Ra¨® i sentimentalitat

?s sostenible el nivell de tensi¨® emocional al qual est¨¤ arribant la pol¨ªtica? En vista de la proliferaci¨® dels conflictes identitaris, que porten una intensa c¨¤rrega sentimental, es repeteix sovint que no som nom¨¦s ¨¦ssers racionals i que hi ha una complexa dimensi¨® afectiva en els humans que la pol¨ªtica no pot desdenyar. El que est¨¤ passant no ¨¦s que els dirigents pol¨ªtics la menyspre?n o la ignorin, sin¨® que hi especulen. La pol¨ªtica apunta cada vegada m¨¦s, en la mesura que disposa de mitjans de comunicaci¨® m¨¦s potents, cap als punts m¨¦s sensibles de la percepci¨® humana, aquells sobre els quals es despleguen les adhesions incondicionals, els rebutjos frontals, les pors i les baixes passions. I amb l¡¯¨²s selectiu i directe de les xarxes socials que fan aquells partits que disposen de grans recursos ¨Csovint de proced¨¨ncies opaques¨C s¡¯arriba a nivells de contaminaci¨® tan alts que fan el sistema irrespirable i conviden a preguntar-se per la seva sostenibilitat.

Quan es dediquen tants recursos a aquesta tasca, la manipulaci¨® de l¡¯escena p¨²blica no ¨¦s fruit de cap casualitat, sin¨® que s¡¯inscriu en un proc¨¦s gradual de transici¨® de la democr¨¤cia a l¡¯autoritarisme. I all¨¤ tenim, junts, a la Casa Blanca, Donald Trump i Jair Bolsonaro, com a l¨ªders de la nova internacional neofeixista, el milionari i el descamisat que marquen la pauta de l¡¯actual onada d¡¯extrema dreta que embruta la pol¨ªtica a bona part del m¨®n.

Si podem parlar de llibertat ¨¦s perqu¨¨ disposem de la ra¨® que ens permet adquirir la consci¨¨ncia dels l¨ªmits. Sense la ra¨®, la llibertat nom¨¦s pot conduir a la llei del m¨¦s fort

No hi ha dubte que som ¨¦ssers molt contingents que ens hem de carregar de fantasies per fer suportable la realitat de la nostra insignifican?a: naixem, creixem i morim en un instant si ho comparem amb els temps de l¡¯univers. I aquest instant est¨¤ carregat de tr¨¤ngols i pen¨²ries que requereixen la producci¨® d¡¯il¡¤lusions i promeses que les facin suportables. Si, a m¨¦s, vivim en un temps en qu¨¨ tot es comercialitza, fins i tot les fantasies i els desitjos, no ¨¦s estrany que el mercat pol¨ªtic busqui treure profit d¡¯aquesta l¨°gica, construint estrat¨¨gies molt calculades per explotar les passions.

Deia Montesquieu que els humans som una raresa en l¡¯univers perqu¨¨ tenim dues capacitats que no tenen els altres: ra¨® i llibertat. Tot i que, en temps en qu¨¨ declina el mite cristi¨¤ de l¡¯home com a rei de la creaci¨®, molts investigadors posarien en dubte aquesta exclusivitat, ¨¦s cert que si podem parlar de llibertat ¨¦s perqu¨¨ disposem de la ra¨® que ens permet adquirir la consci¨¨ncia dels l¨ªmits. Sense la ra¨®, la llibertat nom¨¦s pot conduir a la llei del m¨¦s fort.

Si ho traslladem a la pol¨ªtica, la ra¨® ens garanteix dues coses: la capacitat de saber qu¨¨ passa i per qu¨¨ passa (el que succeeix en el terreny de la sentimentalitat tamb¨¦ ¨¦s susceptible de ser racionalment explicat) i la possibilitat de definir els l¨ªmits que impedeixen que les passions arrasin amb les llibertats dels uns i dels altres i establir estrat¨¨gies viables. Una pol¨ªtica nom¨¦s basada en les promeses i en els sentiments, una pol¨ªtica que trasllada els criteris de decisi¨® a principis transcendentals inq¨¹estionables i que, per tant, condueix inexorablement al xoc entre veritats absolutes, mai no pot ser democr¨¤tica. Per una senzilla ra¨® nega els l¨ªmits. ?s nihilista: tot est¨¤ perm¨¨s. I quan aix¨° passa sempre acaba malament.

Com ja va passar als anys trenta, el pitjor ¨¦s no voler veure el perill fins que ja sigui irreversible i no es pugui aturar el desastre

El servei voluntari es construeix sobre la por, els h¨¤bits adquirits i la pir¨¤mide d¡¯interessos. Quan es produeixen canvis que alteren el marc referencial, s¡¯obren fractures socials o generacionals perqu¨¨ una part de la societat ha quedat sense expectatives. Amplis sectors, com les antigues capes mitjanes, han perdut l¡¯estabilitat aconseguida i molta gent se sent condemnada a l¡¯abisme. Les velles formes d¡¯emancipaci¨® s¡¯han esgotat i les noves estan comen?ant a prendre cos, generant inquietud en els poders establerts. Esclata la tamborinada de la pol¨ªtica de sentiments i lleialtats transcendentals. La ra¨® queda segrestada en l¡¯allau de les fake news i els pa?sos es fracturen en blocs aparentment irreconciliables.

El soroll tira i els responsables pol¨ªtics, que haurien d¡¯introduir elements de racionalitat, pugen a la muntanya, arrossegats des de l¡¯extrem. I aix¨ª estem, amb din¨¤miques d¡¯amic i enemic que nom¨¦s entenen d¡¯exclusi¨® i de repressi¨®. Com ja va passar als anys trenta, el pitjor ¨¦s no voler veure el perill fins que ja sigui irreversible i no es pugui aturar el desastre. Passa amb el canvi clim¨¤tic, que no passi tamb¨¦ amb l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic.