Antics efectes especials

Ara que hi ha imatges que mostren, demostren, que la catedral de Girona ¨¦s a la vora del mar (Joc de trons), rescatar la mem¨°ria sobre vells trucs teatrals pot semblar oci¨®s. De fet, els efectes especials de l¡¯era digital no deixen de tenir una elaborada artesania, tot i que sigui de bits. Construir l¡¯inversemblant t¨¦ un enorme encant. I l¡¯¨¦sser hum¨¤ ho ha intentat sempre. Per cimentar una creen?a religiosa, el suposat poder d¡¯un xaman o com a innocent entreteniment. La com¨¨dia de m¨¤gia pretenia aix¨° ¨²ltim: explicar una hist¨°ria on els fets fantasiosos fossin habituals. Es tracta d¡¯un g¨¨nere teatral dels segles XVIII i XIX que heretava l¡¯abund¨¤ncia de miracles de la com¨¨dia de sants. Un teatre on es produ?en desaparicions, tempestes, bruixeries, prodigis enormes, encanteris¡­ De fet, l¡¯autor havia de negociar molt b¨¦ amb el tramoista la seva proposta perqu¨¨ aquest era l¡¯encarregat que tal meravella pogu¨¦s veure¡¯s a l¡¯escenari.

Un exemple local. El m¨¢gico de Catalu?a. Una obra de Jos¨¦ Concha, editada a Barcelona l¡¯any 1779 a la impremta i llibreria de Carlos Gibert y Tut¨®. Explica com Don Jaime, que ha assassinat per gelosia i enyora la seva estimada, Do?a Blanca, viu tristament com a esclau a Tunis, a casa del seu amist¨®s amo Avenzarca, que li regala fabulosos ardits perqu¨¨ quan torni a Barcelona es pugui defensar dels qui volen venjar l¡¯assassinat. Per alliberar-lo treu un mocador i la gruta on eren es converteix en un ¡°hermoso baxel¡± adornat de sirenes i nereides. Mentrestant, el pare de Do?a Blanca ofereix al germ¨¤ de l¡¯assassinat, Don Miquel, la m¨¤ de la seva filla, que continua estimant Don Jaime malgrat els seus quatre anys d¡¯abs¨¨ncia. Torna Don Jaime, que es presenta davant la seva estimada gr¨¤cies al fet que el tocador d'ella es transforma en una porta. Quan els amics de Don Miquel s¡¯assabenten del seu retorn, el persegueixen, per¨° Don Jaime aconsegueix escapar-se de l'envestida perqu¨¨ converteix la p¨¨rgola del jard¨ª en una torre amb reixes que engarjola els seus perseguidors. En una altra ocasi¨®, Don Jaime ¨¦s cobert per una pir¨¤mide. No ser¨¤ el principal repte que se li plantegi al tramoista, perqu¨¨ en una escena hi ha una casa que bolca. De fet, l'autor, a m¨¦s d¡¯una acotaci¨®, deixa a discreci¨® del ¡°maquinista¡± la soluci¨® t¨¨cnica de l¡¯efecte.

L¡¯editorial Fundamentos acaba de publicar un llibre sobre la com¨¨dia de m¨¤gia (Asombro y encantos, Ana Contreras Elvira) i a la biblioteca virtual Cervantes es pot trobar una bona bibliografia i desenes d¡¯obres digitalitzades, consultables en l¨ªnia. Contreras explica que encara que aquest tipus de com¨¨dia va n¨¦ixer com una oferta per a l'¨¨poca de Carnestoltes aviat va deixar de ser estacional. La desaparici¨® dels corrals de com¨¨dia i la construcci¨® de teatres, m¨¦s preparats per a maniobres escenot¨¨cniques, van contribuir a la seva difusi¨®. Per fer determinades obres calia m¨¦s de 30 persones a l¡¯equip responsable de la decoraci¨®.

A la biblioteca Cervantes es pot llegir un text d¡¯Elena de la Fuente Ballesteros sobre les com¨¨dies de Juan Eugenio Hartzenbusch. En particular, La redoma encantada (1839), que a Barcelona va arribar a tenir m¨¦s de 160 representacions. L¡¯obra explica com el marqu¨¨s de Villena est¨¤ captiu en un d¡¯aquests atuells. ¡°?l, que fue reformador de la magia, inst¨® a los dem¨¢s brujos a usar sus poderes solo para buenos fines, pero estos pensaban que era mejor enriquecerse vali¨¦ndose de sus artes arcanas, de manera que lo encierran en la redoma y no sale de ella hasta que Garabito lo libera 273 a?os despu¨¦s¡±. Una sortida que recorda les aparicions del geni de la ll¨¤ntia d¡¯Alad¨ª. Era espectacular: en surt una flama primer, i fum despr¨¦s, que es va esvaint i deixant veure la figura de D. Enrique.

Aquestes com¨¨dies tenien molt ¨¨xit, per¨° esc¨¤s prestigi. El anillo de Giges, un cas, va ser qualificada de ¡°porqueria dram¨¤tica¡± a Memorial Literario del 1787. Una publicaci¨® que, segons David T. Gries, set anys despr¨¦s atacava el g¨¨nere sense contemplacions. El pitjor que tenen aquestes comedietes, escrivia, ¨¦s que fan m¨¦s b¨¤rbar el populatxo ignorant, i tal vegada m¨¦s pervers... A aix¨° s¡¯hi afegeix, deia la publicaci¨®, que el temps en qu¨¨ se solen representar aquestes infernals visions ¨¦s el de Nadal i Carnestoltes; temps on ¨¦s costum que vagin als teatres les criades, els servents, els nens, i altres gents de la m¨¦s descurada educaci¨®.

Malgrat aquest menyspreu, la com¨¨dia de m¨¤gia va contaminar alguns autors, com el mateix Jos¨¦ Zorrilla. A Don Juan succeeixen moltes coses improbables, com esquelets que caminen, aparicions misterioses i, com escriu el mateix autor en una de les acotacions: ¡°Cau Don Juan als peus de Do?a In¨¦s, i moren tots dos. De les seves boques surten les seves ¨¤nimes representades per dues brillants flames, que es perden a l¡¯espai al so de la m¨²sica¡±.

Aquest tipus de teatre em suggereix les pel¡¤l¨ªcules en les quals intervenia Ray Harryhausen (1920-2013) aportant els seus meravellosos ciclops, titans i monstres, moguts fotograma a fotograma. Les pel¡¤l¨ªcules acostumaven a ser molt poca cosa, per¨° quan apareixien les seves criatures l¡¯escena es convertia en una meravella. I la seva imperfecci¨® era una part de l¡¯encant. Ara, el truc digital, de tan perfecte, resulta invisible... inapreciable.