¡°La comercialitat ¨¦s fict¨ªcia; un llibre t¡¯ha de tocar la fibra¡±

Eug¨¨nia Broggi (Barcelona, 1974), avui respectad¨ªssima editora al capdavant del seu propi segell, L¡¯Altra Editorial, va descobrir que un llibre era molt m¨¦s que un grapat de p¨¤gines i una hist¨°ria durant unes col¨°nies. No recorda l¡¯edat que tenia per¨° s¨ª que se sentia sola i que all¨° que estava passant ¡ªles col¨°nies¡ª no acabava d¡¯agradar-li perqu¨¨ no trobava el seu lloc. Un llibre, Els marginats, de Susan E. Hinton, va fer que el trob¨¦s. No nom¨¦s li va explicar una hist¨°ria al¡¤lucinant sin¨® que, com el millor amic que es podria desitjar, li va fer companyia i la va ajudar a entendre¡¯s. Des d¡¯aquell moment, es diria que ha fet tot el possible per: 1) no allunyar-se mai dels llibres, i 2) fer que els altres descobreixin fins a quin punt ¨¦s vital tenir-los a la vora. I ho ha aconseguit. Ha estat llibretera ¡ªa la m¨ªtica Foyles londinenca, i a la primera Casa del Llibre¡ª, va ser col¡¤laboradora d¡¯editorials i mitjans ¡ªva fer de lectora a Anagrama i participava al m¨ªtic Sal¨® de Lectura de BTV¡ª i editora (i impulsora) de segells d¡¯un gran grup ¡ªva dirigir Emp¨²ries gaireb¨¦ deu anys, de 2004 a 2014, i des de 2011 tamb¨¦ El Aleph Editores¡ª, on a m¨¦s va fundar el segell de butxaca m¨¦s important encara del mercat catal¨¤: Labutxaca (el 2007). Fa cinc anys que ho va deixar tot per muntar L¡¯Altra Editorial, segell personal i potent¨ªssim, que combina talent nacional ¡ªdescobert ad hoc: Alicia Kopf, Jordi Nopca, Marina Espasa¡ª amb un best of dels ¨²ltims temps internacional ¡ªLucia Berlin, Lionel Shriver, Karl Ove Knausgard¡ª. Que com celebra el cinqu¨¨ aniversari? Creant un segell juvenil: L¡¯Altra Tribu.

Pregunta. L¡¯Altra Tribu es dirigeix a nois i noies d¡¯entre 12 i 16 anys, aquells que, segons les enquestes, llegeixen menys. Una aposta arriscada? O creu que no llegeixen perqu¨¨ no troben qu¨¨ llegir?

Resposta. M¨¦s que una aposta arriscada, ¨¦s un experiment. Es diu que els adolescents no llegeixen gaire, per¨° tamb¨¦ que els adults no llegeixen gaire. El que passa ¨¦s que a partir dels 11 anys comencen a decidir el que volen, com els adults, i ¨¦s aqu¨ª on potser no troben el que haurien de trobar. Perqu¨¨ es dona el cas que molts es passen al castell¨¤, i aix¨° clarament t¨¦ a veure amb l¡¯oferta. ?s a dir, nens que fins als 11 han llegit b¨¤sicament llibres en catal¨¤, quan poden decidir el que volen llegir es passen al castell¨¤, i ¨¦s perqu¨¨ tenen m¨¦s oferta en castell¨¤. L¡¯oferta en catal¨¤ per a aquestes edats encara est¨¤ molt lligada al m¨®n acad¨¨mic. ?s molt moralista. I els nois i noies no volen rebre lli?ons. Si els agrada llegir, aquests llibres, a aquestes edats, els cauen de les mans.

P. Per aix¨° L¡¯Altra Tribu ¨¦s un experiment? Perqu¨¨ la idea ¨¦s oferir llibres que voldrien triar llegir i veure si ¨¦s veritat que els adolescents no llegeixen perqu¨¨ no troben res que els interessi?

R. Exacte. Hem de fer l¡¯experiment de comprovar si ¨¦s veritat o no. El m¨®n editorial ¨¦s ple de mantres i no tots s¨®n certs. Es diu, per exemple, que els llibres amb les tapes verdes no funcionen, i als companys de Males Herbes no els va malament; o que els llibres d¡¯autors brasilers no venen, i arriba Paulo Coelho i ven milions, i el mateix amb els portuguesos, i qu¨¨ va passar amb Saramago? D¡¯aqu¨ª tres anys comprovarem si el mantra dels adolescents era tamb¨¦ nom¨¦s aix¨°, un mantra.

P. Els llibres per comen?ar, Quin dia tan b¨¨stia!, de Mary Rodgers, i Quan un toca el dos, d¡¯Anna Greta Winberg, s¨®n tota una declaraci¨® d¡¯intencions: una nena de 13 anys enfrontant-se al seu pitjor malson (s¡¯ha transformat en la seva mare) i dos germans rebel¡¤lant-se davant el divorci dels pares.

R. Tots dos s¨®n llibres de cap?alera per a mi. Els he llegit unes 50 vegades, i no exagero. Com podia ser que en 40 anys ning¨² els hagu¨¦s reeditat? Soc conscient que no em dirigeixo a la massa, per¨° s¨ª als nens als quals els agrada llegir. L¡¯Altra, de fet, com a editorial, es dirigeix als adults als quals els agrada llegir, o sigui que la l¨ªnia ¨¦s la mateixa. El m¨¦s fascinant d¡¯editar per a adolescents ¨¦s que pots trobar el llibre que faci lector a alg¨² que potser no ho seria, i aix¨° ¨¦s brutal. Estic conven?uda que els bons llibres aconsegueixen crear lectors, no importa el temps que passi.

No crec que el castell¨¤ sigui l¡¯enemic... Som el pa¨ªs d¡¯Europa que publica m¨¦s i llegeix menys¡±

P. La tria ¨¦s personal¨ªssima: confessa que ha escollit llibres que ha llegit 50 vegades i que, en algun sentit, li van canviar la vida. ?s aquest el secret d¡¯un bon editor? Que, com l¡¯escriptor, espera trobar els seus iguals en els seus lectors?

R. S¨ª. Em costa especular amb els gustos de la gent. La comercialitat ¨¦s una construcci¨® fict¨ªcia. Un llibre t¡¯ha de tocar la fibra. Amb els anys he apr¨¨s que aix¨° ¨¦s el m¨¦s important. Has de publicar els llibres amb els quals flipes, i ser fidel a tu mateixa sempre, perqu¨¨ la reputaci¨® costa molt de guanyar i molt poc perdre-la. Quan estava al segell Emp¨²ries patia molt, perqu¨¨ havia de pensar en un lector que no coneixia, que potser ni existia, i envejava Jorge Herralde, l¡¯editor d¡¯Anagrama, perqu¨¨ sempre estava segur del que publicava, sabia per a qui publicava. Ara em sento aix¨ª. Acabem de contractar The Argonauts, de Maggie Nelson, i estic content¨ªssima.

P. Tot i aix¨ª, en el cas de L¡¯Altra Tribu, els llibres s¨®n molt setanters i vuitanters. Qu¨¨ creu que tenen en com¨² els adolescents de llavors amb els adolescents d¡¯avui? Qu¨¨ ha de tenir tot bon llibre juvenil per fer lectors?

R. Estic conven?uda que les coses bones no envelleixen, no passen de moda. Els meus fills s¨®n nens totalment del segle XXI, enganxats a pantalles i a pel¡¤l¨ªcules de superherois trepidants i amb efectes especials sofisticad¨ªssims, per¨° un dia els vam posar Siete novias para siete hermanos i El hombre que mat¨® a Liberty Valance i tamb¨¦ van flipar. Hi ha llibres i hist¨°ries que s¨®n del tot atemporals, per molt que el m¨®n hagi canviat molt, i hi ha temes que s¨®n eterns: la relaci¨® amb els amics, amb la fam¨ªlia, el sentit de l¡¯humor, quan et sents deixat de banda, la vulnerabilitat, quan et sents diferent, desencaixat del m¨®n, o incompr¨¨s... Tota aquesta mena de coses han passat i passaran sempre, hi hagi m¨°bils, internet i Netflix o no n¡¯hi hagi. Crec que per atraure el p¨²blic juvenil una novel¡¤la ha de presentar conflictes i situacions que els siguin familiars i sobretot mai, mai, mai, alli?onar-los.

P. Com ha canviat el panorama de l¡¯edici¨® en catal¨¤ en aquests cinc anys?

R. Tinc la sensaci¨® que en els ¨²ltims anys s¡¯ha anat consolidant molt el petit format, han sortit moltes editorials petites, com la meva, Periscopi, Raig Verd, Males Herbes, i tamb¨¦ moltes llibreries petites, i aix¨° fa que s¡¯hagi creat una mena de xarxa solid¨¤ria en qu¨¨ tots col¡¤laborem amb tothom i la visibilitat dels editors petits, que abans potser era m¨¦s dif¨ªcil d¡¯assolir, gr¨¤cies a aquest entramat est¨¤ molt garantida a tot arreu, no nom¨¦s a les llibreries sin¨® tamb¨¦ a la premsa. Crec que ¨¦s un moment molt ric d¡¯oferta en el sector editorial catal¨¤; falta veure si aquestes estructures petites aguantaran el pas del temps. Antigament, el pes cultural requeia sobre les editorials consolidades: Proa, Edicions 62... i en aquests ¨²ltims anys molta feina molt davantera l¡¯estan fent les petites, m¨¦s vulnerables; haurem de veure com avan?a aix¨°.

P. Crear una editorial ha estat m¨¦s o menys complicat del que li semblava?

R. L¡¯Altra va n¨¦ixer en plena crisi, em deien que estava boja, per¨° crec que va n¨¦ixer en un bon moment, precisament perqu¨¨ s¡¯estava creant aquest entramat. Entre que el clima era favorable i que jo portava molts anys al sector i coneixia molta gent, em va resultar bastant f¨¤cil situar-me al mercat. En realitat, ¨¦s f¨¤cil per a gaireb¨¦ tothom; el complicat ¨¦s aguantar.

P. Hi ha compet¨¨ncia entre els editors en catal¨¤ o m¨¦s aviat solidaritat?

R. Quan estava a Edicions 62 una de les coses que em posava m¨¦s negra era que ens pass¨¤vem la vida mirant el que feien els altres en lloc de mirar qu¨¨ f¨¨iem nosaltres i on fall¨¤vem. Els discursos eren sempre: ¡°Com pot ser que tal autor hagi estat el m¨¦s venut a Sant Jordi?¡±, en lloc de dir: ¡°Com pot ser que nosaltres no haguem estat els m¨¦s venuts, amb tots els recursos que tenim?¡±. I per tant, tinc una t¨ªrria enorme a pensar en termes de compet¨¨ncia. Ens passa a molts, sobretot els petits editors, que realment som bastant solidaris. Ens llegim, ens recomanem llibres dels altres, i si alg¨² necessita un cable, ens ajudem. Compartim neguits. ?bviament competim, per¨° a la pr¨¤ctica ens donem molt suport. La lectura porta a la lectura. Si alg¨² compra un llibre de Periscopi, quan torni a la llibreria pot comprar un de L¡¯Altra.

P. Llavors, ¨¦s el castell¨¤ l¡¯enemic principal?

R. No. Tinc la sensaci¨® que les dificultats amb qu¨¨ ens trobem s¨®n que tenim pocs lectors. ?bviament haver-los de compartir amb el castell¨¤ no ens ajuda, per¨° el problema ¨¦s l¡¯educaci¨®: l¡¯h¨¤bit de llegir no est¨¤ ben instaurat, i quan els nois arriben a adults la lectura no est¨¤ ben integrada. Catalunya ¨¦s un pa¨ªs petit, hi ha molta sobreproducci¨® i molts llibres que es publiquen i no es venen, i malgrat que tothom s¡¯omple la boca dient que s¡¯ha de publicar menys i millor, no ho fem: som el pa¨ªs d¡¯Europa que publica m¨¦s i llegeix menys. El castell¨¤ no ¨¦s l¡¯enemic, l¡¯enemic som nosaltres mateixos.