Enrique de H¨¦riz, una vida bella

Enrique de H¨¦riz detestava els eufemismes i les paraules com a eines de l'engany ¨Cva escriure una magistral novel¡¤la, Mentira, que entre altres coses parlava d'aix¨°¨C, de manera que no se m'ocorrer¨¤ dir all¨° que ¡°va morir despr¨¦s d'una llarga malaltia¡±. No. Ha mort a causa del c¨¤ncer, i per fortuna la seva travessia no ha estat molt llarga, encara que, quan et toca navegar per la mar gruixuda, cada dia pot resultar interminable. Per¨° no parlem de mort, sin¨® de vida, d'una exist¨¨ncia bella i d'un home bell. D'una de les millors persones que mai he conegut. L'Enrique, igual que els seus fills ara, va ser orfe jove, i aix¨° li va fer adquirir una maduresa primerenca i una tempran?a que resultaven commovedores, perqu¨¨ contrastaven amb la seva expressi¨® de xaval, amb la seva curiositat sempre meravellada per tot i la seva alegria espurnejant. Era un nen que s'obligava a ser adult.

Va n¨¦ixer a Barcelona el 1964 i va viure la vida amb intensitat (¡°el meu dia equival al teu any¡±, deia Lou Reed). Sent molt jove va ser el director editorial d'Ediciones?B, i ho va fer de manera extraordin¨¤ria. Es va estrenar com a novel¡¤lista el 1994; el llibre es titulava El dia menos pensado i era una sorprenent i molt original primera obra, el relat d'un captaire que vivia al carrer. Va abandonar el seu c¨¤rrec editorial per tenir m¨¦s temps per a la seva literatura, a la qual dedicava la millor part de si mateix: era d'un rigor narratiu total. Aix¨ª van anar sortint les seves altres tres novel¡¤les, Historia del desorden (2000), Mentira (2004) i Manual de la oscuridad (2009). Una obra curta per¨° poderosa, tallada amb sang. I estava preparant la seva cinquena novel¡¤la. Ja no la llegirem. La lectora que soc tamb¨¦ es dol d'aix¨°. Era un escriptor formidable.

Va fer m¨¦s coses; va fer classes d'escriptura creativa, va publicar articles als diaris i, sobretot, va ser un traductor magn¨ªfic; seva ¨¦s, entre altres assoliments, la primera versi¨® al castell¨¤ del Robinson Crusoe complet. Tradu?a amb el mateix rigor i la mateixa manyaga amb les quals escrivia les seves novel¡¤les, per aquest motiu li faltava temps per a les seves pr¨°pies obres. Per¨° ¨¦s que no sabia fer malament les coses. En tot brillava, en tot destacava. Era com una roca, fort, molt fort; i al mateix temps, quanta delicadesa en tot! I quina neteja de cor: tenia un sentit ¨¨tic fin¨ªssim, per¨° mai donava lli?ons a ning¨². O sigui, era un savi. I un tipus dels que savia gaudir; el recordo feli?, arribant al sopar amb la seva petita bicicleta plegable sota el bra?, o enviant-me de sobte per Internet el regal d'alguna m¨²sica meravellosa que ell sabia que m'agradaria (aix¨ª em vaig enamorar, per exemple, d'Ibrahim Maalouf: en la seva trompeta m¨¤gica sempre estar¨¤ l'Enrique). Estimava i cuidava la gent, en fi.

Deixin que els digui nom¨¦s una cosa perqu¨¨ es facin una idea de qui era Enrique de H¨¦riz: no crec que hi hagi ning¨² que pugui parlar malament d'ell. Se n'ha anat una d'aquestes persones que fan una mica millor el m¨®n. Una abra?ada emocionada a la seva dona, l'editora Yolanda Cespedosa, als seus dos fills i als seus molts amics, que tamb¨¦ ens sentim orfes.