Vells arbres de Barcelona

Tan carregat d¡¯anys com d¡¯humiltat, el pi blanc d¡¯aquesta hist¨°ria va ser talat la setmana passada. Creixia des de feia m¨¦s de 100 anys en un solar entre el carrer dels Dominics i el de Jes¨²s i Maria, a Barcelona, per¨° estava afectat per les obres de construcci¨® d¡¯un hotel. Centenars de ve?ns van intentar preservar-lo en va (¡°Salvem el pi centenari¡±, a Change.org). El pi formava part del seu entorn immediat, de la seva vida quotidiana, des d¡¯abans que naix¨¦s el m¨¦s vell de la colla. Una destralada va esborrar de sobte m¨¦s d¡¯un segle de mem¨°ria visual, de pres¨¨ncia col¡¤lectiva.

Els pins blancs o bords s¨®n una esp¨¨cie molt comuna, gaireb¨¦ improtegible, ocupen m¨¦s de 300.000 hect¨¤rees a Catalunya i, oportunistes nats, colonitzen els alzinars. Ja no serveixen de gaire (abans se¡¯n feien caixes de fusta). Per¨°, tot i que aguanten malament el fred de deb¨°, poden viure m¨¦s de 200 anys i arribar als 30 metres d¡¯altura.

La pregunta que ha quedat sense respondre a la comunitat ¨¦s si realment era inevitable projectar al solar un edifici que obligu¨¦s a tirar-lo a terra.

El problema ¨¦s que les corporacions no tenen mem¨°ria, sin¨® nom¨¦s registres comptables

Crec que no, que les coses es podrien haver fet d¡¯una altra manera. Ho vaig aprendre de la meva gent gran. Aix¨ª m¡¯ho va fer veure un oncle meu, arquitecte de professi¨®, a qui un entrevistador sup¨ª li va preguntar una vegada: Sr. Coderch, vost¨¨ es va inspirar en l¡¯abstracci¨® formal de Vassili Kandinski per projectar la Casa Ugalde? L¡¯home se¡¯l va mirar de fit a fit i ho va negar avorrit: ¡°No. El solar tenia bones vistes, per¨° tamb¨¦ tres pins vells que jo volia conservar, no s¡¯havien de talar¡±.

I ¨¦s que gaireb¨¦ tot es pot fer molt b¨¦ sense necessitat de tirar a terra all¨° que la vida ha creat i la hist¨°ria ha respectat. Ning¨² est¨¤ obligat a comportar-se com un filisteu, ¨¦s una q¨¹esti¨® de sensibilitat i, sobretot, de creativitat: abans de talar un arbre vell, m¨¦s que centenari, t'ho has de rumiar unes quantes vegades vegades. Encara que tinguis els permisos corresponents.

El problema ¨¦s que les corporacions no tenen mem¨°ria, sin¨® nom¨¦s registres comptables. I si arriben a ser importants, poden arribar a encarregar a alg¨² que els escrigui la seva hist¨°ria, per¨° els seus directius i empleats no veuran en el seu mitj¨¤ de vida les formes de vida que estan a punt d¡¯afectar amb la seva activitat. Les empreses capten molt b¨¦ les dimensions d¡¯un mercat, ja que en aix¨° els hi va la seva subsist¨¨ncia, per¨° s¨®n m¨¦s maldestres quan les q¨¹estions no s¨®n econ¨°miques o no ho s¨®n directament. Dit d¡¯una altra manera, ens donen mitjans de vida, per¨° els costa molt salvaguardar les nostres formes de vida.

L'arbre m¨¦s notable de Barcelona ¨¦s la noguera alada de Montju?c, al Jard¨ª Bot¨¤nic Hist¨°ric

Si aprenem a apreciar i respectar el nostre entorn, contribu?m gaireb¨¦ sense adonar-nos a superar la bretxa entre els nostres mitjans i les nostres formes de vida. Un ideal antic ¨¦s treballar amb gust i gaudir de la vida. Si les empreses, els ajuntaments i les persones ens integrem amb all¨° que ens envolta, la vida ¨¦s m¨¦s grata per a tothom.

A Barcelona, hi ha for?a arbres catalogats d¡¯inter¨¨s local (Arbres d¡¯inter¨¨s local, al web de Barcelona). En defensa dels vells arbres humils, us animo a descobrir-los, comen?ant pels del vostre barri. Vegeu la morera del carrer d¡¯Adrall, 3, a Sant Andreu; l'alzina de la Diagonal, 361, a l¡¯Eixample; la magn¨°lia del carrer del Bisbe, 10, a Ciutat Vella, o el cedre de l¡¯Him¨¤laia, al passeig de Sant Gervasi, 5, a Sarri¨¤-Sant Gervasi, aquest ¨²ltim molt a prop d¡¯on era el pi dels Dominics, massa humil per estar protegit. I com aquests, n¡¯hi ha molts m¨¦s: el web de l¡¯Ajuntament que acabo de citar n¡¯enumera 144. Aquestes coses s'ensenyen a les escoles, per¨° calen tres generacions perqu¨¨ penetrin en l¡¯¨¤nima de la ciutat; s¨®n com els arbres mateixos, no creixen de sobte, d¡¯un dia per l¡¯altre.

L'arbre m¨¦s notable de Barcelona ¨¦s probablement la noguera alada de Montju?c (Pterocarya rehderiana), al Jard¨ª Bot¨¤nic Hist¨°ric. Tamb¨¦ deu tenir m¨¦s d¡¯un segle, ja que era all¨¤ quan el Dr. Pius Font i Quer, un militar i bot¨¤nic il¡¤lustrat, va dirigir la plantaci¨® del Bot¨¤nic als anys trenta del segle passat. Diuen que ¨¦s l¡¯arbre m¨¦s gruixut del terme municipal, no ho s¨¦, per¨° el passeig val la pena.

La hist¨°ria d'un arbre vell es perd el dia que el talen. Per¨°, encara que ning¨² ja no recordi qui va plantar el pi mort dels Dominics, dos nens d¡¯aquest carrer no oblidaran mai que la seva mare va fer tot el que va poder per salvar-lo. Part compartida i arrancada de les nostres vides, alguna cosa haurem apr¨¨s entre tots.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil.