Els diners de la hist¨°ria

En aquest cas, els diners nazis. Que es podria traslladar entre nosaltres per la correspond¨¨ncia amb els diners de la dictadura i, tamb¨¦, en el que difereix i no passa en el present respecte del franquisme. La not¨ªcia ¨¦s de diumenge passat. La fam¨ªlia Reimann, la segona m¨¦s rica d¡¯Alemanya, amb una fortuna estimada en 33.000 milions d¡¯euros, ha reconegut els lla?os amb el nazisme.

Els Reimann han fet p¨²bliques aquestes revelacions per dir tot seguit que destinaran deu milions a una organitzaci¨® caritativa, que de moment no han concretat quina ser¨¤. Res de nou sota el sol, diguem-ne, Visconti ens ho va mostrar a La caiguda dels d¨¦us ja el 1969 i des d¡¯aleshores els historiadors han fet tanta feina i els creadors de tot ordre tamb¨¦. Respecte del passat financer del nacionalsocialisme germ¨¤nic, gaireb¨¦ sempre. ?s cert, hi ha molts relats i investigacions en aquest sentit. Potser perqu¨¨ estic furonejant en la postguerra europea, el que m¨¦s em crida l¡¯atenci¨® de la not¨ªcia dels Reimann ¨¦s fins a quin punt en aquest segle el passat truca a les portes. La hip¨°tesi de resposta que vaig trobant aqu¨ª i all¨¤ ¨¦s que el que anomenem hist¨°ria ¨¦s un relat tan insuficient i interessat que ella mateixa, l¡¯anomenada hist¨°ria, ja no en pot m¨¦s i est¨¤ vomitant.

Gaireb¨¦ tot est¨¤ tapat, molt tapat. Tant als llocs on les guerres europees del segle passat es van ¡®guanyar¡¯ com on es van ¡®perdre¡¯. Que tot est¨¤ m¨¦s tapat a les terres espanyoles, per descomptat: molt m¨¦s. Hi ha tant per tapar, en quaranta anys de dictadura. Per¨° aix¨° no treu que compartim amb les altres terres europees un silenci sepulcral respecte de les responsabilitats dels diners.

Les responsabilitats dels guanyadors. Els perdedors, aqu¨ª, han estat objecte de tota mena de fal¨°rnies. Per¨° aquesta ¨¦s una altra q¨¹esti¨®. El que vull ara ¨¦s posar damunt la taula un altre aspecte: quantes velles fam¨ªlies riques estan disposades entre nosaltres a fer el que han fet els Reimann? Ni que sigui per conservar millor el futur dels seus negocis.

Qu¨¨ han fet els Reimann? Ara diuen que en iniciar aquest segle van decidir aclarir la pr¨°pia hist¨°ria i que el 2014 van encarregar a l¡¯historiador econ¨°mic Paul Erker, de la Universitat de Munic, una investigaci¨® completa sobre els lla?os dels seus avantpassats amb el r¨¨gim nazi. Quan el llibre es publiqui l¡¯any que ve, en retran compte de manera exhaustiva.

La not¨ªcia pr¨¨via de tot aix¨° l¡¯han donada a con¨¨ixer al tabloide m¨¦s escandal¨®s i de m¨¦s difusi¨® d¡¯Alemanya, el dominical Bild am Sonntag, fundat el 1956 a Berl¨ªn. No ¨¦s precisament un model de premsa de refer¨¨ncia seriosa, per¨° sens dubte ¨¦s un altaveu potent¨ªssim. D¡¯alguna manera concorda amb els negocis de la fam¨ªlia, que controla una societat financera, JAB Holding, que posseeix multitud de negocis de productes populars i massius com els anticalcaris Calgon, la cadena de perfumeria i productes cosm¨¨tics Coty, el facial Clearasil, el dentifrici Colgate, els preservatius Durex i els jeans Calvin Klein.

El portaveu, confident de la fam¨ªlia i president del Consell d¡¯Administraci¨® del h¨°lding, Peter Harf, ha declarat al popular dominical que la fam¨ªlia ja no pot defugir el paper dels seus avantpassats immediats en l¡¯auge del nazisme, ja el 1931, dos anys abans de la pujada al poder de Hitler: ¡°Reimann s¨¨nior i Reimann j¨²nior eren culpables. Si no fossin morts serien a la pres¨®¡±. El m¨¦s gran va morir el 1954, el seu fill el 1984.

Albert Reimann va finan?ar Hitler des dels inicis, segons constaten cartes i documents comercials i oficials. Aviat s¡¯ho va cobrar. La seva empresa proveiria la Wehrmacht (les forces unificades nazis des del 1935 fins al 1945) i la ind¨²stria armament¨ªstica fins a arribar a ser declarada pel Reich com a ¡®crucial¡¯ per a l¡¯¡®esfor? de guerra¡¯ el 1941. Dos anys despr¨¦s, el 1943, treballava nit i dia gr¨¤cies a 175 treballadors for?ats, gaireb¨¦ tot dones, que van con¨¨ixer tota mena d¡¯abusos. No van ser mai recompensades pels Reimann, com marcaven les directrius de la postguerra. Trenta-cinc anys despr¨¦s de la mort de l¡¯¨²ltim Reimann implicat en aquestes eficaces caramboles financeres dels diners de la hist¨°ria, la fam¨ªlia es planteja ¡°qu¨¨ podem fer ara, volem fer una alguna cosa m¨¦s [que recon¨¨ixer-ho] i donar deu milions d¡¯euros a una organitzaci¨® apropiada¡±.

Qu¨¨ s¨®n 10 milions quan en tens 33.000. Barata surt la cosa, i tant. Barata i neta, com tractada amb Calgon que tot ho desincrusta.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF