Un ter? dels dependents est¨¤ en llista d¡¯espera per rebre la seva ajuda

Un de cada tres dependents catalans est¨¤ a l'espera de rebre, de manera real i efectiva, la prestaci¨® reconeguda per llei de Depend¨¨ncia per al seu cas. Els experts ho anomenen ¡°el limb¡± de la depend¨¨ncia. Aquesta terra de ning¨² on avui es troben a Catalunya m¨¦s de 73.000 persones que tenen un grau assignat (I,II,III) segons el nivell de gravetat), per¨° que encara no han rebut l'ajuda econ¨°mica, l'atenci¨® sociosanit¨¤ria o la pla?a residencial que li tocaria pel seu estat de salut. Catalunya ¨¦s, segons les dades del Ministeri de Sanitat, la comunitat amb m¨¦s dependents en aquest limb.

Si b¨¦ les dades assistencials a Catalunya han millorat ¡ªa finals de febrer del 2019, eren 140.659 els beneficiaris que tenien una prestaci¨® concedida, 22.364 persones m¨¦s que un any abans¡ª, el sistema de la depend¨¨ncia segueix infrafinan?at, col¡¤lapsat i sense signes de millora. Segons l'Associaci¨® de Directors i Gerents de Serveis Socials, la situaci¨® ¨¦s ¡°cr¨ªtica¡± i, a aquest ritme, es trigaria ¡°vuit anys a arribar a la plena atenci¨®¡±.

L'enrevessat proc¨¦s administratiu per fer efectiva l'ajuda de la depend¨¨ncia dura entre sis mesos i un any, segons la patronal de resid¨¨ncies, Acra. Primer, la sol¡¤licitud; despr¨¦s, la valoraci¨® del grau de depend¨¨ncia (moderat, sever o gran dependent); i m¨¦s tard, l'elaboraci¨® programa d'atenci¨® individual (PIA), on es decideix la prestaci¨® m¨¦s adequada en cada cas. Almenys, 24.751 persones van morir a Catalunya des del 2011 en aquest proc¨¦s, segons el Departament d'Afers Socials.

L'¨²ltim c¨°mput del Ministeri de Sanitat (al febrer del 2019) xifra en 26.104 els catalans que tenen reconegut el grau II o III de depend¨¨ncia per¨° encara estan pendents que se'ls concedeixi l'ajuda adequada al seu cas. Del grau m¨¦s moderat, l'I, hi ha 47.305 dependents m¨¦s que esperen la prestaci¨®. ¡°Fa anys que diem que el que necessita la gent gran ¨¦s rapidesa en la concessi¨® de les ajudes. A Catalunya, el problema ¨¦s molt gran¡±, adverteix Cinta Pascual, presidenta d'Acra.

El Govern, per la seva banda, admet ¡°pressi¨®¡± en el sistema, per¨° rebaixa les xifres del Ministeri. El secretari general d'Afers Socials de la Generalitat, Francesc Iglesias, al¡¤lega que hi ha ¡°desajustaments¡± entre les bases de dades d'ambdues administracions ¡°que deixen 20.000 persones als llimbs estad¨ªstics¡±. ?s a dir, beneficiaris amb la prestaci¨® assignada que no apareixen en el c¨°mput de Sanitat. Iglesias justifica, a m¨¦s, que a la comunitat hi ha altres dispositius d'ajuda a la depend¨¨ncia que no preveu la normativa. ¡°L'atenci¨® va m¨¦s enll¨¤ del que passa pel tam¨ªs de la llei. En l'¨¤mbit sociosanitari s'atenen milers de persones no reflectides en les estad¨ªstiques. Tenim resid¨¨ncies d'ajuntaments i entitats que ens atenen a persones grans vulnerables que no compleixen els criteris per tenir la depend¨¨ncia i s'escapen del sistema¡±, exemplifica.

Iglesias admet que ¡°hi ha un exc¨¦s de burocr¨¤cia¡± que retarda els temps d'assignaci¨® de les ajudes, per¨° defensa, al seu torn, que, ¡°en conjunt, hi ha un bon nivell de serveis i qualitat¡±. Una visi¨® amb la qual no combrega Acra, que critica les llistes d'espera i la congelaci¨® de sous i tarifes en el sector des de fa nou anys. A febrer del 2019, la llista d'espera per accedir a una pla?a de resid¨¨ncia p¨²blica ascendia a 18.464 persones ¡ªa m¨¦s de les 8.568 m¨¦s que estan en una resid¨¨ncia privada amb una prestaci¨® econ¨°mica vinculada (PEV) fins que tinguin pla?a en un centre p¨²blic¡ª. ¡°Fa 10 anys, l'estada mitjana en una resid¨¨ncia era de quatre anys i mig. Ara ¨¦s de dos anys. Arriben m¨¦s tard i m¨¦s deteriorats¡±.

Acra reclama la injecci¨® de 300 milions d'euros per prendre mesures que cobreixin, a curt termini, les necessitats m¨¦s apressants. El Govern, per la seva banda, denuncia un infrafinan?ament de l'Estat que, segons les seves dades, ascendeix a 5.700 milions d'euros en 10 anys. Jos¨¦ Manuel Ram¨ªrez, portaveu de l'Associaci¨® de Directors i Gerents de Serveis Socials, admet aquesta falta de recursos estatals, per¨° apunta tamb¨¦ a una abs¨¨ncia de voluntat pol¨ªtica del Govern. ¡°Des del 2015, Catalunya ha paralitzat el desenvolupament del sistema de la depend¨¨ncia, cosa que no han fet altres comunitats que, a pulm¨®, amb fons propis, han prioritzat l'atenci¨® a la depend¨¨ncia. Catalunya ha de recuperar aquests tres anys de letargia¡±.

¡°L'excusa perfecta¡±

Per¨° el Govern, abocat a una segona pr¨°rroga pressupost¨¤ria en fracassar en l'aprovaci¨® de nous pressupostos, t¨¦ poc marge de maniobra. ¡°Prioritzem les places p¨²bliques i en farem m¨¦s el 2020, no posem l¨ªmits a les PEV, promovem la construcci¨® de resid¨¨ncies els anys 2020, 2021 i 2022..¡±, enumera Iglesias, encara que admet que li ¡°agradaria tenir m¨¦s pressupost per concertar places i m¨¦s resid¨¨ncies¡±. El seu discurs, no obstant aix¨°, ja no conven? les entitats. ¡°La falta de pressupostos ¨¦s una excusa perfecta per dir que no tenen diners. El que cal fer ¨¦s prioritzar¡±, suggereix Pascual. El PSC de Barcelona tamb¨¦ va demanar ahir a Colau que demandi el Govern per incomplir pagaments d'atenci¨® domicili¨¤ria a la ciutat.