Aquesta gent s¨ª que existeix

Moltes vegades ens hem preguntat on rau la transformaci¨® que s¡¯ha produ?t en la fotografia amb les noves tecnologies. No ha estat el nou maquinari, ni el canvi de suport fotosensible. Tampoc la relaci¨® entre la persona que hi ha rere el visor i el seu dispositiu instantani, ni la capacitat d¡¯aquest ¨²ltim de compartir les imatges en temps real, fet que crea la il¡¤lusi¨® de viure tamb¨¦ l¡¯actualitat per molt llunyana que sigui. Res d¡¯aix¨° ¨¦s tan transcendent com l¡¯alteraci¨® del paradigma: ja no cal l¡¯acci¨® humana ¡ª¨¦s a dir, conscient¡ª per fer una foto. Les m¨¤quines per si mateixes poden generar imatges tecnol¨°giques. Per¨° el m¨¦s al¡¤lucinant ¨¦s que ja es pot prescindir totalment del referent real, un element fins ara indispensable per entendre la fotografia. Les m¨¤quines s¨®n capaces de crear no nom¨¦s la imatge, sin¨® tamb¨¦ la realitat de la qual se suposa que la mateixa imatge n¡¯¨¦s l¡¯empremta. Fins i tot, un retrat.

Aix¨ª, el web Thispersondoesnotexist.com presenta una foto aleat¨°ria generada per un ordinador d¡¯una persona que, com diu el t¨ªtol de la p¨¤gina, no existeix. Ni ha existit! Per¨° ¨¦s un rostre que podr¨ªem memoritzar i intentar recon¨¨ixer al carrer, entre les onades de cares comunes amb qu¨¨ ens creuem cada dia. I cada cop que actualitzem la p¨¤gina, obtindrem una nova cara. Aquest procediment innovador s¡¯ha aconseguit oposant dos conjunts d¡¯algoritmes que funcionen com a generador de formes, l¡¯un, i l¡¯altre com a jutge que intenta determinar si all¨° que ha generat el primer ¨¦s o no real. ?s a dir: ¨¦s una altra m¨¤quina la que mira. Un mecanisme que s¡¯anomena GAN, l¡¯inventor del qual ¨¦s Ian Goodfellow, un enginyer del projecte Google Brain. Segur que vost¨¨s tamb¨¦ han experimentat en dies passats el doodle amb intel¡¤lig¨¨ncia artificial de Google, que ¨¦s capa? d¡¯harmonitzar aleat¨°riament, a l¡¯estil de Bach, melodies anodines. Per¨° aix¨° ¨²ltim ens sembla esgarrif¨®s: que ens puguin llan?ar sense pausa rostres convincents de persones que no existeixen, rostres sense passat ni futur, una mena d¡¯essers ¨ªpsilons del m¨®n feli?, per¨° amb la seva pr¨°pia fesomia... Aix¨° ¨¦s terror¨ªfic, s¨ª.

L¡¯ant¨ªdot per a aquesta bogeria ¨¦s tornar a contemplar amb lucidesa els retrats obtinguts mitjan?ant la fotografia directa. Mirar els ¨¦ssers vius en el temps, potser ara ja morts, preservats en ¡°la claredat dels seus ulls¡±, com va dir un Roland Barthes ¡°corpr¨¨s per la veritat de la imatge¡± tot mirant les fotos de la seva mare poc despr¨¦s que ella mor¨ªs. L¡¯experi¨¨ncia de contacte amb els que posen en els retrats ens ofereix una identitat essencial, que nom¨¦s la fotografia, com a ci¨¨ncia impossible de l¡¯esser ¨²nic, pot produir. Cada foto ¨¦s connatural al seu referent. Com a conseq¨¹¨¨ncia, Barthes s¡¯express¨¤ emocionat: ¡°Aix¨° ha estat!¡±.

Aquests dies a Barcelona es pot entrar en contacte amb ¨¦ssers humans reals a trav¨¦s dels seus retrats. A les sales de La Virreina Centre de la Imatge es t¨¦ la sort de poder tractar amb la Gent del segle XX, la majoria fotografiats al ve?nat de Westerwald, Col¨°nia, per August Sander (1876-1964), que va crear un ¨¤lbum exemplar en el qual ordenava els tipus per il¡¤lustrar en la seva pluralitat el g¨¨nere hum¨¤. ¡°Si podem fer retrats vera?os de les persones ¡ªva dir Sander¡ª podrem crear un mirall del temps en el qual estan vivint¡±. Tan vera? va ser el seu retrat que va ser represaliat pels nazis per haver contradit l¡¯ideal de supremacia de la ra?a ¨¤ria amb la identitat concreta que mostraven els seus subjectes reals.

Un prop¨°sit semblant de retratar el temps corrent ¨¦s el que va originar la mostra que s¡¯acaba de clausurar Setze barris. Mil ciutats. El projecte, fruit de la col¡¤laboraci¨® entre l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona i el Pla de Barris, va ser un enc¨¤rrec municipal a nou fot¨°grafs que van treballar entre juliol i desembre del 2018. Per la penetrant consci¨¨ncia davant la identitat dels protagonistes, destaquen els treballs de Joan Tom¨¤s (Raval sud i G¨°tic sud) i Tanit Plana (Trinitat Vella i Vallbona), en qu¨¨ el retrat fotogr¨¤fic com a mirall subratllava l¡¯hegemonia dels ¨¦ssers individuals en l¡¯esdevenir de la hist¨°ria. Que ning¨² posi en dubte que aquesta gent s¨ª que existeix!