Populisme folkl¨°ric i quimeres patri¨°tiques

¡°Populisme folkl¨°ric¡±. Aquesta ¨¦s l¡¯etiqueta que l¡¯expresident colombi¨¤ Juan Manuel Santos ha posat a l¡¯apel¡¤laci¨® del president mexic¨¤ L¨®pez Obrador al rei d¡¯Espanya perqu¨¨ present¨¦s excuses solemnes per les atrocitats comeses pels conquistadors espanyols al seu pa¨ªs. El populisme est¨¤ en tot i amb ell la ret¨°rica patriotera. L¨®pez Obrador, que est¨¤ desconcertant els mexicans perqu¨¨ ha donat tantes batzegades que ja no saben on ubicar-lo ideol¨°gicament, ha recorregut a les icones del victimisme i, en una Espanya en plena campanya electoral, ha trobat simetria en les respostes, en defensa de l¡¯orgull nacional ferit.

En temps de mudan?a i desconcert l¡¯apel¡¤laci¨® als valors patris ajuda els responsables pol¨ªtics a dissimular la seva incompet¨¨ncia. I per aix¨° la proclama del president mexic¨¤ ha estat acollida amb el desplegament de tots els t¨°pics sobre la grandesa de l¡¯imperi i els valors de la conquesta. Enmig del soroll, ha estat l¡¯escriptor argent¨ª Mart¨ªn Caparr¨®s qui ha portat el debat al terreny de la racionalitat, amb una reflexi¨® que no t¨¦ p¨¨rdua: ¡°Crec que tota aquesta q¨¹esti¨® forma part d¡¯una ambig¨¹itat b¨¤sica de molts de nosaltres: sentir-se i declarar-se llatinoamericans i donar suport a causes abor¨ªgens, per¨° fer-ho en espanyol, la llengua dels colonitzadors, els nostres avantpassats¡±. ?s d¡¯aquesta complexitat que estan fetes les persones, i amb elles els pa?sos, fruit de llargs processos hist¨°rics, incompatibles amb el simplisme dels que utilitzen el passat per disposar millor la ciutadania entorn de les seves ambicions de poder.

Fruit d¡¯encreuaments gen¨¨tics, de perip¨¨cies inscrites en llargues hist¨°ries que no vam escollir i d¡¯infinits impactes rebuts en els per¨ªodes de formaci¨®, adaptaci¨® i aprenentatge, els humans som un munt de contradiccions. I aquesta realitat ¨¦s incompatible amb la visi¨® d¡¯aquells que organitzen el m¨®n en blocs presumptament homogenis, amb les seves maneres de fer convertides en destinaci¨®, ficcions al servei dels interessos del present. Per¨° mentre uns exigeixen que se¡¯ls demani perd¨®, altres prefereixen prendre la iniciativa. A cavall de l¡¯anomenada globalitzaci¨®, assistim a la revenja postcolonial, descrita per Pankaj Mishra, en qu¨¨ vells pa?sos, especialment del m¨®n asi¨¤tic, disputen l¡¯hegemonia a Occident, amb armes que van aprendre dels colonitzadors.

La consci¨¨ncia de la complexitat de la qual Mart¨ªn Caparr¨®s aixeca acta, a m¨¦s de ser un exercici d¡¯honestedat, ¨¦s el punt de partida per passar de les confrontacions de relats hist¨°rics contraposats a un di¨¤leg ser¨¨ i constructiu que permeti compartir an¨¤lisi i extreure ensenyaments del que va passar. Portem a sobre unes c¨¤rregues pesades en qu¨¨ s¡¯han anat dipositant terres de corriments diversos. I, en la mesura que els relats es construeixen amb la mateixa llengua, el xoc de les imatges i de les ficcions es fa m¨¦s soroll¨®s encara. I si la petici¨® de L¨®pez Obrador ¨¦s populisme folkl¨°ric, les derrapades patri¨°tiques hisp¨¤niques corresponen al populisme de la ignor¨¤ncia, per molt que se¡¯ls atorgui rang d¡¯orgull patri¨°tic, amb un nosaltres rid¨ªcul que pret¨¦n fer seu un passat de 500 anys. Aqu¨ª hi ha l¡¯exemple de Pablo Casado que al seu dia va dir: ¡°Nosaltres no colonitz¨¤vem, f¨¨iem una Espanya m¨¦s gran¡±. No hi ha cap font de desvari que l¡¯obsessi¨® de manipular i adaptar la hist¨°ria per fer cre?ble un relat patri.

El problema dels nacionalismes ¨¦s que volen reduir la complexitat a un discurs d¡¯unitat. La qual cosa nom¨¦s es pot aconseguir mutilant la comunitat. No en va les grans nacions modernes es van construir sobre l¡¯exclusi¨® de grups ¨¨tnics i la liquidaci¨® d¡¯infinitat de lleng¨¹es. Espanya, sense anar m¨¦s lluny, ¨¦s filla de l¡¯expulsi¨® de moros, moriscos i jueus i de diversos intents d¡¯homogene?tzar culturalment el territori. El mite de la naci¨® com a territori dotat d¡¯unitat transcendental ¨¦s insostenible. On deia poble, hi posem ciutadans, i creixem optimitzant les contradiccions que ens constitueixen, en comptes de buscar la impossible adaptaci¨® a un espai mental i moral com¨² inexistent, que, en el seu afany per ser factor de cohesi¨® i dominaci¨®, es converteix en principi insuportable de reconeixement obligatori i de limitaci¨® del que es pot dir. La revoluci¨® laica progressa molt lentament a les nacions, emparades en la p¨¤tria com a lloc del que ¨¦s sagrat, tant a Espanya com a Catalunya, o al M¨¨xic d¡¯Obrador.