El racisme a Catalunya

La radiaci¨® que emet el Convent de les Salesas Reales, seu del Tribunal Suprem, continua condicionant tota la pol¨ªtica catalana, que en les properes campanyes electorals corre el risc de girar a l¡¯entorn de l¡¯exclusiu tema de la situaci¨® dels empresonats que els uns consideren presos pol¨ªtics i els altres, pol¨ªtics presos, la repressi¨® que els uns troben evident (incloent ara 41 senadors francesos) i els altres es neguen a recon¨¨ixer, i el dret a l¡¯autodeterminaci¨® que els uns posen com a condici¨® sine qua non per reprendre el di¨¤leg i els altres diuen que no acceptaran mai. En les ¨²ltimes setmanes, el tema ha adquirit una dimensi¨® vodevilesca gr¨¤cies a l¡¯obsessi¨® d¡¯un partit pol¨ªtic amb els lla?os grocs i a la ineptitud de l¡¯inefable president Quim Torra ¨Cque alguns dels seus correligionaris, per cert, aquesta vegada no han pogut passar per alt.

Mentre es posaven i treien pancartes i entre els uns i els altres es creuen requeriments, den¨²ncies i querelles per a m¨¦s gl¨°ria de la judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica, la realitat es continua mostrant tal com ¨¦s, amb aquestes facetes desagradables que estan demanant pol¨ªtica i acci¨® de govern a crits.

El 23 de mar? unes 3.500 persones, segons la Gu¨¤rdia Urbana, es van manifestar a Barcelona per protestar contra el partit de Santiago Abascal sota el lema de ¡°Stop Vox¡±. Els manifestants, entre els quals hi havia representants de tots els partits excepte els possibles aliats de Vox a les Corts Generals, tamb¨¦ van reivindicar la lluita contra el racisme. Manifestar-se en contra d¡¯un partit que flirteja amb el racisme i la xenof¨°bia com ho fa Vox constitueix gaireb¨¦ un deure c¨ªvic, per¨° circumscriure el racisme i la xenof¨°bia a aquest partit ¨Co a tres, si fos el cas¨C constitueix un seri¨®s error d¡¯an¨¤lisi. Durant aquests dies d¡¯estira-i-arronsa entre la Junta Electoral Central i el president de la Generalitat s¡¯han donat a con¨¨ixer dos informes sobre racisme i xenof¨°bia a Catalunya que mereixen molta m¨¦s atenci¨® de la que han rebut, i no precisament en el bon sentit.

En primer lloc, l¡¯associaci¨® SOS Racisme va donar a con¨¨ixer l¡¯estudi InVisibles. L¡¯estat del racisme a Catalunya, l¡¯informe corresponent al 2018 d¡¯una s¨¨rie que va comen?ar el 2009. Una de les novetats d¡¯aquest informe ¨¦s el canvi de tend¨¨ncia que observa en la tipologia de casos de racisme. Si fins ara el tipus m¨¦s com¨² eren els abusos i agressions per part de cossos policials, el 2018 les agressions i discriminacions entre particulars es van situar al capdavant, amb el 36 per cent dels casos detectats. I dins d¡¯aquest tipus destaquen els conflictes entre ve?ns (40 per cent) o al carrer (30 per cent), que per descomptat no ¨¦s possible vincular a cap milit¨¤ncia pol¨ªtica concreta. Segons SOS Racisme, aquest augment del racisme entre particulars es deu a la falta de prevenci¨® i promoci¨® de la cohesi¨® social per part de les institucions p¨²bliques i tamb¨¦ al context sociopol¨ªtic mundial: per m¨¦s que alguns ho voldrien, Catalunya no ¨¦s impermeable al fantasma filofeixista que recorre tot el m¨®n occidental, des dels Estats Units de Trump o el Brasil de Bolsonaro fins a la It¨¤lia de Salvini o l¡¯Hongria d¡¯Orb¨¢n, per posar-ne alguns exemples conspicus. Encara que quedi fora de l¡¯abast temporal de l¡¯informe de SOS Racisme per al 2018, l¡¯esfere?dor atac amb matxet a Canet de Mar i l¡¯assalt organitzat a l¡¯alberg de Castelldefels on s¡¯allotjaven 35 menors estrangers no acompanyats s¡¯inscriuen en aquest context.

En segon lloc, l¡¯Ajuntament de Barcelona va presentar l¡¯informe La discriminaci¨® a Barcelona 2018, elaborat per l¡¯Oficina per a la No Discriminaci¨®, en col¡¤laboraci¨® amb 13 entitats de la ciutat. Amb un total de 265 casos analitzats, una de les principals conclusions de l¡¯informe ¨¦s que el racisme i la xenof¨°bia han estat el primer motiu de discriminaci¨® a la ciutat, per davant de l¡¯orientaci¨® sexual i la identitat de g¨¨nere. En la mateixa l¨ªnia de SOS Racisme, l¡¯informe barcelon¨ª constata que els casos que provenen de particulars o empreses privades encap?alen el desgraciat r¨¤nquing de la ciutat. En l¡¯acte de presentaci¨® de l¡¯informe, el professor Karlos Castilla, de l¡¯Institut de Drets Humans de Catalunya, va dir que ¡°la discriminaci¨® continua sent una realitat a Barcelona, i cal treballar per canviar-ho¡±. La frase ¨¦s extensiva a tot Catalunya, i seria desitjable que els pol¨ªtics catalans desenvolupessin urgentment una pol¨ªtica sobre aquest assumpte m¨¦s enll¨¤ de cimeres solemnes i declaracions ret¨°riques.