L¡¯assot dels abusadors

Ning¨² coneixia aquell home silenci¨®s que havia arribat a Xile acompanyant l¡¯arquebisbe de Malta, Charles Scicluna. La crisi a la riba del T¨ªber s¡¯havia enquistat i el Papa els havia enviat personalment per descobrir una veritat enterrada durant d¨¨cades per la c¨²pula eclesial xilena. El problema ¨¦s que tan bon punt va tocar terra, Scicluna, prestigi¨®s ca?ador de pederastes, fam¨®s per destapar el cas de Marcial Maciel (fundador dels Legionarios de Cristo), va comen?ar a cargolar-se de dolor. La carambola va voler que una de les v¨ªctimes que interrogava, James Hamilton, fos precisament un prestigi¨®s gastroenter¨°leg que li va diagnosticar en plena declaraci¨® un atac de ves¨ªcula i un ingr¨¦s hospitalari urgent. Va passar llavors que Jordi Bertomeu (Tortosa, 1968), un oficial de la Congregaci¨® per a la Doctrina de la Fe, va prendre les regnes i va executar una impecable investigaci¨® en un dels principals casos d¡¯encobriment d¡¯abusos que va provocar la dimissi¨® en ple dels bisbes xilens i l¡¯aplaudiment, potser per primera vegada, de les v¨ªctimes.

Monsenyor Bertomeu (el Papa li va concedir aquest t¨ªtol durant la investigaci¨® xilena), un home extremadament reservat i al¡¤l¨¨rgic a la premsa (i aix¨° al Vatic¨¤ equival a un blindatge a prova de bombes), va haver de donar la cara a Santiago davant dels mitjans despr¨¦s de la seva investigaci¨®. I aquesta va ser l¡¯¨²ltima vegada que se¡¯l va poder sentir i fotografiar p¨²blicament. Liquidades les indagacions, va tornar a Roma, va informar del cas el papa Francesc, es va submergir en els seus arxius del palau de l¡¯antic Santo Oficio i va continuar al capdavant d¡¯una investigaci¨® basada en 64 entrevistes que havia fet a la nunciatura apost¨°lica de Santiago. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que, originalment, havien de ser 15 els testimonis concertats. Per¨° va c¨®rrer la veu entre les v¨ªctimes, sempre bel¡¤ligerants contra la jerarquia eclesial, que podien refiar-se del ¡°catal¨¤¡±.

Juan Carlos Cruz, una de les v¨ªctimes del cas Barros ¨Cel bisbe que va encobrir les violacions del sacerdot de l¡¯elit xilena Fernando Karadima¨C, va ser qui va donar el senyal. Membre influent de la comunitat de v¨ªctimes i hiperactiu a les xarxes, acostuma a explicar que havia perdut la fe abans de la visita del catal¨¤. Ni tan sols el Papa havia volgut reunir-se amb ells en la seva accidentada visita a Xile, on els va acusar de difondre cal¨²mnies i va provocar l¡¯incendi que es proposaven sufocar Scicluna i Bertomeu. ¡°De seguida em vaig adonar que valia la pena. Se li nota, li surt pels porus. ?s la persona que tots els capellans haurien de tenir com a referent. ?s un home que ent¨¦n perfectament la problem¨¤tica. Sap com tractar-la, i no nom¨¦s des del punt de vista can¨°nic, sin¨® tamb¨¦ espiritual i hum¨¤. Quan vaig veure la qualitat de persones que eren, ho vaig explicar a tothom. He bregat durant vuit anys amb autoritats eclesi¨¤stiques i conec les seves t¨¤ctiques. Per¨° aquests homes volien ajudar. Si l¡¯Esgl¨¦sia tingu¨¦s m¨¦s bertomeus, els que remen en contra ho tindrien molt m¨¦s complicat¡±, assenyala Cruz per tel¨¨fon des de Filad¨¨lfia, on resideix.

Bertomeu, procedent de grups d¡¯Acci¨® Cat¨°lica i fill d¡¯una fam¨ªlia sense sotanes, va ser ordenat el 1995 pel llavors bisbe de Tortosa, Llu¨ªs Mart¨ªnez Sistach. Per¨° va ser el seu successor a la di¨°cesi qui va apostar per ell i el va enviar a estudiar Dret Can¨°nic a la Universitat Gregoriana a Roma, gran temple teol¨°gic jesu?ta on altres catalans, com el pare Miquel Batllori o Josep Maria Ben¨ªtez-Riera, havien constru?t la seva pr¨°pia llegenda. Preparat, efica? i directe, va tornar a destacar a Roma. En aquella ¨¨poca continuava anant i venint de Tortosa, on avui continua sent el vicari judicial de la seva di¨°cesi i mant¨¦ un perfil pol¨ªtic neutre. A la secretaria d¡¯Estat, expliquen al Vatic¨¤, ja s¡¯havien fixat en ell. Abans d¡¯acabar el doctorat, l¡¯actual prefecte de la Congregaci¨® per a la Doctrina de la Fe, el mallorqu¨ª Luis Ladaria, va sol¡¤licitar el seu trasllat immediat a la Congregaci¨® per a la Doctrina de la Fe per formar part de l¡¯equip d¡¯investigaci¨® dels Delicta Graviora. Una cosa semblant als Navy Seal del Vatic¨¤ per resoldre casos d¡¯abusos a menors.

I ¨¦s cert el que diu Cruz. No hi ha gaire m¨¦s bartomeus al Vatic¨¤. Ni per la seva manera d¡¯enfocar aquest tema, ni pel seu origen. I aix¨° que Catalunya i la Santa Seu conflueixen en alguns aspectes, sost¨¦ un sacerdot fent una passejada extramurs. Conv¨¦ recordar que el poder sempre emana dels matisos, de les sfumature (subtileses), del que no es va dir, insisteix aquest curial. ¡°I en aix¨°, el Vatic¨¤ i Catalunya comparteixen alguna cosa¡±. Ho saben b¨¦ els qui van passar per aqu¨ª. Una curta llista que refresca al tel¨¨fon l¡¯escriptor Valent¨ª G¨®mez, un altre catal¨¤ romanitzat que acaba de reeditar una versi¨® ampliada d¡¯aquell 31 jesu?tes es confessen (ara en s¨®n 38). Hi ha Miguel Huguet, de la secci¨® II de la Secretaria d¡¯Estat; Albert Bonet i Marrugat, que durant el Concili Vatic¨¤ II va formar part de la Comissi¨® Pontif¨ªcia de l¡¯apostolat Seglar. El cardenal Anselm Alvareda, que va ser prefecte de la Biblioteca Vaticana, o Ramon Juli¨¤, tants anys a la Congregaci¨® del Culte Div¨ª. N¡¯hi ha alguns m¨¦s, si voleu, fins i tot Oriol Junqueras va passar un temps investigant a l¡¯Arxiu Secret del Vatic¨¤ (que no t¨¦ res de secret, tot i que a ell li agradi subratllar-ho). Pocs, tot i aix¨°, amb la influ¨¨ncia i millor connexi¨® amb el successor de Pere que t¨¦ Bertomeu.