Desitjos per a la campanya

Probablement ¨¦s molt dif¨ªcil de fer. Entre la futbolitzaci¨® del judici als l¨ªders independentistes (narrats per diaris i televisions com si fos la copa del m¨®n), les extravag¨¤ncies perilloses de Torra que demostra que no ent¨¦n quines s¨®n les funcions d¡¯una instituci¨® en un pa¨ªs democr¨¤tic, i la gana de conflicte d¡¯una dreta trina per¨° tota ella aznarista, ser¨¤ dif¨ªcil apartar una mica el proc¨¦s del debat pol¨ªtic. I, tanmateix, sembla extremadament necessari. En diria m¨¦s: inajornable. Aix¨° no significa que totes no siguem conscients que hi ha un problema territorial per atendre i que caldr¨¤ trobar camins per reconstruir una conviv¨¨ncia (en primer lloc dins de Catalunya i en segon lloc entre una part significativa de la ciutadania catalana i les institucions espanyoles) que en els ¨²ltims anys s¡¯ha vist sotmesa a una prova d¡¯estr¨¨s considerable.

Per¨° el llenguatge i el plantejament en qu¨¨ ens ha precipitat el fenomen que s¡¯ha acabat anomenant proc¨¦s, dificulta sobre manera enfrontar-se a aquests problemes i, sobretot, a uns quants que semblen, sens dubte, que s¨®n m¨¦s importants. Els grans reptes socials i econ¨°mics que t¨¦ el pa¨ªs (ens enfrontarem a aquesta tan esbombada sortida de la crisi amb m¨¦s redistribuci¨® o seguir¨¤ la t¨°nica regressiva? Com es repensar¨¤ un sistema productiu que es va demostrar extremadament exposat als vents de l¡¯especulaci¨®?), el futur al nou mapa europeu que s¡¯est¨¤ dibuixant (penseu en l¡¯acord entre It¨¤lia i la Xina signat ara fa uns dies), la superaci¨® d¡¯una bretxa generacional que s¡¯acaba manifestant en forma de desigualtat: cap d¡¯aquestes grans q¨¹estions no es podr¨¤ abordar de manera productiva si no es deixen de banda certs automatismes que s¡¯han consolidat entorn de l¡¯anomenat monotema. No tant o no nom¨¦s perqu¨¨ en les guerres de banderes la tela acaba tapant una infinitat d¡¯altres coses, sin¨® b¨¤sicament perqu¨¨ al llarg dels anys (i de manera comprensible: est¨¤ passant en altres pa?sos amb altres temes) el proc¨¦s sembla que ha funcionat com un poder¨®s mecanisme de despolititzaci¨® de massa, en la mesura que ha redu?t la complexitat de les lectures de la realitat. Tamb¨¦ ha redu?t la capacitat d¡¯intervenir-hi sortint d¡¯una l¨°gica de confrontaci¨® lligada a una sola q¨¹esti¨® i, a m¨¦s, de manera enverinada i totalitzant.

D¡¯altra banda, ha copat el debat vertebrant-lo entorn d¡¯una q¨¹esti¨® ¡ªla possible construcci¨® d¡¯un estat/naci¨® nou fruit de la separaci¨® d¡¯una part del territori¡ª, que no deixa de ser una batalla en certa manera nost¨¤lgica. No es pot negar que els estats naci¨® tradicionals encara tinguin poder, per¨° tampoc que cada vegada m¨¦s no es fan evidents tots els seus l¨ªmits com a resposta viable a una realitat econ¨°mica, social i cultural que sap ben poc de les antigues fronteres. El brexit n¡¯est¨¤ sent una prova evident. En aquest sentit, el proc¨¦s ens va fer m¨¦s conservadores a totes (les persones que han manifestat la seva voluntat de crear un estat independent i tamb¨¦ les que creiem que ¨¦s tot menys una bona idea) en el moment en qu¨¨ ens ha recl¨°s en un debat caducat pol¨ªticament, per¨° capa? d¡¯activar una confrontaci¨® que ¨¦s capa? de convocar pors i desconfiances antigues, per¨° que es vehicula de meravella en la modernitat de les xarxes socials.

Per tot aix¨° el desig ¨¦s que siguem capaces totes d¡¯encarar el debat p¨²blic del cicle electoral que ens ve a sobre i prescindim, no tant dels continguts vinculats a la q¨¹esti¨® territorial (el problema existeix i no tindria cap sentit pensar que si no s¡¯esmenta desapareix), per¨° s¨ª del seu sobredimensionament i de la manera en qu¨¨ ha afectat el debat pol¨ªtic els ¨²ltims anys.

Segurament ¡ªes deia¡ª, ser¨¤ dif¨ªcil. Ha estat i ¨¦s per a molts partits de b¨¦ diferent orientaci¨®, una munici¨® electoral que s¡¯ha demostrat efectiva i, sobretot, presumptament barata. I, tanmateix, hi podria haver alguna sorpresa. No tant, o no nom¨¦s per un avorriment cada vegada m¨¦s evident, sin¨® perqu¨¨ a difer¨¨ncia dels que molts estrategs electorals han cregut, la ciutadania t¨¦ m¨¦s sentit com¨² del que se li atribueix i podria ja haver superat la monodimensionalitat del proc¨¦s i estar en altres debats m¨¦s diversos.