Art i generositat de Mela Muter

Si voleu contemplar un record v¨ªvid, una imatge penetrant, en definitiva un retrat pintat del galerista Josep Dalmau (1867-1937), de qui parlen totes les hist¨°ries de l¡¯art catal¨¤ que es fan i es desfan per la seva tasca avantguardista en la malfiada Barcelona del seu temps, defensant Mir¨® i exposant Duchamp, nom¨¦s el trobareu en la pintura de Mela Muter (Vars¨°via 1876-Par¨ªs 1967). ?s un quadre que l¡¯artista polonesa va pintar el 1911 i que des del 1958 pertany al MNAC. Ara es troba en l¡¯exposici¨® que li dedica el Museu d¡¯Art de Girona, una mostra molt en conson¨¤ncia amb el seu art i la seva generositat. No presenta ¨²nicament les seves obres sin¨® tamb¨¦ la dels artistes polonesos de la seva generaci¨®, seguint el criteri que Muter va mantenir des de jove, estigu¨¦s o no exiliada. Dona, polonesa, jueva, socialista, exiliada, artista sempre.

Hi ha temps fins al 23 d¡¯abril per veure Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya, mentre que ja s¡¯acaba aquesta setmana l¡¯exposici¨® que la complementa a Les Bernades, a Salt, titulada Llibertats perdudes, tamb¨¦ a c¨¤rrec de Gl¨°ria Bosch i Susanna Portell. En aquest cas, les historiadores, que treballen en la reconstrucci¨® de la traject¨°ria de Mela Muter des del 2006, s¡¯han centrat en els seus escrits: les cartes amb Rainer M. Rilke entre el 1925 i el 1926, quan el poeta ja est¨¤ ingressat al sanatori on morir¨¤, i les seves mem¨°ries ¨²ltimes i cartes amb el periodista i activista Raymond Lefebvre, mort als 29 anys el 1920 d¡¯una manera misteriosa que es podria relacionar amb la sobtada desaparici¨® en accident d¡¯altres comunistes de la primer¨ªssima ¨¨poca. Ja s¡¯ha publicat Cartes a la tardor de la vida, la correspond¨¨ncia amb Rilke, a c¨¤rrec de Robert F¨¤bregas. Per Sant Jordi estar¨¤ disponible Je m¡¯en souviens, el segon llibre de Muter que podrem llegir.

Dona, polonesa, jueva, socialista, exiliada, artista sempre: ho repeteixo per no oblidar-ho, i per llan?ar tamb¨¦ un av¨ªs a tants espectadors que s¡¯han sumat al monestir de Pedralbes per veure l¡¯expo de Charlotte Salomon i el seu brillant testimoni art¨ªstic dels camps de concentraci¨®. Mela Muter no hi va passar, ja estava exiliada de Pol¨°nia des d¡¯abans de la Gran Guerra. Va viure una llarga temporada a Girona, on va ser, com sempre havia estat i volia seguir sent, una catalitzadora de l¡¯ambient art¨ªstic, que ¨¦s dir molt, doncs si Barcelona era malfiada amb l¡¯art modern, imagineu-vos Girona. Durant anys l¡¯hem pres per una amfitriona que pintava les vistes de la ciutat des del Ter i despr¨¦s moltes flors, que reunia artistes i cr¨ªtics a casa, tota una senyora, diguem-ne. Ho va ser, sens dubte, i no perqu¨¨ tingu¨¦s el pressupost necessari. I, sobretot, va ser una artista del seu temps, molt del seu temps. Amb un ampli sentit de la generositat que l¡¯art ha de tenir per ser-ho de deb¨°. Amb el carrer, amb les persones, amb la tristesa del m¨®n.

En tots els seus retrats i rostres, i en va fer molts, la mirada transmet tristesa, em fa notar Gl¨°ria Bosch, i t¨¦ tota la ra¨®. Ella i la seva col¡¤lega Susanna Portell van m¨¦s enll¨¤: ¨¦s com si tots els retrats fossin autoretrats de la pintora, un autoretrat constant. Comparteix amb ells, dones i homes, a casa seva i al carrer, sols o en companyia, el dolor que provoca la injust¨ªcia social en uns, la solitud creativa en d¡¯altres causada directament per la desigualtat col¡¤lectiva o indirectament per l¡¯a?llament entre els seus semblants (com en el cas del retrat del galerista Dalmau).

La seva pintura no t¨¦ els colors radiants dels primers impressionistes alemanys (ni el colorit fosc dels segons), els pintors de Die Br¨¹cke, que eren els de la seva joventut, per¨° s¨ª altres paral¡¤lelismes. Pr¨¤cticament no fa servir el vern¨ªs en les teles ni tampoc la protecci¨® del vidre. Un indici de modernitat: no treballa per donar cap tipus de consol o relaci¨® distant, que aix¨° ¨¦s el que ofereixen el vern¨ªs i el vidre, una dist¨¤ncia amb el tema. Pret¨¦n en canvi que no te n¡¯allunyis, que entris sense mediacions en el que t¡¯ofereix, en les pinzellades i en els colors. Tampoc ¨¦s ¨°bvia, no hi ha proclames en els seus quadres. Si sembla discreta pot ser que no sigui nom¨¦s perqu¨¨ era indicat per la seva condici¨® de n¨°mada de la primera meitat del segle XX sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ va voler convertir la tristesa en acollida.

El 1938, Mela Muter va escriure sobre els treballs col¡¤lectius i an¨°nims que van donar lloc a les catedrals medievals. En aix¨° creia, en aix¨° consisteix tal vegada l¡¯art. ?s bo recordar-ho, recordar-la.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.