Un enorme disbarat

Ian Bostridge (1964) ¨¦s un dels grans tenors del panorama l¨ªric dels nostres dies, un dels m¨¦s grans en el camp del lieder alemany, molt solvent en determinats papers oper¨ªstics, i protagonista d¡¯un DVD extraordinari en qu¨¨ fa el paper del protagonista del Viatge d¡¯hivern (Winterreise), de Franz Schubert, un dels cicles de can?ons m¨¦s notable que va donar l¡¯¨¨poca rom¨¤ntica. En l¡¯arxiu dels int¨¨rprets del fam¨®s viatge hivernal que hem dit hi tenen un lloc destacat els precursors Hans Hotter o Anton Dermota (el millor de tots), i els m¨¦s contemporanis nostres, molts encara vius, Dietrich Fischer-Dieskau, Hermann Prey, Peter Schreier (gens cridaner, malgrat el seu cognom), Christophe Pr¨¦gardien, Thomas Quasthoff o el dram¨¤tic Matthias Goerne, que l¡¯ha interpretat diverses vegades al Festival de Vilabertran.

No hi ha dubte, doncs, que en el cas de Bostridge ens trobem davant un int¨¨rpret d¡¯enorme qualitat, timbre delici¨®s, fraseig perfecte i din¨¤mica anglesa (la millor de totes); en fi, davant tot un fenomen de la veu, en especial de l¡¯¨°pera antiga i del lied, tant el rom¨¤ntic com el dels nostres dies, o quasi (interpreta Benjamin Britten). Una altra cosa ¨¦s el llibre seu que s¡¯acaba de publicar sobre aquest cicle que ha cantat tantes vegades i ha donat tantes satisfaccions als o?dors de concerts i d¡¯enregistraments digitals: Viaje de invierno de Schubert. Anatom¨ªa de una obsesi¨®n (traducci¨® de Luis Gago, Barcelona, Acantilado, 2019).

De la mateixa manera que un music¨°leg o un home de lletres no est¨¤ obligat a cantar amb excel¡¤l¨¨ncia els cicles de can?ons de Schubert o a esculpir una piet¨¤ com la de Miquel ?ngel ¡ªperqu¨¨ la gent no sol n¨¦ixer amb totes les virtuts i capacitats que hi ha a la terra, llevat d¡¯un Leonardo da Vinci¡ª, aix¨ª mateix un gran tenor no est¨¤ obligat ni a saber escriure ni a saber tota la cultura ¡ªhist¨°rica, est¨¨tica, filos¨°fica, etc.¡ª necess¨¤ria per abordar amb emin¨¨ncia l¡¯estudi (¡°anatom¨ªa¡±, diu el subt¨ªtol del llibre) d¡¯un cicle de lieder de Franz Schubert. Ho deia molt b¨¦ Huarte de San Juan al seu Examen de ingenios, de 1575: ¡°A cada diferencia de ingenio le responde, en emin¨¨ncia, sola una ciencia y no m¨¢s; de tal condici¨®n que, si no aciertas a elegir la que corresponde a tu habilidad natural tendr¨¢s de las otras gran remisi¨®n aunque trabajes d¨ªas y noches¡±. Bostridge, per¨°, que professa verament, sincera i competent un gran amor pel Viatge d¡¯hivern de Schubert, ha entrat en un terreny que li ve gran ¡ªmolt gran, a jutjar pels resultats¡ª: una an¨¤lisi de totes i cada una de les can?ons de l¡¯esmentat cicle, sense que aparegui un m¨¨tode homogeni per enlloc.

Per comen?ar, Bostridge no s¡¯ha adonat, potser per manca de lectures d¡¯aquell temps, que els poemes que es troben a la base literal del cicle de Schubert, que s¨®n de Wilhelm M¨¹ller, tenen molt poca entitat liter¨¤ria, quasi nul¡¤la si es comparen amb els textos de Goethe o de Schiller que tamb¨¦ va posar en solfa Schubert, o amb els textos de H?lderlin que, m¨¦s tard, Brahms i d¡¯altres van portar a la m¨²sica. Tot i aix¨°, ell hi ha vist meravelles, prou virtuts com per prendre-se¡¯ls seriosament. Tanmateix, el que t¨¦ de bo el cicle esmentat de Schubert ¨¦s que la m¨²sica ¡ªpiano i veu¡ª ¨¦s la que dona categoria a uns poemes que, per ells mateixos, no han entrat ni entraran mai als annals dels fastos literaris.

Si Bostridge hagu¨¦s agafat el cicle sencer i hagu¨¦s fet una an¨¤lisi de conjunt ¡ªsempre sense entrar en el terreny de la musicologia, com feia Adorno i ell no fa sin¨® en casos d¡¯excepci¨®, amb prud¨¨ncia¡ª prove?t del coneixement no solament dels quadres m¨¦s t¨°pics de Caspar David Friedrich i unes quantes coses m¨¦s que cita molt per sobre; si hagu¨¦s enfilat la xarxa tan complexa de la filosofia est¨¨tica del romanticisme alemany, llavors potser hauria fet un bon llibre. Per¨° no ¨¦s el cas, ni ell en t¨¦ cap culpa: ha estat una entremaliadura. Hi ha qui canta, hi ha qui fa plats i olles, i hi ha qui escriu una metaf¨ªsica. Per¨°, com ja hem dit, ¨¦s rara la persona que pot fer les tres coses i fer-ho m¨¦s b¨¦ que ning¨².

Bostridge, obsedit com diu el subt¨ªtol mateix de l¡¯obra, va i parla de les prote?nes que tenen les ll¨¤grimes causades per l¡¯emoci¨® (!); compara un passatge de l¡¯obra amb la s¨¨rie de la fam¨ªlia Simpson (!); porta a escena Thomas Mann i Proust, tan posteriors, en parlar de la can?¨® Lindenbaum (El tell); quan comenta la can?¨® Auf dem Flusse parla del canvi clim¨¤tic (!); fa una hist¨°ria econ¨°mica del carb¨® dels segles XVI a XIX tot comentant Rast (Descans); entra en els terrenys de la cristal¡¤lografia, dels ¡°protoorganismes primitius¡± i de l¡¯ADN quan comenta Somni primaveral; exposa m¨¨todes per evitar la caiguda dels cabells (!) en parlar de Der greise Kopf (El cap blanc), i desplega sabers astron¨°mics quan relaciona Die Nebensonne amb el fenomen meteorol¨°gic dels parhelis.

En suma: un error monumental, un enorme disbarat que ¡ªdiguem-ho un cop m¨¦s¡ª no eclipsar¨¤ la seva gran categoria com a int¨¨rpret de les can?ons de Schubert.