Corrupci¨® a la rereguarda

Una matinada de mitjan novembre de 1936 Jaume Llaneras, agent de policia, i la seva amant, Carmen Serrano, van anar a R¨ªos Rosas, 3, el prost¨ªbul del barri barcelon¨ª del Putxet on treballava ella. Sense gaires explicacions van dir a la madame, Blanca Domaica Renovales, Blanquita, que al mat¨ª s¡¯embarcaria amb ells rumb a Marsella. Aprofitant una missi¨® de Llaneras, la durien, amb documentaci¨® falsa com Serrano, a reunir-se amb el seu amic Joan Sancho ¡ªfugit a Fran?a dies enrere, deixant el c¨¤rrec de comissari de l¡¯Oficina Estatal d¡¯Expedici¨® de Passaports.

Al vaixell Anfran, el trio es va unir a dos coneguts, els agents Frederic Llopis i Evarist Lorenzo Aguado, amb qui Llaneras suposadament transportava unes joies per fer d¡¯esquer i descobrir una trama d¡¯evasi¨® de capitals i b¨¦ns de luxe. Aix¨ª comen?a un obscur episodi que l¡¯historiador Federico V¨¢zquez Osuna va esbossar a Anarquistes i baixos fons. Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944) (L¡¯Aven?, 2015).

A partir de documentaci¨® in¨¨dita del fons de la CNT-FAI de l¡¯International Institute of Social History d¡¯Amsterdam, QUADERN estira ara el fil de l¡¯afer Sancho per explorar-ne les ramificacions i visibilitzar que a la rereguarda catalana hi va haver continu?tats ¡ªper exemple, amb el fam¨®s afer Rebert¨¦s¡ª, interrelacions entre personatges de diverses faccions i connexions de primeres espases amb el lumpen, i sobretot per afegir complexitat a un moment que sovint es descriu de manera plana.

I ¨¦s que, com diu a aquest suplement Josep Llu¨ªs Mart¨ªn Ramos, autor de La rereguarda en guerra. Catalunya 1936-1937 (L¡¯Aven?, 2012), ¡°les imatges que han quedat d¡¯aquesta etapa s¨®n la del terror, l¡¯¨¨pica, la resist¨¨ncia i la del patiment, cadascuna vinculada a diferents sectors socials. La criminalitat existent, per¨°, ha quedat oculta, difusa enmig dels fets de sang de l¡¯estiu de 1936 i no diguem ja les trames i relacions de pol¨ªtics i entorns t¨¨rbols¡±.

Les connexions del comissari

Arribats a Marsella, Llaneras va contactar amb Sancho ¡ªun mallorqu¨ª rodanx¨®, calb i amb bigoti¡ª, que era a Par¨ªs, on va acompanyar Blanquita. L¡¯excomissari no va quedar gaire conven?ut en sentir la hist¨°ria de les joies i va tornar amb l¡¯agent a Marsella. En l¡¯entretant, la policia catalana va denunciar a la francesa la sostracci¨® de les joies. Sancho va conv¨¨ncer els agents que no anirien gaire lluny i que el millor era lliurar el bot¨ª a l¡¯amic d¡¯ell, Joan Lluh¨ª Vallesc¨¤, c¨°nsol de la Rep¨²blica a Tolosa des de principis de novembre. Aix¨ª es va fer.

Sancho, per¨°, tenia els seus maldecaps. Un cop resolt l¡¯assumpte, va anar a Perpiny¨¤, on es va trobar amb un parell d¡¯agents de la seva escorta a Barcelona que volien que torn¨¦s. Els va dir que ho faria, per¨° dubtava. L¡¯excomissari havia fugit quan els anarcosindicalistes havien descobert que des de l¡¯Oficina de Passaports del carrer C¨°rsega, 299, facilitava, no necess¨¤riament sense cobrar-s¡¯ho, la sortida del pa¨ªs a gent de dretes, burgesos, eclesi¨¤stics...

El mallorqu¨ª havia exercit d¡¯agent fins que l¡¯havien empresonat arran dels Fets d¡¯Octubre de 1934. N¡¯havia sortit alliberat, com el govern Companys, amb l¡¯indult posterior a les eleccions de febrer de 1936. Tanmateix, no s¡¯havia reincorporat al cos. El 17 d¡¯agost, l¡¯aleshores conseller de Governaci¨®, Josep Maria Espanya ¡ªexiliat despr¨¦s tamb¨¦¡ª, l¡¯havia nomenat per al flamant c¨¤rrec de comissari de passaports. ¡°Un ascens directe que ¡ªcom apunta a QUADERN V¨¢zquez Osuna¡ª en circumst¨¤ncies normals li hauria costat tota una traject¨°ria professional¡±.

Tampoc ha d¡¯estranyar. Tal com, segons Enric Ucelay-Da Cal, Companys va situar Andreu Rebert¨¦s com a comissari general d¡¯Ordre P¨²blic el 20 d¡¯agost pel seu perfil d¡¯aconseguidor de noies i per l¡¯amistat de la seva esposa amb Carme Ballester, Sancho i el seu entorn estaven connectats amb el primer rengle del govern catal¨¤, amb assumptes de faldilles pel mig.

Segons el testimoni de Blanquita recuperat per aquest suplement, la vig¨ªlia de l¡¯embarcament, Serrano i Llaneras havien anat al conegut restaurant de passeig de Gr¨¤cia amb Rossell¨®, La Punyalada, per acomiadar-se de Josep Quero Molares, que havia ocupat la conselleria de Just¨ªcia en els dos governs amb Joan Casanovas de conseller primer ¡ª31 de juliol i 6 d¡¯agost¡ª, i de la seva parella Manuela Gallar, amb qui es casaria el juny de 1937. Aquesta, coneguda com Charito, havia estat pupil¡¤la de Blanquita a R¨ªos Rosas.

Contra els anarcosindicalistes

Les amistats de Sancho i els seus no acabaven aqu¨ª. Segons Blanquita, mentre Sancho estava malalt, a l¡¯octubre el van visitar Josep Andreu Abell¨®, president de l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona, i Quero Molares, en pres¨¨ncia d¡¯Estap¨¦, Llaneras i Lorenzo. Tots van convenir que ¡°la situaci¨®n se pon¨ªa negra para ellos puesto que los sitios m¨¢s importantes y cargos de responsabilidad los controlaban la CNT y la FAI¡±. Parlant de la formaci¨® del primer govern Tarradellas del 26 de setembre en substituci¨® del de Casanovas, havien carregat contra Companys perqu¨¨ hi havia posat consellers ¡°todo FAI y CNT, y todo lo hac¨ªa por miedo, porque no hab¨ªa sabido imponerse y lo que hac¨ªa falta era un hombre que dijera ¡®basta¡¯¡±.

Quero era cr¨ªtic perqu¨¨ s¡¯havia quedat sense cartera. I encara que s¡¯havia vantat, en visita a R¨ªos Rosas, que sabia donar peixet als faistes quan convenia, una vegada cessat ell mateix reconeixia que Tarradellas li havia aconsellat que se n¡¯an¨¦s per por que no el matessin. Ell, a difer¨¨ncia de Sancho, no n¡¯havia fet cabal, per¨° l¡¯excomissari havia guillat perqu¨¨ els anarcosindicalistes, segons Quero, ¡°en menos de ocho d¨ªas le hubieran matado¡±.

Sancho va fer com molts altres en una situaci¨® similar i la Generalitat li abon¨¤ 40.000 pessetes per a una primera subsist¨¨ncia a Fran?a. Segons els informadors de la CNT-FAI ¡ªentre els quals hi havia un talp, un agent de policia vinculat a l¡¯Oficina de Passaports de qui no sabem el nom¡ª, la vig¨ªlia de la seva fugida va explicar als amics que, en acomiadar-se de Tarradellas, aquest li havia dit: ¡°Val m¨¦s que no torneu, amic Sancho¡±. Amb aquest panorama, doncs, per comprovar si hi havia una m¨ªnima possibilitat de tornar, l¡¯excomissari va enviar Blanquita de retorn a Barcelona a mitjan desembre.

La documentaci¨® palesa que les trames des del sector m¨¦s nacionalista del catalanisme per foragitar la FAI del govern catal¨¤ van continuar des de Tolosa i Par¨ªs

Blanquita es va trobar que les patrulles de control de la UGT ¡ªi no de la CNT-FAI, com caldria esperar¡ª li havien regirat la casa i pres un parell de pistoles obsequi del capit¨¤ Josep Guarner, membre del Comit¨¨ Central de les Mil¨ªcies Antifeixistes i germ¨¤ del tamb¨¦ militar Vicen?. Segons els informants anarcosindicalistes, Josep, que destacaria al front d¡¯Arag¨®, tenia ¡°intimidad¡± amb ella. La madame va anunciar el seu retorn a Carles Pellicer, agent de passaports i excambrer. Pocs dies despr¨¦s fou detinguda ¡ªno se sap qu¨¨ s¡¯al¡¤leg¨¤¡ª i reclosa a l¡¯Hotel Col¨®n, seu de les Joventuts Unificades del PSUC i de la UGT. S¡¯hi estigu¨¦ quatre dies fins que pogu¨¦ escapar: un milici¨¤ li deix¨¤ la porta oberta. Era el germ¨¤ de la seva amiga Carmen Serrano. Descoberta l¡¯acci¨®, el xicot fou afusellat.

Tolosa, centre de conspiracions

Esporuguida, Blanquita an¨¤ a l¡¯Oficina de Passaports. Pellicer i Estap¨¦ de seguida li van fer veure que els posava en un comprom¨ªs. Pellicer, per¨°, li trob¨¤ allotjament al carrer Vilamar¨ª, 28, amb el nom de Maria Llu?sa. Tamb¨¦ ell fou detingut dies despr¨¦s, sense conseq¨¹¨¨ncies. A continuaci¨® va viatjar ¡ªacompanyat d¡¯un agent, un informador anarcosindicalista¡ª al consolat de Tolosa de Llenguadoc per trobar Sancho i dur-li una carta de Blanquita on es llegia: ¡°Mi hermana est¨¢ enferma¡±. Era la clau convinguda per dir-li que la situaci¨® no era favorable al seu retorn.

No podent tornar, l¡¯excomissari volia que ella sort¨ªs de nou. Calia, per¨°, aconseguir-li un passaport. Sancho va donar a Pellicer 2.500 pessetes per a vestits i tr¨¤mits per a la documentaci¨®. En els quatre dies que Pellicer i l¡¯agent-informador van passar a Tolosa, van veure com Sancho tenia converses amb Joan Casanovas ¡ªfugit a Fran?a a finals de novembre despr¨¦s que es destap¨¦s l¡¯afer Rebert¨¦s, que pretenia substituir el govern Companys per un de contrari a la pres¨¨ncia de la CNT-FAI¡ª, Lluh¨ª Vallesc¨¤ i Ventura Gassol ¡ªfugit tamb¨¦ davant les amenaces dels faistes.

Sancho va explicar a Pellicer, de resultes de les converses amb aquests, que ¡°pronto la situaci¨®n de Espa?a cambiar¨ªa radicalmente, ya que no se pod¨ªa consentir que los destinos de la naci¨®n estuvieran en manos de la FAI y que cuando ellos gobernaran, entonces ser¨ªa cuesti¨®n de pegar fuerte¡±. Dit d¡¯altra manera, la documentaci¨® a la qual ha accedit QUADERN palesa que les trames des del sector m¨¦s nacionalista del catalanisme per foragitar la FAI del govern catal¨¤ van continuar des de Tolosa i Par¨ªs i que Sancho hi estava implicat.

El c¨°nsol tamb¨¦, segons aquesta informaci¨®, encara que no fos de la mateixa corda pol¨ªtica dins d¡¯ERC, segurament perqu¨¨, com van explicar Ucelay-Da Cal i Arnau Gonz¨¢lez Vilalta a Joan Lluh¨ª Vallesc¨¤. L¡¯home que va port¨¤ la Rep¨²blica (Base, 2017), nuclis cenetistes amb l¡¯anarquista Aurelio Fern¨¢ndez al capdavant ¡ªcontrolant els passos fronterers¡ª a la tardor havien provat sense ¨¨xit d¡¯aconseguir a punta de pistola els consolats de Tolosa i Perpiny¨¤, en mans de figures d¡¯Esquerra. Lluh¨ª, doncs, participava del tr¨¤fic d¡¯armes per a la Rep¨²blica i a la vegada conxorxava contra la pol¨ªtica que endegava Tarradellas ¡ªdecebut que aquest hagu¨¦s accedit a deixar Catalunya¡ª al Govern.

Els falsificadors de passaports

El 17 de gener de 1937, Lluh¨ª es trobava a Barcelona. L¡¯hi va portar el seu xofer, l¡¯agent Saturnino, ¨ªntim de Sancho, que va dur la carta a Blanquita. Dos dies despr¨¦s, el c¨°nsol va tornar en avi¨® a Tolosa. El dia 21, Pellicer va anar a Portbou, on va trobar-se amb Sancho. Li va comentar que pretenia treure Blanquita per mitj¨¤ d¡¯un perm¨ªs ¡ªen comptes d¡¯un passaport¡ª i d¡¯un amic seu a Portbou, un tal Garriga, soci de la Casa Castell¨® i Garriga, Transitaris. Aquest havia fet diversos viatges a Par¨ªs per comprar material b¨¨l¡¤lic.

El talp faista suposava per compte de qui: ¡°Existe un caso que no debe pasar desapercibido: cuando el movimiento del 6 de octubre[DEL 1934], en un registro efectuado en el despacho de la Via Durruti, 13 [seu social a Barcelona de l¡¯empresa] se encontraron armas escondidas y se detuvieron empleados¡±. Garriga era ac¨¨rrim d¡¯ERC, fins al punt que Tarradellas havia intervingut per alliberar-lo per haver estat detingut pels anarcosindicalistes per dedicar-se al pas de ¡°feixistes¡± per la frontera.

L¡¯informador es va arribar a posar a disposici¨® de Pellicer per ajudar en el cop contra la CNT, per si n¡¯esbrinava res m¨¦s, per¨° l¡¯excambrer no va donar-hi import¨¤ncia i el talp va concloure que no tallava el bacall¨¤. De fet, el mateix Pellicer es neguitejava pel retard dels seus a efectuar l¡¯operaci¨®. En paral¡¤lel, els tr¨¤mits per a la documentaci¨® de Blanquita van fracassar. Al capdavant de l¡¯Oficina de Passaports, Aurelio Fern¨¢ndez hi havia situat un dels seus homes de confian?a, Vicente Gil Portela, el perruquer, molt mirat amb l¡¯atorgament de salconduits. Pellicer va comprovar que no podria fer altra cosa que tramitar un passaport per a Blanquita, a trav¨¦s del contacte que li deia que tenia el seu company agent, que, sense saber-ho ell, era justament un informador faista.

El dia 27 de gener Pellicer va lliurar a Blanquita mil pessetes enviades per Sancho ¡°que la quiere ver bonita¡±. En comen?ar el febrer ambd¨®s van dinar amb Saturnino, que va assegurar que la volien treure del pa¨ªs per Andorra, per¨° no ho havien fet pel temporal de neu al Pirineu. Durant l¡¯¨¤pat, en qu¨¨ tamb¨¦ hi era present el talp, Saturnino va deixar caure que li havien encarregat de treure un passaport per a Blanquita i que per fer-ho requeria 25.000 pessetes, per¨° es neg¨¤ a dir qui li ho havia encarregat. Pellicer, ¨¦s clar, es va sorprendre. L¡¯informador anarcosindicalista, tamb¨¦. I va reflexionar: ?era possible que el xofer de Lluh¨ª estigu¨¦s conxorxat amb un grup de falsificadors de passaports del carrer Balmes, 109, que pocs dies despr¨¦s serien detinguts per agents de Dion¨ªs Eroles, cap superior dels serveis d¡¯Ordre P¨²blic?

La m¨²sica de l¡¯¡®afer Rebert¨¦s¡¯

Les informacions que fins ara tenim de Blanquita cessen en comen?ar la primavera, en el preludi dels Fets de Maig de 1937. El talp o algun col¡¤laborador la va interrogar i va obtenir una declaraci¨® escrita de la seva versi¨® del que havia passat amb l¡¯excomissari i el seu grup d¡¯agents. A l¡¯expedient Sancho consultat per QUADERN consten les fotografies que s¡¯havia fet per expedir el passaport. El que li pass¨¤ resta irresolt.

Llopis i Lorenzo, a partir de la primavera, van anar a Par¨ªs per posar-se a l¡¯abric de l¡¯exconseller Espanya. Havia sorgit del substrat anarcosindicalista i des de Barcelona coneguts seus, com Joan Solans, secretari d¡¯Aurelio Fern¨¢ndez, els deman¨¤ explicacions per l¡¯afer de les joies. En les cartes que ha recuperat aquest suplement defensaven que tot era un malent¨¨s. ¡°El 6 d¡¯Octubre ¡ª[DEL 1934]assegurava Llopis¡ª va deixar-me tarat f¨ªsic i tamb¨¦ tarat moral (tu ho recordar¨¤s), per fi es va fer la llum i ara estic tarat moralment¡±. Excuses.

De la seva banda, Sancho romangu¨¦ a l¡¯empara de Lluh¨ª a Tolosa i s¡¯involucr¨¤ en una xarxa d¡¯espionatge d¡¯elements franquistes i anarcosindicalistes liderada per l¡¯artista de la UGT Luis Quintanilla sota les ordres del ministre d¡¯Hisenda del moment, Juan Negr¨ªn, com explica en les seves mem¨°ries Pasatiempo. La vida de un pintor (Edici¨®s do Castro, 2004). Passats els Fets de Maig, el talp informava que l¡¯excomissari era membre del comit¨¨ que dirigia el complot que es tramava contra la CNT-FAI ¡°junt amb Lluh¨ª Vallesc¨¤, Xicota [membre d¡¯Estat Catal¨¤], Ventura Gassol i altres, organitzat pel Partit Socialista, Estat Catal¨¤, Nacionalistes Bascs i alguns prohoms de la Generalitat, com tamb¨¦ elements de la comissaria d¡¯Ordre P¨²blic¡±.

En la documentaci¨® del 12 d¡¯octubre de 1937 recuperada del fons d¡¯Amsterdam, les informacions dels qui seguien Sancho eren tan precises que explicaven que Casanovas tenia la conformitat del general Sebasti¨¢n Pozas, de filiaci¨® comunista i cap de la quarta Divisi¨® Org¨¤nica, Catalunya, i fins del govern de la Rep¨²blica per constituir un nou govern a Catalunya que pos¨¦s fi a la CNT-FAI de manera completa. S¡¯apuntava fins i tot que el dia 15 a Barcelona comen?aria un escorcoll al Comit¨¨ Regional de la CNT-FAI i, comptant amb la resist¨¨ncia a la for?a p¨²blica, s¡¯aniquilaria els militants m¨¦s destacats. A Val¨¨ncia, seu fins aleshores del Govern republic¨¤, havia de passar el mateix.

Si era cert que l¡¯operaci¨® estava plantejada, es desconeix qu¨¨ l¡¯avort¨¤. Tanmateix, la informaci¨® apuntava en dues direccions: que l¡¯inter¨¨s d¡¯alguns sectors per anorrear la CNT-FAI continuava ben viu i que els informadors anarcosindicalistes veien conspiracions contra la seva organitzaci¨® arreu. En conjunt, doncs, i tal com demostra l¡¯exemple que QUADERN ha exposat amb l¡¯afer Sancho, el subsol de la rereguarda era molt m¨¦s t¨¨rbol i complex del que les mirades maniquees volen presentar.

I ¨¦s que, com assenyala V¨¢zquez Osuna a aquest suplement, ¡°policies que havien col¡¤laborat amb Sancho a l¡¯Oficina de Passaports durant el franquisme van dedicar-se a perseguir comunistes i socialistes. El mateix va succeir amb altres que havien col¡¤laborat amb Eroles, que van arribar a comissaris de policia i fins a distingir-se en la persecuci¨® dels anarcosindicalistes¡±. Queda, doncs, molt encara per pouar.

Per qu¨¨ matar Cortada?

El 25 d'abril de 1937, a prop de Molins de Rei uns pistolers van aturar un vehicle, van demanar la documentaci¨® als ocupants i selectivament van assassinar el militant del PSUC i UGT ¡ªi, molt important, excenetista moderat¡ª Rold¨¢n Cortada, secretari del conseller de Treball i Obres P¨²bliques. El fet que Rafael Vidiella, membre del PSUC i representant ugetista a l'executiu catal¨¤, acus¨¦s l'anarcosindicalisme d'aquesta mort va escalfar l'ambient pol¨ªtic. L'assassinat s'acostuma a presentar com un episodi important, tamb¨¦ pel seu ¨²s propagand¨ªstic, en l'escalada de viol¨¨ncia a la rereguarda que men¨¤ als Fets de Maig, com va explicar Ferran Gallego a Barcelona, mayo de 1937 (Debate).

Tanmateix, el crim no fou esclarit i enlloc no es diu per qu¨¨ s¡¯aniquil¨¤ Cortada. La documentaci¨® en poder de la CNT-FAI a la qual ha accedit QUADERN cont¨¦ una carta entre militants socialistes an¨°nims, datada a Par¨ªs precisament el 25 d¡¯abril, en qu¨¨ es fa esment d¡¯un informe previ en qu¨¨ s¡¯explicava que Cortada havia estat all¨ª pocs dies enrere per comprar armes. ¡°Lo del camarada Rold¨¢n Cortada no me parec¨ªa bien y as¨ª se lo indiqu¨¦ a ud. en mi informe, en el orden moral: prepararse para una lucha cuando estamos empe?ados todos, aquellos contra quienes nos preparamos y nosotros, en otra en la que nos va todo, lo juzgo error¡±. La missiva permet plantejar si els anarcosindicalistes estaven al corrent del paper de Cortada per armar el PSUC i la UGT per enfrontar-se¡¯ls, essent aquest, llavors, el motiu pel qual se¡¯l declar¨¤ objectiu.