¯hora d¡¯elaborar el Pla d¡¯Actuaci¨® Municipal i el Bar¨°metre Municipal reflecteix que el 80% de la ciutadania est¨¤ a favor de crear una funer¨¤ria p¨²blica. Falta nom¨¦s la voluntat pol¨ªtica.

En aquestes circumst¨¤ncies estenem la m¨¤ al PSC i els demanem que pensin en els ve?ns i ve?nes de Barcelona. Aquest ¨¦s un projecte que vam impulsar plegats i per la qual s¡¯han manifestat reiteradament a favor en la votaci¨® inicial, i el mateix Jaume Collboni en el plenari de la ciutat. Un projecte que entenem que est¨¤ als gens dels socialistes, ho demostra el fet que, per posar nom¨¦s alguns exemples, a Madrid els socialistes van votar a favor de la funer¨¤ria p¨²blica o a C¨°rdova ¨¦s la mateixa alcaldessa socialista qui est¨¤ impulsant un tanatori p¨²blic. O les dades del Bar¨°metre, que situa el suport entre els votants socialistes al 85%. Si els dirigents del PSC tenen dubtes de quin sentit ha de prendre el seu vot, nom¨¦s han de consultar les seves bases o preguntar-ho directament als ve?ns i ve?nes. El PSC ha de decidir si vol que els serveis funeraris siguin un actiu d¡¯un fons d¡¯inversi¨® o siguin un servei p¨²blic.