Un pet¨®, guru

Hi ha molt bons periodistes que poden ser males persones, persones que amb la seva excel¡¤l¨¨ncia dissimulen que s¨®n mals periodistes i despr¨¦s hi ha personatges que es fan estimar i admirar com a periodistes i com a persones excepcionals que s¨®n, molt poques com Eduardo Rodrig¨¢lvarez.

L'Edu era bo, brillant, savi i culte, virtuts necess¨¤ries per escriure, un art que dominava com ning¨², cronista per excel¡¤l¨¨ncia de futbol i de l'Athletic: ¡°No hi ha res com la poesia per explicar el futbol i res com l'humor per civilitzar-lo¡±, solia repetir. Tenia tant de talent que ¨²ltimament s'havia entestat a convertir-se tamb¨¦ en el cronista m¨¦s il¡¤lustre de la Vuelta i en escriptor de novel¡¤les: Cuando vengan los m¨ªos, es titulava l'¨²ltima, per demostrar que es pot ser periodista i escriptor al mateix temps, dos mons sovint antag¨°nics. Cap g¨¨nere li era estrany i tenia tants recursos i qualitat que es treia de sobre el pitjor dels enc¨¤rrecs amb un text brillant. Quina sort, els seus companys.

Al voltant seu, la taula de redacci¨® funcionava amb la suavitat d'un Rolls Royce. Els enviats especials se sentien tan tranquils i confiats com els que es quedaven; ning¨² ha sabut cosir una secci¨® d'esports com l'Eduardo, punt de trobada de gallecs, catalans, madrilenys, c¨¤ntabres, portuguesos, mexicans, de tots el que sentien amor per aquest ofici tan exigent i tamb¨¦ tan divertit, implacable quan es presentaven uns Jocs Ol¨ªmpics o una Copa del M¨®n i ens reun¨ªem tots els d'Esports a Miguel Yuste de Madrid.

Lleial i gener¨®s, tenia tamb¨¦ un sentit de l'humor ¨²nic que funcionava espl¨¨ndidament davant de les situacions m¨¦s estressants i absurdes, tan capa? de seduir la gent de publicitat perqu¨¨ ens traguessin una planxa com de parar una rotativa per posar una not¨ªcia d'¨²ltima hora. La seva serenitat era encomanadissa, fins i tot per als m¨¦s esvalotadors, que s¨®n multitud al c¨®rner on acostumen a refugiar-se els d'Esports.

No el recordo enfadat ni un sol dia perqu¨¨ afrontava els moments de m¨¤xima tensi¨® amb un somriure i un so gutural que era dissuasiu: no sabies si gargamellejava o s'aclaria la veu; en qualsevol cas volia dir que no el molestessis i que ja s'ocupava ell de l'¨²ltim breu o de l'obertura, d'un marr¨®n o d'una not¨ªcia de primera. Sempre fiable, ¨ªntegre i solidari, tenia tal ascendent sobre la secci¨® que li d¨¨iem el guru. Resolia els problemes professionals i tamb¨¦ els personals, tant si eren els d'un becari com els d'un cap de redacci¨® assimilat.

La pau que transmetia a la feina es convertia en un divertiment a l'hora del dinar. Sempre ens feia riure, tenia la paraula oportuna i, si no, es posava a cuinar ell mateix i cantava. Taral¡¤lejava molt b¨¦ les can?ons de Serrat. Vestia b¨¦ i sempre portava un jersei Lacoste, de vegades sobre l'espatlla; mai vam saber per qu¨¨ ni l'hi vam preguntar, potser per no trencar l'harmonia que sempre generava al seu voltant.

No es va voler jubilar sin¨® que es va trobar a casa sense voler, quan en el seu moment va poder ser cap de tots nosaltres i cap tamb¨¦ de la delegaci¨® del Pa¨ªs Basc. Coses del dest¨ª i del c¨¤ncer que el va deixar sense poder fer una ¨²ltima vuelta a Espanya, la seva ¨²ltima gran obsessi¨®. Tenia un sentit de la pausa tan extraordinari, semblant diria al que t¨¦ Messi, que mai va pensar a parar del tot, com si ball¨¦s un tango: ara accelero, ara freno. Tot ho feia b¨¦. Era molt bo, com a periodista i com a persona, ¨²nic com a amic. Un pet¨® a la teva estimada calba, guru.