L¡¯ADN reuneix amb la seva fam¨ªlia un ¡®nen de la guerra¡¯ que va perdre la mem¨°ria

Era gener de 1939 quan el petit Vicente, de cinc anys, va patir un doble trauma. Es conserva una foto d'aquell moment que serveix de prova: la mirada espantada del nen i l¡¯embenatge que li cobreix gaireb¨¦ per complet el cap. La seva curta edat, aquesta contusi¨® i la por de la solitud despr¨¦s de perdre els seus pares a la guerra van provocar-li una amn¨¨sia que li impediran recordar els detalls del seu passat espanyol. Perqu¨¨ aquella criatura va partir el 1939 des de Barcelona cap a B¨¨lgica, on una fam¨ªlia el va adoptar, i va donar-li una vida i uns cognoms nous. M¨¦s de setanta anys despr¨¦s, el Vicente intentava recuperar els lligams amb la seva fam¨ªlia espanyola, per¨° la falta de mem¨°ria l'hi impedia. La seva, perduda feia d¨¨cades, i la de tot un pa¨ªs, que no acaba de recuperar-la.

Durant molt temps es van buscar, ell des de B¨¨lgica, i la seva tieta a Espanya, sense saber que a l'altre costat del fil familiar tamb¨¦ estaven indagant sense ¨¨xit. "Fins que alg¨² va poder trobar l'agulla en el paller", explica Pere Puig, cient¨ªfic del Grup d¡¯Identificaci¨® Gen¨¨tica de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB). "Ens va arribar el final de la hist¨°ria, amb el nostre treball gen¨¨tic nom¨¦s vam posar la cirereta del past¨ªs", assegura Puig, un cient¨ªfic comprom¨¨s amb els drets humans que s'emociona narrant cada detall d'aquesta hist¨°ria.

Arriba amb uns cinc anys a B¨¨lgica, on ¨¦s adoptat; nom¨¦s porta un paperet amb el seu nom i un cognom. Aquest paper ¨¦s tot el que t¨¦ de la seva vida a Espanya

"Tenir l'oportunitat de donar una resposta a una persona que ha estat tant temps buscant el seu passat ha estat molt emocionant", assegura Puig. I afegeix: "La gen¨¨tica va ser l'¨²ltima comprovaci¨®, l'¨²ltima porta tancada que va haver d'obrir aquest nen que va ser evacuat el 1939 per poder saber qui era realment i poder retrobar la fam¨ªlia que va deixar quan va haver d'escapar d'una mort molt probable amb l'entrada de l'ex¨¨rcit franquista a Catalunya". La porta se li va tancar amb cinc anys i no es va obrir fins que en tenia 80; tota una vida sense passat.

El nen era d'un poble miner de Terol, Utrillas, que va anar fugint amb els seus oncles fins a Barcelona, despr¨¦s que el seu pare mor¨ªs al front i la seva mare desaparegu¨¦s hospitalitzada. All¨¤, a la Col¨°nia Miaja, a Cabrera del Mar (al nord de Barcelona), va trobar el seu ¨²ltim refugi a Espanya, abans de partir cap a la seva nova vida. El genetista ressalta que ara aquesta mateixa casa ¨¦s un lloc d'acolliment de "menes", menors estrangers no acompanyats. La seva tieta l¡¯havia deixat en aquesta col¨°nia per poder treballar durant la setmana i l¡¯anava a visitar els diumenges. Per¨° un dia va anar a veure¡¯l i no en quedava ni rastre: un anunci al diari, que no va veure, anunciava que els nens serien evacuats.

Pere Puig, juntament amb Rosa Mir¨® i un altre grup de cient¨ªfics compromesos publiquen ara el cas del Vicente, resolt el 2014, en una revista cient¨ªfica especialitzada (Forensic Science International), quan la fam¨ªlia els ha donat perm¨ªs per fer-ho. "Pel que sabem, aqu¨ª descrivim la primera identificaci¨® gen¨¨tica d'una persona amb amn¨¨sia evacuada durant la Guerra Civil Espanyola que recupera la seva identitat personal", conclouen a l'estudi.

"Creiem que aquesta amn¨¨sia probablement sigui un mecanisme de defensa", assegura l'investigador. Arriba amb cinc anys a B¨¨lgica, on ¨¦s adoptat i passa a dir-se Vincent. Nom¨¦s porta un paperet amb el seu nom espanyol i el seu primer cognom. Aquest paper ¨¦s tot el que t¨¦ de la seva vida a Espanya, el seu ¨²nic bitllet per viatjar al passat on retrobar-se amb la seva fam¨ªlia. Per¨° la informaci¨® ¨¦s massa escassa i es produeix una confusi¨® en el cognom que complica trobar aquesta agulla en un paller. Des de B¨¨lgica, a poc a poc comen?a a enviar cartes a tots els grans ajuntaments espanyols amb l'esperan?a que algun tingui el seu rastre en els arxius.

Quan vam ajuntar per a l'extracci¨® de sang els dos cosins, amb els seus m¨¦s de 80 anys, l'emoci¨® es podia notar a l'ambient¡±, recorda Puig

En el de Bilbao, dues funcion¨¤ries decideixen que ajudaran aquest home en el seu temps lliure. I lluitaran durant anys fins a aconseguir el seu objectiu. "Unes hero?nes que han demostrat una sensibilitat incre?ble", assenyala Francis Molt¨®, cosina del Vicente. Despr¨¦s de nombroses perquisicions i viatges, decideixen anar a Barcelona, a investigar a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya. All¨¤ troben un fil daurat del qual estirar: la carta d'una tieta, que podria ser la del Vicente, que va realitzar tot tipus de paperasses per aconseguir trobar el seu nebot exiliat. Tenien el nom d'aquesta dona, per¨° com podien trobar-la?

"Aqu¨ª tenim una altra de les caramboles espectaculars d'aquesta hist¨°ria", explica Puig, "perqu¨¨ per sort les dones d'aquesta fam¨ªlia s¨®n molt longeves i resulta que la Generalitat de Catalunya dona una medalla als qui compleixen 100 anys". Ella els va complir, va rebre la seva medalla, el seu nom va sortir publicat i aix¨° va permetre trobar la seva fam¨ªlia. "Per¨° per desgr¨¤cia acabava de morir quan els van localitzar", explica amb tristesa Puig, perqu¨¨ ella no va poder trobar la pau de trobar el seu familiar desaparegut, com tanta gent a Espanya.

Afortunadament aquesta dona va tenir un fill, el Valent¨ªn. "Semblaven dues gotes d'aigua", explica Molt¨®. "Vam organitzar una reuni¨® a Barcelona que va ser molt emocionant. Quan vam veure junts el Vicente i el Valent¨ªn no hi havia dubte. '?s ell, ¨¦s ell', vam dir, '¨¦s la nostra fam¨ªlia", recorda aquesta cosina del Vicente, de 77 anys. Tot quadrava: dates, noms, edats, cognoms, llocs... Per¨° calia confirmar-ho. "Quan vam ajuntar els dos cosins, amb els seus m¨¦s de 80 anys, a l'ambulatori de la UAB per a l'extracci¨® de sang, l'emoci¨® es podia notar a l'ambient", recorda Puig. "N¡¯estaven segurs al 90%, al 95%... intu?en que eren cosins, per¨° aquest senyor amb bata blanca, jo, els dir¨¤ si s¨ª o si no. Estaven nerviosos", assegura. "Dos dies despr¨¦s els vam trucar i els vam dir: 'S¨ª, sou cosins". Gen¨¨ticament, el seu cas era molt f¨¤cil: dues mostres de persones vives, amb unes condicions tan prop¨ªcies per buscar a l¡¯ADN mitocondrial els senyals que vinculessin els dos cosins amb la seva ¨¤via materna.

El Grup d¡¯Identificaci¨® Gen¨¨tica de cad¨¤vers recuperats a les fosses va haver de deixar de treballar per falta de suport

Aquest ADN mitocondrial s'hereta exclusivament de les mares, per la qual cosa cada descendent t¨¦ la mateixa seq¨¹¨¨ncia que la seva mare. Per tant, tot parent lligat a trav¨¦s de les mares pot donar la prova exacta de la identitat d'alg¨². Estad¨ªsticament, ¨¦s un sistema molt fiable, perqu¨¨ proporciona variables gen¨¨tiques molt espec¨ªfiques, gaireb¨¦ per a cada fam¨ªlia. Els primers a fer servir aquest sistema d'identificaci¨® en favor dels drets humans van ser la genetista Mary-Claire King i els cient¨ªfics argentins que intentaven identificar els nets robats de les ?vies de la Plaza de Mayo. El protagonisme d'aquesta l¨ªnia materna de l¡¯ADN va enamorar les ?vies argentines, que bromejaven en assegurar que aquesta era la prova que D¨¦u ¨¦s una dona, que havia posat aquesta pista a l¡¯ADN per ajudar-les.

Un d'aquells genetistes argentins, V¨ªctor Penchaszadeh, recordava fa uns anys que la seva feina amb les ¨¤vies va aconseguir dignificar un camp cient¨ªfic, el de la gen¨¨tica, que havia tingut un paper especialment tenebr¨®s en molts episodis de la hist¨°ria. Per¨° "cal molt suport institucional: en aquest aspecte la mare p¨¤tria, Espanya, ha d¡¯aprendre moltes coses de l¡¯Argentina", denunciava el cient¨ªfic, en refer¨¨ncia a la falta de recursos per a les tasques de recuperaci¨® de v¨ªctimes de la Guerra Civil espanyola. "Quan em vaig assabentar que Espanya tenia m¨¦s de 100.000 desapareguts en cunetes no m¡¯ho podia creure. Vam decidir comen?ar a ajudar com a voluntaris", recorda Puig. Aix¨ª va llan?ar el 2004 el Grup d¡¯Identificaci¨® Gen¨¨tica de la UAB juntament amb Mir¨®, per donar-li nom i mem¨°ria a cad¨¤vers recuperats de fosses comunes. "Vam aconseguir mantenir-lo gaireb¨¦ a cost zero, per¨° el vam haver de posar en pausa per falta de recursos", lamenta. Gr¨¤cies a aquest grup, el Vicente va recuperar la seva mem¨°ria, per¨° la falta de suport estatal impedeix que la hi retornin a ning¨² m¨¦s.