Les 16 vides de Maggie O¡¯Farrell

Maggie O'Farrell, figura clau de la literatura (nord) irlandesa i, amb cada nova i impecable entrega de la seva apassionant obra en marxa, de la literatura mundial, escriu un diari des dels 11 anys. De vegades li explica coses que no tenen res a veure amb el seu dia a dia. De vegades li explica coses que li han passat. Com aquella vegada que, de cam¨ª a Hong Kong, l'avi¨® en qu¨¨ viatjava es va precipitar al buit. O aquella altra vegada que, quan era una adolescent, en plena nit, va decidir que, per qu¨¨ no, es tiraria al mar des d'una altura considerable, sense tenir en compte que podia no arribar a tocar fons ¨Ci aix¨ª va ser¨C i que, per ella, estar envoltada de foscor equivalia a perdre's per sempre. De vegades li explica coses que no li havia explicat a ning¨². Per exemple, que un home li va posar al coll la corretja dels prism¨¤tics amb qu¨¨ una setmana m¨¦s tard va escanyar una noia que podria haver estat ella. Despr¨¦s, un dia, rellegint-ho, es va adonar que el seu diari no era nom¨¦s un diari. ¡°He llegit prou llibres per adonar-me quan en tinc un al davant¡±, diu O'Farrell. S'aparta un r¨ªnxol p¨¨l-roig, i afegeix, ¡°i aix¨° era just el que tenia al davant¡±. Tenia un llibre sobre les 16 vegades en qu¨¨ havia esquivat la mort i el va acabar titulant Visc, i visc, i visc?(L'Altra Editorial).

Al principi, va provar de negar-s'ho. Anava a ser el seu primer llibre de mem¨°ries, i a O'Farrell (Corelaine, 1972) no li fa gens de gr¨¤cia l'autoficci¨® perqu¨¨ no es vol sentir obligada a explicar coses que no vol explicar. Qu¨¨ podia fer per evitar-ho? Allunyar-se prou per encarnar el seu propi personatge. ?s a dir, tot el que s'explica ¨¦s cert, per¨° la manera en qu¨¨ s'explica ¨¦s la manera com es faria si no fos cert. ¡°L'he enfocat com una novel¡¤la, i no una que tracti de la mort, sin¨® una sobre el que vol dir estar viu, haver-me lliurat totes aquestes vegades de ja no ser enlloc, alegrar-me per tot aquest temps de descompte¡±, diu. O'Farrell s'ha guardat per al final ¨Crealment el llibre t¨¦ aspecte de novel¡¤la, i ¨¦s una en qu¨¨ l'¨²ltima part, l'¨²ltim cap¨ªtol, et permet entendre la resta, i no nom¨¦s la resta, sin¨® tamb¨¦ la poderosa energia de tota la seva obra¨C l'episodi m¨¦s dur: als vuit anys li van diagnosticar una encefalitis aparentment incurable que va acabar curant-se de miracle (va passar un any en cadira de rodes, fent tota mena d'exercicis per intentar tornar a caminar, fins que ho va aconseguir). Encara avui t¨¦ seq¨¹eles. ¡°Aquesta ampolla d'aqu¨ª. Si no la miro, soc incapa? d'agafar-la¡±, diu. I la foscor continua sent un enemic ferotge.

Clavada en aquell llit va aprendre una lli?¨® realment valuosa. No nom¨¦s que la mort no avisa mai, aix¨° tamb¨¦, sin¨® que l'amabilitat dels desconeguts et pot salvar la vida. ¡°En els pitjors moments sempre hi ha hagut alg¨² que m'ha est¨¨s, literalment, la m¨¤ ¨Ccom quan vaig estar a punt de dessagnar-me en el meu primer part¨C, o que ha confiat que me'n podia sortir, i m'ha somrigut i ha estat amable amb mi, i aquesta amabilitat m'ha donat la for?a que necessitava. Estic conven?uda que l'amabilitat et pot rescatar del pitjor dels abismes. No estaria malament que intent¨¦ssim ser amables sempre que podem¡±, sentencia. Per¨° tornant a haver fregat la mort amb nom¨¦s vuit anys, l'escriptora explica a partir d'aquella experi¨¨ncia fins i tot la seva pulsi¨® narrativa. Ho explicava, fa uns mesos, en un bar poc il¡¤luminat de Barcelona, on va viatjar a presentar el seu ¨²ltim llibre.

¡°Haver estat tan a prop de la mort de petita i tornar altre cop a la vida em va proporcionar durant molt de temps un atreviment, una actitud desdenyosa i fins i tot demencial davant del risc¡±, escriu, i afegeix: ¡°No ¨¦s que no conced¨ªs valor a l'exist¨¨ncia, sin¨® que tenia un desig insaciable d'abra?ar tot el que la vida em pogu¨¦s oferir¡±. Li va perdre la por a la mort, la seva proximitat li resultava ¡°gaireb¨¦ familiar¡±. ¡°Sabia que un dia arribaria i no m'espantava, al contrari¡±, escriu. I la pulsi¨® narrativa? ¡°Vols viure, tant com puguis. Que potser no expandeix la vida, la literatura? No ¨¦s viure moltes vides? L'¨²nica cosa que s¨¦ ¨¦s que quan no escric, em torno boja. No paro de fer coses. A casa canvio tots els mobles de lloc. No puc parar¡±, contesta.

De les experi¨¨ncies properes a la mort que recorren tota la seva vida, el llibre es pot llegir com una profunda i fascinant reflexi¨® sobre cada etapa de la vida d¡¯un ¨¦sser hum¨¤

Com que les 17 experi¨¨ncies properes a la mort recollides a?Visc, i visc, i visc?¨Cvolum que deu el t¨ªtol a un c¨¨lebre vers de Sylvia Plath¨C recorren tota la seva vida, el llibre es pot llegir com una profunda i fascinant reflexi¨® sobre cada etapa de la vida d'un ¨¦sser hum¨¤: com som de valents i despreocupats de petits, com ho som molt m¨¦s conscientment d'adolescents, i com, d'adults, la por comen?a a allunyar-nos de la persona que hav¨ªem estat. De les 17 experi¨¨ncies relatades, 16 s¨®n seves, i l'¨²ltima, de la seva filla petita, nascuda amb al¡¤l¨¨rgia a tot tipus de coses, una al¡¤l¨¨rgia que la col¡¤loca a tocar de la mort una vegada i una altra. ¡°La maternitat et torna una persona m¨¦s cauta", diu O'Farrell, "perqu¨¨ ja no tems per tu, tems pel que deixaries enrere si no hi fossis¡±.

De l'amena?a que representen per a les dones els homes ¨Cl'home dels prism¨¤tics que la va assaltar al mig de la muntanya i dos m¨¦s que van intentar quedar-se amb el seu cotxe i ves a saber qu¨¨ m¨¦s mentre li donava el pit al nad¨® tota sola a dins¨C, apunta que en cert sentit sempre ser¨¤ aix¨ª. ¡°S¨®n m¨¦s forts que nosaltres. Qualsevol dona amb qui et creues et podria explicar un parell d'hist¨°ries com les que relato. ?s terror¨ªfic. L'hi dic al meu fill de 15 anys. Imagina't arribar a un caf¨¨ i que un grup de senyores cridessin coses que t'incomodessin. Riu. No s'ho creu. Doncs aix¨° ¨¦s el que han de suportar les noies, tota l'estona, li dic jo¡±.