Les Bauhaus i Mary Quant

Un museu que no perd pistonada en l¡¯estressat m¨®n actual dels museus ¨¦s el Victoria & Albert londinenc, el V&A, dedicat al disseny des dels seus llunyans inicis, el 1852. Ara presenta una ¨¤mplia mostra dedicada a la modista Mary Quant, c¨¨lebre per haver-nos donat la minifaldilla que fa mig segle va ser acollida com una traca de petards en una revetlla, lluminosa i alegre. Per sobre del genoll, va arribar per quedar-s¡¯hi i seguir escur?ant-se. La mostra coincideix amb una altra gran exposici¨® de disseny, la que celebra a Dessau el centenari de l¡¯escola Bauhaus, que, de passada, com manen els temps, per fi, posa al seu voltant el focus en les dones artistes i professores, ofegades fins ara en el pou cultural cl¨¤ssic de la supremacia masclista i la ignor¨¤ncia que ha estat el m¨®n sense internet. De la xarxa se¡¯n poden dir coses dolent¨ªssimes per¨° tamb¨¦ superlatives: per a les cultures de les dones, per posar-ne nom¨¦s un exemple, ha apujat el llist¨® de l¡¯exist¨¨ncia i el reconeixement m¨¦s que mai.

Art i vida. La Bauhaus est¨¤ envoltada d¡¯una aura superior a la del V&A i el seu centenari al de la mem¨°ria de Mary Quant. ?s evident que una escola com la que va impulsar l¡¯arquitecte Walter Gropius a la rep¨²blica de Weimar que va acabar com va acabar ¨Ctancada pels nazis i amb els seus professors-artistes exiliats o gasejats als camps¨C no ¨¦s el mateix que un museu que no forma artistes, porta el nom d¡¯una reina i el seu marit i gaireb¨¦ no va ser tocat per les bombes nazis durant la guerra. No ¨¦s el mateix, ¨¦s clar que no. Per¨° comparteixen for?a coses. La Bauhaus, nom que en alemany significa ¡°construcci¨® d¡¯habitatges¡±, va n¨¦ixer per reunir les arts i la vida di¨¤ria, en paral¡¤lel al nostre modernisme i altres moviments europeus similars: eliminant per a la pintura i l¡¯escultura la sola aspiraci¨® de ser objectes del mercat de l¡¯art, de la representaci¨® del poder i, finalment, anar a parar al museu, buscant al m¨¤xim la utilitat social, m¨¦s que altres moviments similars. I el V&A fa 160 anys llargs, que aviat ¨¦s dit, que acull tant el luxe com la quotidianitat dom¨¨stica, el com¨² i l¡¯extraordinari, amb alguna cosa que s¡¯assembla for?a a la igualtat social. Per aquest motiu, Mary Quant sembla aquest any una deixebla i una artista m¨¦s de la Bauhaus. I en part, ho ¨¦s.

La Quant va n¨¦ixer el 1934 i la Bauhaus l¡¯havien tancat l¡¯any anterior els nazis, per¨° si imaginem que ella hagu¨¦s pogut estudiar a Weimar o a Dessau, les dues seus de la Bauhaus, potser no hauria pogut fer la seva a la primera. Les dones de la Bauhaus, molt nombroses entre els estudiants, van haver d¡¯aguantar fins i tot la quota masculina: no podia ser que hi hagu¨¦s m¨¦s noies que nois. Sobretot si volien ser pintores, escultores, fot¨°grafes i arquitectes. Eren places reservades als nois. A les alumnes se les animava cap als teixits i el disseny dom¨¨stic. Pot ser que a Mary Quant li haguessin tallat les ales. El cas ¨¦s que, vint anys despr¨¦s de la Bauhaus, va estudiar arts comercials (il¡¤lustraci¨®) a la Universitat de Goldsmith i despr¨¦s va obrir una botiga de roba de dona a Londres. Coneixia la Bauhaus.

Eren els anys 1955-1957, inicis de l¡¯Estat del benestar constru?t pels laboristes despr¨¦s de la guerra. La funcionalitat i la simplicitat de formes que caracteritzen els dissenys de la Bauhaus i de tantes de les seves artistes, de gran vig¨¨ncia en el disseny actual, van ser ja llavors inspiraci¨® de modistes que volien traslladar a la roba femenina els nous temps despr¨¦s del desastre. Mary Quant en va ser una, el franc¨¨s Courr¨¨ges (que competeix amb ella en l¡¯invent de la minifaldilla) en va ser un altre, l¡¯alemanya Jil Sander una altra. Minimalisme, reduir fins a l¡¯ess¨¨ncia, estructures clares, bellesa simplificada, color i llibertat de moviments. Avui, tant de temps despr¨¦s, el V&A la reconeix. Sorpr¨¨n que no ho hagi fet abans, fa un munt d¡¯anys que hi vaig veure una expo sobre el disseny punk i en fa dos que va presentar la de Bowie, tot un ¨¨xit.

Per la seva banda, algunes Bauhaus van ser: Anni Albers (dissenyadora t¨¨xtil), Gertrud Arndt (fot¨°grafa), Marianne Brandt (dissenyadora del metall), Otti Berger (artista t¨¨xtil), Friedl Dicker (artista i educadora), Marguerite Friedlander (ceramista), Benita Koch-Otte (artista t¨¨xtil), Wera Meyer-Waldeck (arquitecta), Grete Marks (ceramista), Lucia Moholy (fot¨°grafa), Lilly Reich (interiorista i projectista, entre d¡¯altres del pavell¨® Mies van der Rohe de Barcelona), Alma Siedhoff-Buscher (dissenyadora de joguines), G¨¹nta Stoltz (mestra de teixidors), Grete Stern (fot¨°grafa), Anne M. Wilke (artista i educadora). M¨¦s informaci¨®, a internet (de moment).

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF