Posant ordre al Dal¨ª escultor

El 1931 Salvador Dal¨ª (1904-1989) va presentar en motiu del n¨²mero 3 de Le surr¨¦alisme au service de la r¨¦volution, a Par¨ªs, un estrany artefacte m¨°bil compost per una sabata de dona que a l¡¯interior tenia un got de llet t¨¨bia. El mecanisme s¡¯accionava en el moment en qu¨¨ s¡¯introdu?a en el l¨ªquid un terr¨°s de sucre en el qual s¡¯havia pintat la imatge d¡¯una sabata i s¡¯hi havien afegit p¨¨ls p¨²bics provocant la disgregaci¨® del sucre i de la sabata en la llet. Objecte de funcionament simb¨°lic, tamb¨¦ anomenat Sabata amb got de llet, documentat nom¨¦s per una fotografia i de dimensions i localitzaci¨® desconegudes, est¨¤ considerat el primer objecte surrealista de Dal¨ª. Des d¡¯aquest dilluns tamb¨¦ ¨¦s la primera escultura atribu?da a l¡¯artista, segons el Cat¨¤leg raonat d¡¯escultura i obra tridimensional de Salvador Dal¨ª, que ha presentat la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª a Barcelona i que recull un total de 34 obres creades entre el 1931 i el 1936, tres de les quals s¨®n in¨¨dites.

La Fundaci¨® est¨¤ entestada a posar ordre al complex m¨®n creador de Dal¨ª. El desembre del 2017, despr¨¦s de 17 anys de feina, va donar per acabat el cat¨¤leg amb tota la pintura de Salvador Dal¨ª, en la qual es van incloure 1.000 obres. Ara, despr¨¦s de vuit anys de treball, ha presentat ¨Ci es pot consultar a internet en quatre lleng¨¹es¨C el primer tram dels treballs en tres dimensions de l¡¯artista. Una tasca encara m¨¦s complexa perqu¨¨ abans s¡¯han hagut d¡¯establir les categories per encaixar la producci¨® escult¨°rica de Dal¨ª. ¡°Dal¨ª en aix¨° tamb¨¦ ¨¦s innovador¡±, ha dit Montse Aguer, directora dels museus Dal¨ª i del Centre d¡¯Estudis Dalinians (CED) que ha dut a terme el treball. L¡¯estructura ha quedat establerta entre obres originals ¨²niques (les concebudes i realitzades per Dal¨ª); originals ¨²niques amb versions (si l¡¯artista va modificar una obra original ¨²nica); versions originals ¨²niques (cadascuna de les modificacions o noves presentacions d¡¯una obra original ¨²nica); obres originals (les incloses en una edici¨® limitada d¡¯un m¨¤xim de 12 exemplars) i obres originals p¨°stumes (obres dins d¡¯una edici¨® limitada creades despr¨¦s de la mort de Dal¨ª, el 1989).

Les 34 obres catalogades en aquest primer tram s¨®n totes originals ¨²niques, ¡°perqu¨¨ no hi ha cap obra resultat d¡¯una edici¨®¡±, segons ha explicat Aguer durant la presentaci¨®, que s¡¯ha fet en un edifici d¡¯un autor pel qual Dal¨ª sentia una gran admiraci¨®: la Pedrera i Gaud¨ª. ¡°Amb aquest cat¨¤leg es vol posar en evid¨¨ncia la singularitat i la rellev¨¤ncia d¡¯aquesta producci¨®¡±, ha continuat Aguer, que ha destacat que una d¡¯aquestes peces, Babaouo, una mena de caixa lluminosa amb set l¨¤mines de vidre pintades per Dal¨ª el 1932, s¡¯exhibeix al Teatre Museu de Figueres. La resta de les localitzades, la meitat aproximadament, es troben en mans de museus com el MoMA de Nova York (Bust de dona retrospectiu, del 1933), al Reina Sof¨ªa (Joella Lloyd, del 1934) o a The Art Institute of Chicago (Venus de Milo amb calaixos, del 1936).

¡°La meitat de les obres, malgrat que no hi ha const¨¤ncia de la seva destrucci¨®, no se sap on s¨®n¡±, ha afegit Laura Bartolom¨¦, coordinadora general del projecte dins del CED. ?s el cas de Cap de lle¨® rugint amb un plat d¡¯ous fregits a la boca i Cadira atmosf¨¨rica, totes dues del 1933. Tamb¨¦ la famosa Jaqueta afrodis¨ªaca, del 1936, una ¡°m¨¤quina de pensar¡±, com Dal¨ª la va anomenar, en la qual l¡¯artista va col¡¤locar gots amb licor de menta folrant l¡¯exterior de la part superior d¡¯un esm¨°quing, o una primera versi¨® del seu tel¨¨fon afrodis¨ªac, del 1938, en el qual l¡¯auricular ¨¦s una enorme llagosta, que va incloure, dos anys abans de la instal¡¤laci¨® concebuda per a l¡¯aparador per als magatzems Bonwit-Teller de Nova York. De totes maneres, segons Bartolom¨¦, ¡°sis van ser concebudes com a ef¨ªmeres d¡¯origen¡±.

La fotografia com a eina de treball ha estat fonamental. ¡°Moltes de les peces nom¨¦s es coneixen per imatges, com ¨¦s el cas d¡¯Espectre ornamental de l¡¯erecci¨®, realitzada en guix el 1933 i el 1934, documentada nom¨¦s per una imatge que va adquirir la Fundaci¨® sobre l¡¯exposici¨® del 1934 a la galeria Jacques Bonjean de Par¨ªs amb dues obres de l¡¯artista, aquesta i Nu femen¨ª hist¨¨ric, inclosa tamb¨¦ al cat¨¤leg; dues obres, segons Aguer, que va realitzar a la seva casa de Portlligat.

Les fotografies tamb¨¦ han perm¨¨s identificar el proc¨¦s creatiu d¡¯algunes escultures, com l¡¯esmentat Bust de dona retrospectiu, una de les seves creacions m¨¦s surrealistes, en qu¨¨ a un bust de dona de porcellana pintat amb formigues hi va afegir objectes trobats, com una barra de pa, dues panotxes de blat de moro, granadures i un tinter amb les figures de l¡¯?ngelus de Millet, una obra que el va obsessionar durant d¨¨cades. Despr¨¦s de presentar-lo el 1933 Dal¨ª el va modificar entre el 1934 i el 1939, almenys quatre vegades reempla?ant, posant o traient alguns elements ¡°creant versions originals ¨²niques de car¨¤cter ef¨ªmer¡±. L¡¯obra original ¨²nica i les seves quatre versions estan incloses al cat¨¤leg.

Entre les 34 obres referenciades s¡¯inclouen 11 fotografies que conserva el Pompidou de Par¨ªs. ¡°S¨®n algunes de les ¡®escultures involunt¨¤ries¡¯ que sota la direcci¨® art¨ªstica de Dal¨ª va fer Brassa? entre el 1932 i el 1933 i que van publicar an¨°nimament a la revista Minotaure¡±, ha explicat Aguer. S¨®n bitllets d¡¯autob¨²s enrotllats o doblegats, pasta de dents, trossos de pa o trossos de cot¨® que davant de l¡¯objectiu agafen una nova dimensi¨®.

Despr¨¦s d¡¯assegurar que hi ha unes tres o quatre peces m¨¦s en estudi que poden acabar afegint-se a les primig¨¨nies escultures de Dal¨ª, Bartolom¨¦ ha dit que ¡°hi ha obres dels anys vint, uns pots de cer¨¤mica pintats, per¨° encara s¡¯han d¡¯estudiar, ja que encara no hi ha prou informaci¨® ni prou garanties per publicar-los com a escultures seves¡±. Si Dal¨ª va comen?ar a crear aquest tipus d¡¯obres el 1931, seria un escultor tard¨¤, ja que devia tenir 27 anys, una dada que contrasta amb la joventut amb qu¨¨ va comen?ar a pintar.

Aguer no s¡¯ha aventurat a donar un nombre d¡¯obres que acabaran formant part d¡¯aquest cat¨¤leg. Tampoc de quan es podr¨¤ donar per acabat. Per la seva banda, Jordi Mercader, president de la Fundaci¨®, ha dit: ¡°?s un treball molt important, especialment en un geni que ha estat molt afectat per la producci¨® d¡¯obra no original. Parlem d¡¯una feina ingent feta per un sol home, m¨¦s motivat per l¡¯originalitat i la creativitat que no pas per l¡¯ordre. Nosaltres hem de posar ordre en tot aix¨°. Protegir la seva feina ¨¦s una de les primeres funcions de la Fundaci¨®¡±. I ha recordat que la Fundaci¨® inverteix un mili¨® d¡¯euros l¡¯any en la defensa del llegat del pintor.