Eleccions i debats

El calendari electoral ve carregat. Dir aix¨° ¨¦s quedar-se curt. Observem que es tracta d¡¯eleccions diferents: generals (Congr¨¦s i Senat), municipals, europees. Com que es tracta d¡¯eleccions per triar institucions diferents, amb compet¨¨ncies diferents, caldria esperar que durant les campanyes en curs els partits abordessin q¨¹estions relatives a la complexitat de cada cas. Hi haur¨¤ un debat d¡¯arguments, propostes, alguna cosa semblant? Es pot fer un experiment: abaixi el volum de la televisi¨® a zero i malgrat tot vost¨¨ entendr¨¤ tot el que diuen els uns i els altres.

El declivi de la democr¨¤cia representativa es mostra en diverses versions. A It¨¤lia o a Fran?a els partits pol¨ªtics han estat polvoritzats, i la campanya la lliuren els candidats: els m¨¦s coneguts (per la seva bramadissa als mitjans) tenen audi¨¨ncia, i els altres no compten. Saben vost¨¨s com es diu el President del Consell de Ministres d¡¯It¨¤lia (¨¦s a dir, el cap del Govern)? Jo no i els italians tampoc, el es coneix all¨¤ i aqu¨ª ¨¦s Salvini, que nom¨¦s ¨¦s un ministre entre tants altres. Recorda alg¨² quina cara t¨¦ el Secretari General dels socialistes francesos? En les eleccions europees a Fran?a els electors tenen a la retina Macron i Le Pen. El Brexit? La senyora Thatcher va dimitir sense que perd¨¦s cap de les eleccions ni cap vot al ple del Parlament. Va dimitir en el seu moment per un assumpte menor, perqu¨¨ es va sentir desautoritzada pel seu propi grup parlamentari, a porta tancada.

Tampoc podem esperar que en els debats, en aquest pa¨ªs, els candidats abordin, en la seva complexitat argumental, coses que afecten (molt) el ciutad¨¤. Alg¨² explica qu¨¨ s¨®n, per a qu¨¨ serveixen, quines compet¨¨ncies (i diners) tenen les diputacions provincials? La majoria dels votants no sap gaire com es trien, ni davant de qui passen comptes. Pensin que moltes vegades fins i tot tenen uns departaments de¡­ Relacions Internacionals! Ara far¨¤ 40 anys que es van celebrar les primeres eleccions municipals, i, per tant, les noves diputacions provincials. En el meu record, els partits d¡¯esquerra (que en vot popular van guanyar de llarg), PSC i PSUC estaven a favor de suprimir-les. Com va dir un conegut meu, van reconsiderar la idea quan van guanyar a la primera, la de Barcelona. I fins avui. Un altre exemple.

En la gesti¨® de la vida municipal, hi ha diversos temes que afecten directament la vida del ciutad¨¤: serveis socials, xarxa vi¨¤ria, transport p¨²blic, etc. I en particular, com i per qu¨¨ serveis b¨¤sics haurien de ser objecte de debat sobre l¡¯equilibri entre all¨° p¨²blic i all¨° privat. Aquest ¨¦s un debat urgent, perqu¨¨ ajudaria a revisar algunes idees fixes. El p¨²blic es pressuposa ¨ªntegre, basat en criteris d¡¯equitat, imparcialitat, etc., all¨° privat escoraria al costat oposat, la llei del benefici privat, de l¡¯inter¨¨s particular versus el col¡¤lectiu. L¡¯esquerra s¡¯inclinaria cap al primer, la dreta, al segon. Aix¨° s¡¯ha de formular de nou tenint en compte altres criteris, com per exemple la presumpci¨® que els c¨¤rrecs municipals, pel fet de guanyar una eleccions, estarien immediatament capacitats t¨¨cnicament per opinar sobre el metro, el llum, l¡¯aigua, la cultura, i si al Raval ¨¦s m¨¦s urgent un altre CAP, aquesta vegada amb algun pediatre, o una nau nova de museu per al museu (gaireb¨¦ buit) que ja hi ha all¨¤.

Els c¨¤rrecs p¨²blics passen, ¨¦s llei de la democr¨¤cia representativa. Les empreses (serioses) han de garantir una continu?tat en els seus mecanismes de presa de decisi¨®, o poden desapar¨¨ixer. Els primers se¡¯n van, se¡¯n porten els seus assessors i especialistes, i els nous que entren es creuen en l¡¯obligaci¨® de prendre moltes decisions (fins aqu¨ª b¨¦), per¨° sovint sobre la base que siguin diferents i canvi?n a fons l¡¯her¨¨ncia rebuda. Aix¨° condueix, de vegades, al desprop¨°sit, que en el caos de taxis, VTC, etc., vagin a la vaga sense que el ciutad¨¤ s¨¤piga per qu¨¨ les ¡°compet¨¨ncies¡± per regular l¡¯assumpte estan tan estranyament repartides entre ajuntaments, comunitats aut¨°nomes i govern central, segons com.

I no parlem de la protecci¨® civil, l¡¯estrella del desori. Hi ha nevades o incendis (que van molt r¨¤pid), que no entenen de ¡°compet¨¨ncies¡±, salten d¡¯un territori a un altre i, quan canvien de municipi, prov¨ªncia, comunitat aut¨°noma, el proc¨¦s d¡¯activaci¨® de les intervencions m¨¦s urgents ha de passar per un proc¨¦s decisional totalment surrealista. Fa uns anys una nevada va afectar la prov¨ªncia de Girona i es va emportar per davant la xarxa el¨¨ctrica. Quina va ser la intervenci¨® m¨¦s r¨¤pida i eficient? La UME, ¨¦s a dir la Unitat Militar d¡¯Emerg¨¨ncies.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat de Barcelona.