Celestino Corbacho: ¡°Jo no hauria anat a la manifestaci¨® de la pla?a Col¨®n¡±

Celestino Corbacho (Valverde de Legan¨¦s, Badajoz, 1949) torna a la primera l¨ªnia pol¨ªtica com a n¨²mero tres de la candidatura de Manuel Valls per a les eleccions de Barcelona. La plataforma de l¡¯ex-primer ministre franc¨¨s t¨¦ Ciutadans com a suport principal. Corbacho va deixar el PSC el 2018, partit amb el qual va ser alcalde de l¡¯Hospitalet de Llobregat i ministre de Treball i Immigraci¨®. Corbacho at¨¦n EL PA?S a la seu electoral de Valls, un apartament als Jardinets de Gr¨¤cia amb una infraestructura senzilla i que fa la sensaci¨® de temporalitat.

Pregunta. Ciutadans podria fer-se enrere i obrir-se a acords amb el PSOE?

Resposta. No formo part de Ciutadans, no ho s¨¦. Aquestes eleccions generals es dilucidaran en una confrontaci¨® dial¨¨ctica molt forta, ens agradi m¨¦s o menys. Per¨° crec que despr¨¦s de les generals, la pol¨ªtica est¨¤ obligada a obrir espais d¡¯entesa. Les trinxeres que s¡¯estan cavant no poden ser el model a seguir. Hi ha temes que necessiten un consens. Els grans reptes d¡¯Espanya no es resoldran amb una part en contra de l¡¯altra.

P. Vost¨¨ ha explicat que no se sentia a gust amb el catalanisme del PSC. A qu¨¨ es referia?

R. No crec que m¡¯express¨¦s aix¨ª. El PSC, en l¡¯¨²ltima etapa en qu¨¨ jo hi vaig ser, va tenir una posici¨® dubitativa. Un exemple: el que era el meu partit no va conc¨®rrer a la manifestaci¨® del 8 d¡¯octubre del 2017 per defensar sense complexos la Constituci¨® i la unitat d¡¯Espanya. Jo hi vaig ser, per¨° el meu partit no. Crec que al PSC hi va haver persones a les quals els va pesar m¨¦s el catalanisme, persones a les quals ens va pesar m¨¦s el federalisme, per¨° no hi va haver mai problemes.

P. Quines difer¨¨ncies hi ha entre el catalanisme del PSC i el que diu Valls que representa, o el de Lliures, els ex de CiU membres de la seva plataforma?

R. M¡¯imagino que aquesta candidatura ser¨¤ el reflex del pensament de Valls. Valls ¨¦s catalanista, sense cap mena de dubte, ¨¦s un europeista conven?ut i practicant; Valls t¨¦ tots els seus valors en la socialdemocr¨¤cia i en un pensament social, i tamb¨¦ t¨¦ uns valors de defensa de la Constituci¨® del 78 i de destacar el valor de la Transici¨®, sense complexos. Jo comparteixo aquests valors, m¡¯hi trobo c¨°mode.

P. Vost¨¨ ha dit: ¡°No tinc res a veure amb la pla?a Col¨®n¡±.

R. Jo no hauria anat a la manifestaci¨® de la pla?a Col¨®n.

P. Valls s¨ª que hi va anar.

R. Per¨° Valls no va pujar a fer-se la foto. Aquella manifestaci¨® es va convocar per un motiu concret, i si Vox no hi hagu¨¦s estat present, no hi hauria res a dir. Estic d¡¯acord que Valls an¨¦s a aquella manifestaci¨® sota la idea d¡¯una defensa de la Constituci¨® i de la unitat d¡¯Espanya, per¨° em quedo amb el seu gest davant d¡¯una tercera for?a pol¨ªtica amb la qual no estava c¨°mode.

P. Vost¨¨ va assegurar al diari El Mundo que la idea d¡¯un superalcalde per a l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) ¡°no t¨¦ ni cap ni peus¡±.

R. Esclar.

P. Per¨° Valls proposa aquesta figura.

R. No, no. Jo em refereixo al fet que el que no t¨¦ sentit avui ¨¦s anar a l¡¯elecci¨® directa del president de l¡¯?rea Metropolitana com si fos un superalcalde.

P. Aix¨° ¨¦s el que Valls proposa.

R. No, no, ell no vol una elecci¨® directa. Valls el que est¨¤ dient ¨¦s que Barcelona s¡¯ha d¡¯implicar en el projecte metropolit¨¤, liderar o coliderar els projectes metropolitans.

P. Hi insisteixo, ell ho ha proposat, fins i tot ho va fer en la presentaci¨® de la plataforma.

R. No vull entrar en pol¨¨mica de qui ha dit aix¨°.

P. Com ha de canviar el govern de l¡¯AMB?

R. L¡¯instrument ja hi ¨¦s, no cal fer canvis. El que ha de fer Barcelona ¨¦s implicar-s¡¯hi, fer un relat i liderar-lo, que ¨¦s diferent. Hist¨°ricament Barcelona s¡¯havia implicat en els temes metropolitans: la l¨ªnia 9, l¡¯ampliaci¨® de l¡¯aeroport, el tra?at de l¡¯AVE... L¡¯alcaldessa de Barcelona ni s¡¯hi ha implicat, ni ha fet relat, ni ha liderat les pol¨ªtiques d¡¯¨¤mbit metropolit¨¤, en el ben ent¨¨s que cal fer-ho d¡¯acord amb la resta d¡¯alcaldes.

P. Veu la necessitat de concedir un estatus especial a l¡¯AMB a la Constituci¨®, donar-li m¨¦s compet¨¨ncies? Tamb¨¦ ho ha proposat Valls.

R. No cal. No va ser Manuel Valls qui va fer aquesta proposta. L¡¯AMB t¨¦ unes compet¨¨ncies definides per la llei del 2010. L¡¯AMB ja t¨¦ un instrument, s¡¯est¨¤ treballant des de fa una d¨¨cada, molt avan?at.

P. Hi insisteixo, Valls va proposar el reconeixement constitucional de l¡¯AMB i dotar-la de m¨¦s compet¨¨ncies.

R. Benvingut sigui si dem¨¤ ¨¦s possible que l¡¯AMB pugui tenir m¨¦s reconeixement, fins i tot a la Constituci¨®, i que es pugui millorar el seu finan?ament. Per¨° l¡¯AMB t¨¦ una base jur¨ªdica i legal que ¨¦s important, compet¨¨ncies clarament definides i amb una experi¨¨ncia de gesti¨®. Si el que vols ¨¦s portar-me a entrar en contradicci¨® amb Valls, la resposta ¨¦s que no. He parlat amb Valls per¨° no hem entrat en els petits detalls, hem parlat en l¡¯¨¤mbit general, de la mobilitat, de donar resposta als canvis de l¡¯economia productiva, en el tema de l¡¯habitatge, despr¨¦s entrarem en el detall, i estic segur que no hi haur¨¤ difer¨¨ncies entre el que opini Manuel Valls i el que opini jo.

P. Vost¨¨ ha destacat que l¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge ¨¦s una q¨¹esti¨® priorit¨¤ria. Com promocionaria l¡¯oferta d¡¯habitatge social? Li sembla correcta la imposici¨® d¡¯un 30% d¡¯habitatge social per a noves promocions?

R. S¨®n idees anunci que no resolen el problema de fons. Vull veure el resultat final d¡¯aquest 30% en blocs de cases de sis o vuit habitatges, a veure com ho gestionen. Queda molt bonic, molt b¨¦. Crec que aqu¨ª hi ha molta teoria. Crec que el que es necessita ¨¦s molt habitatge protegit i la gran majoria ha de ser de lloguer. Vivim en una societat de lliure mercat, els preus es regulen per l¡¯oferta i la demanda. Col¡¤loca¡¯m 15.000 habitatges protegits a Barcelona, aix¨° actuaria sobre el preu del mercat.

P. On prioritzaria la construcci¨® d¡¯aquests projectes?

R. Tenim el barri de la Marina, que fins al Prat ¨¦s l¡¯espai natural per al desenvolupament residencial de l¡¯economia d¡¯equipaments i corredors verds. Tenim la Sagrera. Volem que arribi un tren d¡¯alta velocitat al no-res? Tamb¨¦ tenim les Tres Xemeneies, i el 22@.