No ens tindrem f¨¤stic

?s una promesa humil, per¨° m¡¯atreveixo a demanar a tots els candidats a les properes eleccions municipals a Barcelona que ens la formulin a nosaltres, els seus electors, a veure si s¡¯est¨¦n l¡¯exemple. La promesa diu aix¨ª: ¡°No ens tindrem f¨¤stic, cap candidat dir¨¤ d¡¯un altre que li fa f¨¤stic, que el repugna, que sent aversi¨® per ell o ella, ning¨² ho far¨¤¡±. Aquesta promesa no impedir¨¤ que ning¨² critiqui les propostes pol¨ªtiques dels seus adversaris per buides, cares o injustes; o censurar el seu passat per fosc, tortu¨®s o ¨Cencara pitjor¨C per inexistent; o negar a l¡¯altre qualsevol futur en pol¨ªtica. Per¨°, quan hagi estat formulada la promesa, ning¨², absolutament ning¨² podr¨¤ dir sense incomplir-la que una altra persona li fa f¨¤stic. I si algun candidat ho fa sense demanar despr¨¦s disculpes, no el voteu, no s¡¯ho mereix, m¡¯¨¦s igual quin sigui el seu color pol¨ªtic, la seva filiaci¨® ideol¨°gica o el seu talent. Jo no acostumo a rec¨®rrer a l¡¯improperi, a la desqualificaci¨®, encara menys a l¡¯insult, per¨° alguna vegada dec haver escrit (mil perdons) la paraula f¨¤stic que avui proposo proscriure per qualificar les persones.

El f¨¤stic ¨¦s una sensaci¨® prim¨¤ria, tot i que t¨¦ un gran component cultural: els nens de menys d¡¯un any no experimenten f¨¤stic ni pels excrements ¨Cse¡¯ls poden posar a la boca davant l¡¯horror dels pares, que s¡¯afanyen a ensenyar-los com es gestiona el f¨¤stic¨C. Tamb¨¦ ¨¦s, per descomptat, una sensaci¨® ¨²til, protectora, ja que de seguida ens allunya dels productes en descomposici¨®, dels morts i els seus cucs. Per¨° no haur¨ªem de dir que un ¨¦sser hum¨¤ viu ens fa f¨¤stic, que ¨¦s un fastig¨®s.

No ser¨¤ f¨¤cil, se¡¯ns pot escapar: f¨¤stic t¨¦ molts sin¨°nims que utilitzem cada dia, com aversi¨®, repugn¨¤ncia, n¨¤usea, arcada o menyspreu. I a tots hi ha moltes coses que ens fan f¨¤stic, com els aliments putrefactes. Encara que tamb¨¦ hi ha molts neur¨°tics, persones que no donen la m¨¤ a d¡¯altres perqu¨¨ tenen por d¡¯embrutar-se-la, mare meva. En tot cas podem intentar evitar dir-nos que ens fem f¨¤stic, deixar de dir que ens repugnem rec¨ªprocament, o que els qui no pensen, senten o pateixen com nosaltres s¨®n uns fastigosos. No en aquesta campanya, sisplau.

Espero que les nostres difer¨¨ncies no es dirimeixin en l¡¯irreflexiu tribunal dels f¨¤stics a les persones

Recordo esdeveniments deplorats de manifestacions clarament properes a la declaraci¨® de sentir f¨¤stic per persones, per grups pol¨ªtics o per comunitats senceres: fa alguns anys el candidat a l¡¯alcaldia d¡¯una ciutat catalana al costat de Barcelona va fer campanya dient que la netejaria i el context del reclam era mobilitzar l¡¯electorat contra pol¨ªtiques i pr¨¤ctiques acollidores de gent estranya, estrangera, extraordin¨¤ria. En una altra ocasi¨® m¨¦s recent uns pocs habitants d¡¯un poble proper a Girona van desinfectar amb aigua, sab¨® i lleixiu el terra que havia trepitjat una comitiva dels seus adversaris nacionals que, per associaci¨® ¨°bvia, titllaven impl¨ªcitament de bruts, de fastigosos. Vost¨¨s ho deuen recordar, per¨° creguin-me, ¨¦s molt millor oblidar-ho o, almenys, intentar superar la noci¨® que jo desinfecto la meva terra perqu¨¨ tu l¡¯has trepitjat. Tots guanyarem molt si ens conjurem per separar l¡¯aversi¨® que ens inspiren les pol¨ªtiques defensades pels nostres adversaris de les seves persones. Jo, per exemple, puc discrepar de la renda ciutadana b¨¤sica i autom¨¤tica, ja que m¡¯agrada m¨¦s un impost de la renda negatiu i, sobretot, perqu¨¨ no m¡¯agrada que la renda b¨¤sica se cenyeixi als ciutadans: si tots els residents, ciutadans o no, poden treballar i pagar impostos sobre les seves rendes del treball, tamb¨¦ haurien de beneficiar-se d¡¯un impost negatiu, tot i que no siguin d¡¯aqu¨ª. Naturalment, vost¨¨s poden discrepar d¡¯aquesta idea i la meva proposta fins i tot us pot generar repulsa, per¨° espero que les nostres difer¨¨ncies no es dirimeixin en l¡¯irreflexiu tribunal dels f¨¤stics a les persones.

Aix¨° que avui els proposem molts comuns mortals, fastiguejats pel to d¡¯algunes manifestacions que es veuen venir, ja ho va escriure molt abans i millor que jo la gran fil¨°sofa americana Martha Nussbaum: les expressions de f¨¤stic per les persones no solen ser bones perqu¨¨ ens allunyen de la humanitat, ens deshumanitzen. Si arriba el cas, no deixem de demanar disculpes (Hiding from Humanity, 2004).

La immensa majoria dels pol¨ªtics s¨®n gent cordial que donen la m¨¤ a tothom i que saluden de cara, mereixen els meus respectes. Un altre dia els demanar¨¦ que no deixin mai de saludar-se. Per¨° avui en tinc prou que ens prometem que no ens tindrem f¨¤stic. Comen?ant aquesta llarga primavera electoral. A Barcelona, ciutat oberta a tothom.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catadr¨¤tic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.