La crisi que ha sacsejat Societat Civil
L¡¯entitat busca rellan?ar-se amb equilibris delicats entre les seves fam¨ªlies constitucionalistes
De la m¨¤ de Josep Ramon Bosch, Societat Civil busca rellan?ar-se despr¨¦s d¡¯haver travessat una crisi agra, originada per acusacions d¡¯anomalies, mai provades, i difer¨¨ncies ideol¨°giques entre les fam¨ªlies. Al gener, Bosch va assumir la presid¨¨ncia amb la filosofia d¡¯impulsar un catalanisme moderat que desitja que Espanya li doni un relat per acabar amb l¡¯independentisme. El sector m¨¦s combatiu, que ¨¦s partidari de querellar-se per l¡¯¨²s d¡¯estelades en l¡¯espai p¨²blic i que denuncia la ¡°invisibilitzaci¨® dels no nacionalistes¡±, sembla que va quedar fora de joc. O potser no tant.
Bosch va concedir entrevistes i va rebutjar l¡¯¨²s de l¡¯article 155 com a arma electoral i va defensar la immersi¨®. La junta que va nomenar va fer una nota per matisar-li. No el va desautoritzar per¨° va defensar que es compleixin les errades a favor que el castell¨¤ sigui vehicular i que el 155 ¨¦s a la Constituci¨®. Bosch ha hagut de modular la seva aposta personal de virar cap al catalanisme moderat perqu¨¨ totes les fam¨ªlies constitucionalistes se sentin representades.
En aquest joc d¡¯equilibris i per dotar l¡¯entitat de transpar¨¨ncia, aquest mes presentar¨¤ en assemblea un pla estrat¨¨gic pel 2019 per pal¡¤liar els ¡°mals¡± del proc¨¦s. T¨¦ quatre eixos: rellan?ar l¡¯entitat; vetllar per la neutralitat de l¡¯espai p¨²blic; incidir en el cicle electoral a favor del constitucionalisme i en una nova hegemonia que, amb un discurs en catal¨¤, inclogui els catalanoparlants desencantats amb l¡¯independentisme. Ni rastre de la immersi¨®, tot i que no demana el 155 com Ciutadans o el PP. S¨ª que es preveu crear una singular Plataforma d¡¯afectats pel proc¨¦s (PAP).
Bosch ha modulat la seva idea de virar cap al catalanisme moderat
Bosch intenta reconduir l¡¯entitat despr¨¦s de la crisi que va deixar l¡¯entitat fora de combat just un any despr¨¦s d¡¯aconseguir els seus ¨¨xits m¨¦s importants amb les dues manifestacions multitudin¨¤ries del 2017 contra el proc¨¦s. El conflicte va esclatar de manera abrupta al desembre quan la junta va destituir Jos¨¦ Rosi?ol, que llavors era president, i tres membres m¨¦s, (9 vots sobre 14) per suposades irregularitats comptables. Mai no es van confirmar i ell ha reptat a qui vulgui que ho porti als tribunals. Rosi?ol atribueix les acusacions al fet que va demanar a l¡¯empresa Manifiesto, en la qual treballava, fons per finan?ar les dues manifestacions. ¡°Necessit¨¤vem els diners. Dos mesos despr¨¦s, vaig deixar la feina¡±, diu. Rosi?ol admet que va governar mirant a l¡¯exterior. ¡°Vaig dir a la junta que la meva errada va ser mirar el 99% de portes enfora i un 1% cap a dins. Ho tornaria a fer. Vaig creure que tothom era lleial¡±.
Apartat de l¡¯entitat ¡ª¡°No soc un florero¡±¡ª, Rosi?ol atribueix el seu relleu a dos factors: al fet que part de la junta li va posar pals a les rodes durant tot el mandat i al fet que el llavors i l¡¯actual vicepresident Alex Ramos, que el va rellevar de manera provisional, ¡°va canviar de b¨¤ndol¡±. L¡¯expresident explica que l¡¯estiu del 2017 va exposar un pla estrat¨¨gic a 15 anys. Tenia tres eixos: seny, conviv¨¨ncia i reconciliaci¨® per no ferir sentiments. ¡°Amb el ¡®jo soc espanyol, espanyol¡¯ no es va enlloc. Jo era partidari de l¡¯obertura i el di¨¤leg¡±, diu recordant que va enviar cartes a l¡¯ANC, a ?mnium i al president Torra. Ramos aclareix la seva decisi¨®: ¡°Hi va haver una alerta i vaig assumir responsabilitats¡±.
La junta proposar¨¤ crear la Plataforma d¡¯afectats pel proc¨¦s (PAP)
El sector cr¨ªtic, que altres fam¨ªlies van qualificar d¡¯espanyolista, afirma que el relat de Rosi?ol est¨¤ ensucrat. ¡°Ell i un grup dirigien sense donar explicacions. Hi va haver contractes i despeses importants que no van passar per la junta i va generar incomoditat¡±, apunten, i recorden que tres membres li van enviar un burofax fa un any. Bosch redueix el conflicte a una ¡°mala gesti¨®¡± que va generar tanta alarma entre els col¡¤laboradors que van cessar les seves donacions. Per¨° descarta que Rosi?ol s¡¯apropi¨¦s de res. ¡°Tant ¨¦s aix¨ª que fins i tot un acte en un viatge a Miami me¡¯l vaig pagar jo¡±, replica l¡¯afectat. ¡°El problema no era d¡¯ingressos: era de despeses¡±, rebat un exmembre de la junta que sost¨¦ que el cost d¡¯un acte a Madrid anul¡¤lat per manca de p¨²blic va ser de 200.000 euros. La versi¨® oficial, diu, va anar el mal temps.
Amb aquesta tensi¨®, les difer¨¨ncies ideol¨°giques i estrat¨¨giques es van accentuar: l¡¯entitat va deixar d¡¯organitzar grans actes, va frenar els litigis i va ser passiva amb els lla?os grocs. I apunten que Rosi?ol va intentar que els joves de Societat Civil retiressin una demanda contra la Universitat Aut¨°noma. La fractura es va consumar i van formar S¡¯ha acabat. ¡°Per¨° ell va acceptar continuar l¡¯acci¨® al Tribunal de Comptes contra el Govern¡±, matisen fonts d¡¯aquest sector. ¡°Hi va haver rivalitats amb connotacions pol¨ªtiques per¨° sense partits al darrere¡±, assenyala Bosch.
Amb l¡¯entitat a la UVI, la crisi es va voler reconduir al gener amb la figura de l¡¯expresident Rafael Arenas, catedr¨¤tic de Dret. Membres del Patronat Joan Bosc¨¤, que ¨¦s donant del col¡¤lectiu, el van animar. I va acceptar amb tres condicions: assegurar la viabilitat econ¨°mica; nomenar el seu equip, i que la junta fos de consens. L¡¯assemblea del 19 de gener va donar un gir inesperat: Rosi?ol, encara vocal, va amena?ar amb presentar la seva llista en acusar la d¡¯Arenas de ser del sector ¡°dur¡±. El catedr¨¤tic va fer un pas enrere. I va emergir Bosch: ¡°M¡¯ho van proposar i vaig acceptar. La llista d¡¯Arenas no era plural. Es va envoltar de gent i d¡¯Impulso Ciudadano i de S¡¯ha acabat amb un discurs espanyolista i en espanyol molt ferm¡±. Mentre Rosi?ol medita impulsar la Societat Civil Europea, Bosch intenta que l¡¯entitat no renunci? als catalanistes moderats. Cap dels dos no ha tret mai cap lla? groc. Ara b¨¦, Bosch va anunciar divendres una den¨²ncia contra Torra per no despenjar la pancarta a favor dels presos. ¡°No en deixarem passar ni una m¨¦s. Sense llei no hi ha democr¨¤cia¡±, va dir.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Societat Civil Catalana
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Societat civil
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Catalunya
- Autodeterminaci¨®
- Refer¨¨ndum
- Generalitat Catalunya
- Moviments socials
- Govern auton¨°mic
- Eleccions
- Conflictes pol¨ªtics
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Administraci¨® auton¨°mica
- Espanya
- Societat
- Pol¨ªtica
- Administraci¨® p¨²blica
- Legislaci¨®
- Just¨ªcia
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Independentisme