Duran Lleida: ¡°Artur Mas no t¨¦ consist¨¨ncia pol¨ªtica¡±

Josep Anton Duran Lleida (Alcampell, Osca, 1952) va presentar dilluns a Madrid El risc de la veritat (Proa), unes mem¨°ries pol¨ªtiques en qu¨¨ l'expresident d'Uni¨® fa una autocr¨ªtica inusual en un llibre d'aquestes caracter¨ªstiques. Tampoc estalvia atacs contra CDC, el seu aliat durant 37 anys i a qui responsabilitza en bona part de la desaparici¨® dels dos partits i de la seva m¨¤quina de poder, la coalici¨® Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU).

Pregunta.?Diu al llibre que no ha volgut llegir les mem¨°ries de Jordi Pujol. No s¨®n tan dures com les seves, ni de bon tros. Per qu¨¨ no les ha volgut llegir?

Resposta.?Per no enfadar-me. Les meves mem¨°ries s¨®n molt sinceres. No he volgut llegir les mem¨°ries de Pujol perqu¨¨ estava conven?ut que no eren prou sinceres.

P.?Pujol a les seves mem¨°ries apunta: "Sempre vaig considerar Uni¨® un partit molt recl¨°s i no vaig creure mai que pogu¨¦s ser un instrument adequat per portar el pes de la reconstrucci¨® nacional de Catalunya". Tamb¨¦ fa incid¨¨ncia, com fa vost¨¨ al seu llibre, en la constant disputa interna pel repartiment de c¨¤rrecs. Vost¨¨ hi afegeix, a m¨¦s a m¨¦s, un munt d'exemples de la guerra bruta entre CDC i UDC. Per qu¨¨ van aguantar m¨¦s de tres d¨¨cades una relaci¨® tan enverinada?

R.?Perqu¨¨ ens necessit¨¤vem. Perqu¨¨ Pujol tenia l'ambici¨® de ser pal de paller, de ser hegem¨°nic en la pol¨ªtica catalana. Pujol sabia que necessitava Uni¨®, un partit molt m¨¦s petit que el seu per¨° que tenia un component hist¨°ric i un component ideol¨°gic important que sumava.

P.?Vost¨¨ creu que CDC era un partit sense ideologia m¨¦s enll¨¤ del nacionalisme, i que aix¨° era contraproduent; Pujol el contradiu i defensa que aquesta condici¨® de "partit nacional" ¨¦s la clau de l'¨¨xit. A qui donar¨¤ ra¨® la hist¨°ria?

R.?No ¨¦s cap contradicci¨®. Al llibre cito Joan Sales quan li diu a M¨¤rius Torres que la defensa de Catalunya no ¨¦s patrimoni d'un sol partit, sin¨® que ¨¦s una lluita de cada trinxera. El pujolisme, m¨¦s que CDC, va jugar a patrimonialitzar la defensa de Catalunya. Pujol intentava que tot all¨° que pogu¨¦s ser catalanista estigu¨¦s sota el mateix pal i form¨¦s part del mateix paller. La resta no eren considerats partits que poguessin representar el catalanisme.

P.?Per¨° aquesta estrat¨¨gia de Pujol ha triomfat i continua donant r¨¨dits electorals: Carles Puigdemont va ser m¨¦s votat que ERC a les darreres eleccions auton¨°miques. I tamb¨¦ sembla que ERC prioritzi l'objectiu de la independ¨¨ncia per damunt de qualsevol altra proposta ideol¨°gica...

R.??s cert que ERC i Puigdemont tamb¨¦ fan el discurs de la unitat, del pal de paller, per¨° ¨¦s un discurs d'unitat, no de m¨¦s unitat del catalanisme. Pujol, tot el que ensum¨¦s a unitat per¨° que no fos homologable amb les seves idees, ho rebutjava. A Pujol li provocava urtic¨¤ria l'ardanzisme [pel lehendakari basc Jos¨¦ Antonio Ardanza]: va ser positiu que PNB i socialistes governessin junts al Pa¨ªs Basc, per¨° a Pujol all¨° li posava els p¨¨ls de punta perqu¨¨ ell volia dos b¨¤ndols: Pujol volia sucursalisme contra unitat.

P. Al llibre constata que la centralitat s'ha mogut cap a l'independentisme. Tenint en compte aix¨°, era inevitable que es trenqu¨¦s CiU?

R.??s veritat, la centralitat catalana s'ha mogut cap a l'independentisme, per¨° no era inevitable que es trenqu¨¦s CiU; era inevitable que s'afebl¨ªs, per¨° no era inevitable que es trenqu¨¦s. Era inevitable que en els nous temps ERC pug¨¦s en for?a electoral i en detriment de CiU, i a m¨¦s a m¨¦s despr¨¦s de governar tants anys, per¨° de cap manera era inevitable la desaparici¨® de CiU. Nosaltres, CiU i especialment CDC, vam ajudar ERC fent el mateix discurs que ells. Fent el mateix discurs que ERC vam fer bona ERC. Abans que nosaltres va ser Aznar i el PP els que van ajudar a pujar ERC. ERC va fent-se m¨¦s partit i CiU comen?a a tenir la percepci¨® que ha de fer el mateix que ERC, perqu¨¨ li va guanyant terreny. Vam intentar fer el mateix que ERC, i entre la fotoc¨°pia i l'original, la gent prefereix l'original.

P.?Al llibre vost¨¨ explica que l'independentisme ¨¦s una versi¨® moderna del carlisme, un xoc entre el m¨®n urb¨¤ i el rural. Ernest Maragall, exsocialista i avui candidat d'ERC a Barcelona, assegurava a EL PA?S que la idea del nacionalisme catal¨¤ contra Barcelona "¨¦s un t¨°pic absurd heretat del passat".

R.?Jo no dic "contra Barcelona", jo dic que l'independentisme arrela m¨¦s fora de Barcelona que a Barcelona. A les Terres de l'Ebre sempre hi ha hagut un factor carlista important. A les Terres de l'Ebre era on el PP tenia m¨¦s for?a electoral a Catalunya. Avui s¨®n comarques on l'independentisme t¨¦ un percentatge de suport alt¨ªssim. Per qu¨¨? Perqu¨¨ s¨®n comarques en qu¨¨ est¨¤ molt arrelada la defensa dels costums. Per¨° no ¨¦s que el m¨®n urb¨¤ vagi contra el m¨®n rural, ¨¦s que s¨®n dos models oposats.

P.?Fins al 2011, les forces pol¨ªtiques catalanes no havien proposat mai la negociaci¨® d'un concert econ¨°mic: ni el 1979, quan es negociava l'Estatut, ni el 1996, amb el pacte entre CiU i el PP, ni el 2006, amb el nou Estatut i les negociacions amb el Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. S'hauria acceptat un concert fiscal en alguna d'aquestes ocasions?

R.?L'any 1979 es podria haver acceptat. Pactar un concert econ¨°mic ¨¦s un fet molt important que nom¨¦s es podria produir en un moment d'un gran trasbals, de grans canvis, com ho va ser la Transici¨®. Per¨° arribar avui a un acord sobre un concert econ¨°mic nom¨¦s per a Catalunya, de forma bilateral, com a conseq¨¹¨¨ncia d'una circumst¨¤ncia pol¨ªtica concreta, no ho veig possible.

P.?Al llibre demana perd¨® per haver negat en la contesa pol¨ªtica la catalanitat del PSC. Quan ho feia era conscient del que avui vost¨¨ considera un error?

R.?Era conscient del que feia amb el PSC, i ¨¦rem conscients que no pod¨ªem situar com a adversari, enemic, el Partit Socialista, per¨° no vam ser capa?os de canviar-ho i vam seguir a remolc de la t¨¤ctica pujolista.

P.?L'exdirector de La Vanguardia Jos¨¦ Antich el va conv¨¨ncer perqu¨¨ assist¨ªs a la manifestaci¨® de la Diada del 2012. "Qui no participi a la manifestaci¨®, no ser¨¤ res en el futur", va dir Antich. La gent el va increpar, li van llan?ar objectes, fins i tot un company seu de coalici¨®, Xavier Trias, el va insultar, segons el seu relat. Tenia ra¨® Antich?

R.?Antich era amic meu, creia que era el consell d'un amic. A partir d'aquella Diada del 2012, el Govern de Catalunya i els pol¨ªtics independentistes de Catalunya es posen al davant de les manifestacions. Un pol¨ªtic de ra?a ha de saber el que conv¨¦ al seu poble, i intentar conduir ell el seu poble, no posar-se darrere del poble. A partir del 2012, el carrer s'apodera dels pol¨ªtics i no s¨®n ells els que intenten conduir el carrer.

P.?"Em posa la pell de gallina pensar que la classe dirigent pol¨ªtica i econ¨°mica de Catalunya mantingu¨¦s que la Uni¨® Europea for?aria el Govern espanyol a seure i negociar un refer¨¨ndum". A qui es refereix quan parla de "classe dirigent econ¨°mica"?

R.?Empresaris importants estaven i estan ajudant econ¨°micament l'independentisme, i afavorint l'independentisme. Persones que es juguen els seus interessos econ¨°mics. Persones que haurien de ser molt conscients de quina era, ¨¦s i ser¨¤ l'actitud de la UE: la UE no es va fundar per crear nous Estats, es va crear per unir els Estats existents, no per segregar-los, i aix¨° ho hauria de saber qualsevol empresari que es juga els seus diners, i per tant no podien abonar la tesi de pol¨ªtics ignorants, o pitjor que ignorants, que deien que la UE no seria el nostre problema.

P.?Vost¨¨ recorda el congr¨¦s de CDC del 2004 en qu¨¨ es va aprovar votar en contra de la Constituci¨® europea per la q¨¹esti¨® nacional. En una reuni¨® privada, Artur Mas va plantejar a vost¨¨ i a Pujol proposar al Govern del PSOE que bloqueg¨¦s l'ingr¨¦s de Bulg¨¤ria i Romania a la UE si no acceptava l'oficialitat del catal¨¤. Va ser un primer indici de la frivolitat que diu que detecta avui en la classe dirigent catalana?

R.?No ¨¦s una frivolitat, ¨¦s no con¨¨ixer Europa: ¨¦s la incapacitat, la manca de consist¨¨ncia pol¨ªtica. Artur Mas no ¨¦s pol¨ªtic, no t¨¦ la consist¨¨ncia pol¨ªtica, el nervi pol¨ªtic, la preparaci¨® pol¨ªtica, el nas pol¨ªtic. Pot ser molt bo en moltes coses, per¨° no ¨¦s un homus politicus. Mas no ¨¦s un pol¨ªtic, ¨¦s un dels problemes pels quals hem arribat fins aqu¨ª. Un pol¨ªtic es deixa assessorar i pren nota dels bons consells, per¨° no es deixa portar per personatges, amb tots els respectes, com Quico Homs i David Mad¨ª.