Ases a balquena

L¡¯ase ha estat un dels animalsm¨¦s ¨²tils, resistents i treballadors que hi ha hagut a la terra. Nom¨¦s el camell se li pot comparar, una mica el bou, una altra mica el cavall. ?s normal que, havent estat tan preuat fins famolt pocs decennis, la literatura parli dels ases, comen?ant per la B¨ªblia i continuant despr¨¦s per Apuleu. De vegades, un autor cl¨¤ssic convertia l¡¯ase en mat¨¨ria d¡¯una com¨¨dia, com passa a Plaute (Asinaria), per¨°, en termes generals, fins i tot alQuijote l¡¯ase ¨¦s tractat amb molta seriositat i simpatia.

Una altra cosa ¨¦s la literatura d¡¯ases que va n¨¦ixer al temps de l¡¯Humanisme: Maquiavel, per exemple, va escriure una obra dram¨¤tica, inacabada, que es deia L¡¯ase, en qu¨¨ va comen?ar a aprofitar el mal nom que, segons els refranys i no la realitat, tenen aquests animals, bo i fent una subtil comparaci¨® entre aquestmam¨ªfer i els ases en sentit metaf¨°ric: en el seu cas, determinats ciutadans de la Flor¨¨ncia del seu temps, que ell va historiar.

Ara no podem fer una llista completa de totes les com¨¨dies, novel¡¤les i poemes dedicats als ases en aquest doble sentit; per¨° ¨¦s important anotar que Alexander Pope (1688-1744) va escriure una Dunciada (dunce, en angl¨¨s, ¨¦s ase), en qu¨¨ ja no dissimulava per a res que feia servir els burros com a animal emblem¨¤tic dels homes ximples, est¨°lids o tanoques. Comque Pope es troba ja a les portes de la Il¡¤lustraci¨®, va faltar temps perqu¨¨ els escriptors d¡¯aquest per¨ªode, que es consideraven sempre m¨¦s intel¡¤ligents que la resta dels mortals, escrivissin llibres en qu¨¨ l¡¯ase es convertia en el motiu principal per criticar bona part de la humanitat. Coneixien b¨¦ les paraules del Coh¨¦let b¨ªblic, en qu¨¨ llegimque el nombre de ximples que hi ha al m¨®n ¨¦s infinit: Infinitus est numerus stultorum.

Espanya, que va tenir una il¡¤lustraci¨® for?a notable ¡ªno tant, ¨¦s clar, comFran?a, Anglaterra o Alemanya, que s¨®n pa?sos tan cultes com ho era Espanya abans de l¡¯expulsi¨® d¡¯¨¤rabs i jueus, de la qual cosa deriva un estat d¡¯estult¨ªcia general, en aquest pa¨ªs, que no ser¨¤ mai erradicat¡ª, va donar una significativa mostra d¡¯imitaci¨® de la Dunciada de Pope: ¨¦s El imperio de la estupidez (noteu que la paraula imperi no hi ¨¦s per casualitat), del pare Lista, llegit a l¡¯Acad¨¨mia de Lletres Humanes de Sevilla l¡¯any 1798. Comen?a aix¨ª, amb la f¨®rmula comuna a l¡¯¨¨pica cl¨¤ssica: ¡°Canta, ohMusa, lamadre poderosa / de la mentecatez, y el hijo heroico / que, a la f¨¦rtil Iberia trasplantado / de las playas tirrenas, mostr¨® al mundo / cu¨¢n igualmente en todos los pa¨ªses / un verdadero azote fructifica¡±. Una bona edici¨® d¡¯aquest llibre indicaria a quins contemporanis seus es referia Lista, burros tots.

Un altre il¡¤lustrat espanyol, Manuel Lozano P¨¦rez Ramajo, va publicar el 1829 un llibre, que s¡¯ha reeditat mantes vegades (per exemple, Aldebar¨¢n, 1993), intitulat per a gran clar¨ªcia dels lectors Apolog¨ªa de los asnos, que cont¨¦ aquest ep¨ªgraf: Auriculas asini quis non habet, ¨¦s a dir, ?Qui no t¨¦ les orelles com els ases? Aix¨° recorda aquella dita de Mart¨ª de Riquer que, veient com veu cada generaci¨® un progr¨¦s in¨¨dit de l¡¯estupidesa humana ¡ªmalura que, en realitat, ha contaminat en qualsevol temps de la hist¨°ria elmateix percentatge d¡¯¨¦ssers humans¡ª, exclamava: ¡°Arribar¨¤ un dia que la gent es mocar¨¤ amb les orelles!¡±.

Aquesta Apolog¨ªa... s¡¯inscriu,m¨¦s que en les Burr¨ªcies de Pope o del pare Lista, en una tradici¨® que marca un punt zenital en L¡¯elogi de l¡¯estupidesa, d¡¯Erasme de Rotterdam, el qual, per no ser enviat a la foguera de la Inquisici¨®, va dissimular en la figura dels folls tota la ximpleria reial, religiosa i de?? la dita ¡°societat civil¡± de la qual volia fer mofa. ?s sabut que Cervantes va aprendre la lli?¨®? erasmista, i si el d¡¯Alcal¨¢ no hagu¨¦s estat erasmista al seu Quijote i hagu¨¦s tirat pel dret ¡ªcosa a la qual solen resistir-se els ases de deb¨°¡ª, hauria estat cremat amb for?a m¨¦s probabilitat que l¡¯holand¨¨s.

En el cas de Lozano, els que m¨¦s reben s¨®n les altes jerarquies de la monarquia de Ferran VII ¡ªconsiderat universalment comel reim¨¦s imb¨¨cil que mai hagi donat la dinastia dels Borb¨®¡ª i, de passada, la plebs que se n¡¯aprofitava i l¡¯aplaudia. Diu, considerant un llibre de la B¨ªblia, per¨° amb segones: ¡°Se sabe lo que en esto hubo de cierto. / Yo lo dir¨¦ clarito: sin los Asnos / no hubiera acaso Reyes, Tronos, Cetros; / a lo menos tal vez Reyes ningunos / habr¨ªan conocido aquellos pueblos¡±. Escriu, referint-se al vulgus estupiditzat: ¡°?Y qu¨¦ de Asnos quedaran ocultos /? quemerezcan aqu¨ª digno recuerdo! / ?Cu¨¢ntos habr¨¢ en la villas y ciudades; /

Y en la corte; en colegios y conventos / cuyo nombre pudiera hacer figura / con los Asnos que a Espa?a honor han hecho!¡±. I encara versifica, com a bon liberal que era i republic¨¤ per escreix: ¡°Para ser Rey, tan solo es requisito / que el padre lo haya sido o los abuelos¡±. Si busqueu el llibre no deixeu de llegir les notes del final, especialment quan parla del liberalisme, a la p¨¤gina 208: ¡°Liberal es el que manifiesta un celo razonable por el bien general el que prefiere la protecci¨®n de la ley a la los hombres el que prefiere el ep¨ªteto de ciudadano al de cortesano el que ama la instrucci¨®n y que se propaguen los conocimientos humanos¡±. ?poca envejable d¡¯una il¡¤lustraci¨® espanyola desapareguda!