Una paracaigudista a l¡¯erm

Mai la dreta espanyola no havia fet a Catalunya el que la direcci¨® del PP, encap?alada per Pablo Casado, s¡¯ha atrevit a fer ara en confeccionar les seves candidatures per a unes eleccions generals: catapultar com a cap de llista a la capital catalana una figura totalment aliena a la circumscripci¨®. Una madrilenya resident a la capital espanyola ha estat enviada a competir i guanyar-se l¡¯esc¨® a Barcelona.

Algunes caracter¨ªstiques de l¡¯escollida, Cayetana ?lvarez de Toledo, sembla que indiquen que la seva designaci¨® pret¨¦n oferir a l¡¯electorat barcelon¨ª una opci¨® equiparable a la de la candidata presentada pel gran competidor del PP en la mateixa circumscripci¨®: In¨¦s Arrimadas, l¡¯estrella de Ciutadans. Una dona jove, de verb f¨¤cil i afilat, polemista, que presumeix del que ¨²ltimament s¡¯ha convertit en el sant i senya de les dretes a Espanya des que Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar ho va reivindicar: l¡¯actitud desacomplexada. Les dues la practiquen i l¡¯exhibeixen ufanes contra els seus rivals, en particular a l¡¯hora d¡¯atacar el nacionalisme catalanista i de defensar l¡¯espanyolista.

No ¨¦s que sigui res nou, la veritat, tret potser per als electors m¨¦s joves que no han viscut aquell per¨ªode en qu¨¨ les dretes van sentir una certa mala consci¨¨ncia democr¨¤tica, despr¨¦s d¡¯haver sostingut durant 40 anys la dictadura franquista. Aquest ¨¦s el complex del qual Aznar presumeix d¡¯haver-se deslliurat. Per als vells de l¡¯indret aix¨° ¨¦s simplement la dreta de tota la vida.

Aix¨° no obsta perqu¨¨ hi hagi efectivament una gran novetat en l¡¯enviament d¡¯?lvarez de Toledo a Barcelona. El primer que destaca ¨¦s que ning¨² no ha protestat. Ni piu. Pel que sembla, la direcci¨® local del PP no disposava de ning¨² amb pot¨¨ncia pol¨ªtica i arrelament a Barcelona a qui els afiliats i els electors eventuals poguessin identificar com a propi i idoni. Qualsevol dels Fern¨¢ndez D¨ªaz o afins, posem per cas, o una de les Montserrats, o un altre empresari com Santiago Fisas o un executiu d¡¯alta volada com Josep Piqu¨¦. No, no hi havia ja ning¨² al PP de Catalunya amb possibilitats de competir ¡°amb aquesta noia tan bufona i que parla tan b¨¦¡±, que ¨¦s la f¨®rmula amb qu¨¨ moltes senyores de dretes de tota la vida defineixen Arrimadas. Per comprendre la magnitud d¡¯aquest desastre potser val la pena recordar que per a les primeres eleccions, l¡¯Alian?a Popular de Manuel Fraga va disposar a Barcelona de la candidatura de Laureano L¨®pez Rod¨®, que va ser sens dubte un dels catalans que m¨¦s poder ha tingut a Madrid al segle XX. Poder del de veritat. Aix¨° era en el primer PP.

Com ha arribat a no tenir candidat propi a Barcelona el partit que governava Espanya fa un any i s¡¯atrevia a intervenir la Generalitat, deposar i detenir el seu govern i convocar eleccions en nom seu? Es poden aventurar diverses respostes. Les expectatives electorals del PP a Barcelona estan en m¨ªnims i baixant, en direcci¨® a la cota del 3% sota la qual no s¡¯obt¨¦ cap esc¨®. L¡¯organitzaci¨® pr¨°piament dita tamb¨¦ est¨¤ en m¨ªnims: uns se¡¯n van anar amb Aleix Vidal-Quadras, el fundador de Vox; d¡¯altres estan tan pol¨ªticament abrasats com els Fern¨¢ndez D¨ªaz; i d¡¯altres se n¡¯han anat amb els Ciutadans d¡¯Albert Rivera i Arrimadas, que s¨®n tan de dretes com el que m¨¦s, per¨° almenys s¨®n m¨¦s joves. El que est¨¤ passant amb el seu candidat desconegut a alcalde de Barcelona ha d¡¯haver disparat les alarmes.

Van demanar a Casado que, si us plau, envi¨¦s alg¨² per encap?alar el cartell amb possibilitats de competir amb Ciutadans? En termes electorals, el problema de fons del PP a Catalunya ¨¦s el mateix que en altres llocs d¡¯Espanya, per¨° m¨¦s agut: Ciutadans s¡¯ha menjat bona part del seu electorat i Vox amena?a d¡¯endrapar-se un altre bon tros. Durant d¨¨cades, el PP ha estat a Catalunya una for?a electoral incapa? de superar la CiU de Jordi Pujol, per¨° pol¨ªticament rellevant en la mesura que podia presentar-se com a opci¨® de govern a Espanya. Ara, a la compet¨¨ncia dels successors de CiU s¡¯ha afegit la de Ciutadans i Vox. O sigui, el PP ¨¦s a Catalunya prop de l¡¯abisme. Per aix¨° Casado ha pogut catapultar a Barcelona una arist¨°crata madrilenya de dretes tirant a reaccion¨¤ria amb l¡¯enc¨¤rrec d¡¯aconseguir que la votin tant les fam¨ªlies benestants de Sant Gervasi i els castellanoparlants del cintur¨® de Barcelona. Tot un repte.