Meritxell Bud¨®, l¡¯esponja i la vara de comandament

Meritxell Bud¨® (Barcelona 1969) ¨¦s des del 2011 alcaldessa de la Garriga ¡ªon va aterrar als sis anys¡ª, i ja se sap que l'exercici del comandament municipal imprimeix car¨¤cter. Encara que ella no necessiti llogar-ho. El t¨¦, i potent, gaireb¨¦ per naturalesa. Sembla dur la vara de comandament des de la inf¨¤ncia. Caracter¨ªstica que comparteix amb les regidores de la Garriga que la van precedir, des de l'escriptora N¨²ria Alb¨® ¡ªla primera en l'era democr¨¤tica, una llegenda viva¡ª fins a la seva immediata antecessora, Neus Bulbena, que va haver de trampejar el pitjor de la crisi; ambdues socialistes.

Per¨° ella va optar des de molt jove per all¨° que representaven Artur Mas i, en menor mesura, Jordi Turull, personatges en els quals reconeix les seves fidelitats. Encara que la seva cintura li permeti quedar b¨¦ en ¨¤mbits m¨¦s carregats de tempestes, com el de Waterloo. Pot sorprendre que ocupi pla?a en l'esot¨¨ric Consell per la Rep¨²blica, per¨° alg¨² sobreviu en aquest partit mutant ¡ªde CDC, a PDeCAT, a Junts xCat, a Crida¡ª si concita la malvolen?a del gran fugitiu?

?s hereva d'Artur Mas, per¨° sap nedar en el Consell per la Rep¨²blica

Com a regidora de Converg¨¨ncia i Uni¨®, primer va militar a l'oposici¨® des del 2006 i despr¨¦s com a primera autoritat al capdavant d'una heterog¨¨nia coalici¨® de majoria nacionalista. En les dues posicions ha representat bastant exactament el que ¨¦s ¡ªencara avui¡ª el primer actiu pol¨ªtic del nacionalisme postconvergent, l'arrelament al territori per la via municipalista.

I tamb¨¦ d'una t¨ªpica ¡ªencara que avui declinant¡ª voluntat de transversalitat, d'entesa amb altres grups, aquell "ja ho trobarem" que en temps propiciava consensos i que va caient en des¨²s per l'acidesa de la fractura pol¨ªtica catalana. Amb un focus nou: ¡°Fer les coses de forma diferent de com fins ara, de baix a dalt¡±, declarava quan les cr¨ªtiques a les elits establertes comen?aven a despuntar.

Bud¨®, jove en els quaranta llargs, elegant, sardanista i esportista ¡ªp¨¤del i gimn¨¤stiques¡ª utilitza diverses t¨¨cniques de resultat, segons es veu, infal¡¤lible. Entre elles, certa duresa en la vida partidista. Combinada amb una intensa complicitat generacional amb els regidors de la seva fam¨ªlia pol¨ªtica, en la sectorial i en viatges internacionals. El que la va portar, entre altres responsabilitats, a una vicepresid¨¨ncia de la Diputaci¨®.

Simbolitza l'actiu real supervivent dels nacionalistes: el municipalisme

I tamb¨¦ una qualitat personal intransferible: la capacitat d'actuar com a esponja. Meritxell Bud¨® no va n¨¦ixer apresa, per¨° ha sabut aprendre, escoltant i absorbint el que la seva intu?ci¨® li aconsellava. Poc despr¨¦s de ser triada li van preguntar qu¨¨ era el que m¨¦s l'havia inquietat en el seu nou lloc: ¡°Saber exactament quantes dotzenes de persones caigudes a la cuneta social tenim en la nostra poblaci¨®, i no disposar de recursos per ajudar-los¡±, va respondre.

I ¨¦s que la Gran Recessi¨® va cruixir la m¨¦s bella poblaci¨® vallesana. I els seus sectors punta, el moble (afectat per la caiguda de la construcci¨®) i el t¨¨xtil, quan va tancar la Sati, empresa de la fam¨ªlia Fisas dedicada a fabricar cortines i altres productes t¨¨xtils per a la llar.

Ara, gr¨¤cies a la recuperaci¨® econ¨°mica general, i dels municipis en particular, disposa de m¨¦s marge. El que s'ha notat en la tornada a una certa pol¨ªtica d'inversions. Necess¨¤riament molt pactada amb els seus socis.

Segurament la hist¨°ria de Meritxell Bud¨®, fins ara mateix, no sigui molt diferent de la de tota una quinta de pol¨ªtics locals nacionalistes.

Per¨° la nova consellera de Presid¨¨ncia exhibeix un fet diferencial respecte a molts dels seus components. Va arribar a la pol¨ªtica havent desenvolupat abans un ofici en l'economia privada. Llicenciada en Farm¨¤cia, va treballar com a directiva en la ind¨²stria veterin¨¤ria. Per sobreviure no dep¨¨n, com molts dels seus companys que han estat descavalcats dels seus llocs, del pressupost p¨²blic.