L¡¯her¨¨ncia m¨¦s explosiva de la Guerra Civil

El 21 de mar? els artificiers de la Policia Nacional van desactivar un projectil de 45 cent¨ªmetres desenterrat per unes obres en un cam¨ª de la Casa de Campo de Madrid, on cada cap de setmana hi passegen milers de ve?ns de la capital. Per seguretat, es va acordonar la zona i es van desallotjar dos edificis que hi havia a prop.

No ¨¦s un fet ins¨°lit. Nom¨¦s quatre dies abans es va trobar un altre ob¨²s prop de l'Escola d'Arquitectura, tamb¨¦ a Madrid. Per la Universitat i la Casa de Campo va passar la l¨ªnia del front de la Guerra Civil, i del seu final oficial (¡°captivo y desarmado el Ej¨¦rcito rojo...¡±, comen?ava el b¨¤ndol del general Franco) avui fa justament 80 anys.

Malgrat el temps que ha passat, les desenes de milers d'artefactes sense explotar que tres anys de conflicte b¨¨l¡¤lic van deixar en her¨¨ncia a les generacions que havien de venir no han perdut ni un ¨¤tom del seu poder destructiu. ¡°Si el projectil s'obre, l'explosiu es pot degradar per la humitat, per¨° si est¨¤ intacte, continua actiu indefinidament¡±, adverteix el tinent Salvador Serrano, del Servei de Desactivaci¨® d'Explosius de la Gu¨¤rdia Civil amb base a Valdemoro (Madrid).

El 2 de maig de l'any passat, un home de 38 anys va resultar greument ferit en fer explotar un projectil que guardava al seu xalet a Ar¨¦valo (?vila). Quan va arribar la Gu¨¤rdia Civil, alertada pels ve?ns, es va trobar un arsenal d'artefactes de la Guerra Civil que havia anat emmagatzemant. El novembre del 2014, un agricultor va morir a Vila-real (Castell¨®) quan una bomba va explotar al seu cobert d'eines; i el setembre del 2013, un home i el seu fill van patir ferides greus per l'explosi¨® d'un artefacte en un garatge que estaven netejant a Terol.

Segons una resposta parlament¨¤ria al senador d'EH Bildu Jon I?arritu, la Gu¨¤rdia Civil ha detonat en els ¨²ltims 33 anys, des del 1985, uns 35.000 artefactes explosius, en un 80% procedents de la Guerra Civil.

El mapa de les troballes, elaborat a partir d'un llistat de m¨¦s de 300 p¨¤gines, marca en vermell les zones on van tenir lloc les grans batalles: Jarama, Guadalajara, Brunete, Terol, l'Ebre... per¨° no hi ha una prov¨ªncia que es lliuri d'aquest perill latent. El primer lloc l'ocupa Terol (3.693 artefactes), seguit d'Ast¨²ries (2.283), Madrid (2.277), Tarragona (2.194) i Castell¨® (2.058).

En contra del que es podria esperar, el nombre de troballes no decreix amb el pas dels anys, sin¨® que es mant¨¦ estable entorn de poc m¨¦s d'un miler anual, amb pics que responen al descobriment d'una partida especialment voluminosa (com les 538 granades de morter trobades el juliol del 2017 en un aq¨¹¨ªfer de Terol) o l'arribada de la febre de la construcci¨® a terrenys que van ser en el seu moment camp de batalla.

Segons explica el tinent, a les zones rurals la majoria de les troballes les fan senderistes o pastors, que es topen amb artefactes desenterrats per la pluja, mentre que a les ciutats surten a la llum quan les m¨¤quines remouen la terra d'un solar per edificar-lo. Tamb¨¦ s'han trobat projectils en cases a?llades, amagats en falsos sostres o en espais entre els murs, com si els seus habitants els haguessin guardat per utilitzar-los en cas de ser atacats.

El principal perill s¨®n els col¡¤leccionistes, que se'ls enduen a casa sense ser conscients de la c¨¤rrega mort¨ªfera que transporten. Fins i tot la carcassa d'un projectil, trencat i aparentment buit, que alguns fan servir de gerro per posar-hi flors, pot tenir una base amb p¨®lvora.

Els artefactes m¨¦s nombrosos s¨®n les granades de m¨¤ (13.219), seguides dels projectils d'artilleria (12.959), la majoria destructors de 75 i 105 mil¡¤l¨ªmetres. Els segueixen les granades de morter, les m¨¦s freq¨¹ents de 81 mil¡¤l¨ªmetres (6.080); i les espoletes (1.267). La xifra m¨¦s baixa (645) correspon a bombes d'aviaci¨®, italianes (legion¨¤ries) o alemanyes, per¨° s¨®n tamb¨¦ les que tenen m¨¦s c¨¤rrega explosiva: el 75% del seu pes ¨¦s TNT.

Inicialment anaven carregats de trilita, per¨° a mesura que la guerra avan?ava, s'emplenaven amb l'explosiu m¨¦s a m¨¤; i fins i tot algunes bombes d'aviaci¨® eren projectils d'artilleria als quals es posaven aletes.

A principis de mes, al gu¨¤rdia Eusebio Rodr¨ªguez, 36 anys d'artificier, li va tocar anar a Loranca de Taju?a (Guadalajara) perqu¨¨ un ve¨ª havia trobat una granada. Es va quedar p¨¤l¡¤lid quan el descobridor de l'artefacte li va explicar que devia tenir una pe?a solta perqu¨¨ en agitar-lo sonava alguna cosa a dins. Hauria pogut volar pels aires.

Algunes bombes s¨®n fins i tot anteriors a la Guerra Civil. El mar? del 1985, un vaixell de pesca d'arrossegament va capturar al golf de Biscaia dues bombes de la Primera Guerra Mundial i les va portar a port. Quan l'equip de la Gu¨¤rdia Civil va comen?ar a desactivar la primera, va sortir una emanaci¨® de gas que va intoxicar l'agent i el va mantenir quatre dies hospitalitzat. Era una bomba qu¨ªmica. Afortunadament, quan es va escapar el n¨²vol t¨°xic estava plovent, per la qual cosa no es va dispersar. Sense ni tan sols tocar-lo, el segon projectil es va llan?ar a un avenc al fons del mar.