A l¡¯inici dels dos mons de Conrad

Sovint la primera novel¡¤la d¡¯un escriptor consagrat s¡¯assembla a una caixa d¡¯eines que un dia serviran per a confeccionar grans llibres, per¨° amb les quals l¡¯autor encara no sap ben b¨¦ qu¨¨ fer: una desfilada de possibilitats sense temperar ni tibar. No sembla que aquest sigui el cas de Joseph Conrad, que en la seva novel¡¤la de debut, La follia d¡¯Almayer, serveix al lector un relat gustos¨ªssim, que es llegeix amb inquietant inter¨¨s; p¨¤gines que ja apunten alguns dels seus poders: l¡¯entestament mascul¨ª, la sintaxi elaborad¨ªssima, la sensibilitat per descriure el paisatge.

Per¨° el m¨¦s sorprenent d¡¯aquesta novel¡¤la que ha publicat L¡¯Aven? ¨¦s com planteja ja des de l¡¯argument la clau de la situaci¨® mateixa de Conrad com a escriptor frontissa entre diversos mons que s¡¯ignoren o s¡¯enfronten. Conrad ens proposa acompanyar un tal Kaspar Almayer, un mariner holand¨¨s que encalla a terra amb el prop¨°sit de cercar una mina d¡¯or de proporcions tan fant¨¤stiques que probablement ni existeix. Almayer viu gastant-se amb la imaginaci¨® uns diners que no t¨¦ mentre el ressentiment li va obrint canals al cervell. Aix¨ª desat¨¦n la seva filla Nina, mestissa, que no troba el seu lloc ni entre els blancs que la rebutgen pel seu aspecte ni entre uns malais que no accepten el refinament de la seva educaci¨® occidental. La irrupci¨® de l¡¯amor contribuir¨¤ a complicar encara m¨¦s aquest sistema de desencaixos.

Conrad sembla projectar sobre aquest esquema argumental la seva pr¨°pia situaci¨® vital: un brit¨¤nic polon¨¨s, un mariner en terra, un europeu explorant les col¨°nies... La literatura de Conrad prospera en la intersecci¨®: ¨¦s un intent de comprendre les tibants superf¨ªcies de contacte entre comunitats diferents. Desenvolupar aquesta intu?ci¨® ens duria massa lluny, per¨° n¡¯hi ha prou amb repassar el llistat dels escriptors importants dels dos ¨²ltims segles per assistir a una desfilada d¡¯individus disconformes, situats en zones on freguen dues maneres de veure o de consumir el m¨®n. L¡¯escriptor situat c¨°modament en els relats que fa servir la seva comunitat no t¨¦ cap necessitat d¡¯indagar imaginativament altres mons ni de discutir el seu, la seva ¨¦s la literatura (executada amb m¨¦s o menys per¨ªcia) del portaveu, i poc pot progressar en un g¨¨nere com el novel¡¤l¨ªstic.

A cavall del segle XIX i el XX la literatura anglesa, que havia passat cent anys entotsolada amb la seva campanya (plena de vicaris i cavallers rom¨¤ntics) i el creixement industrial de les seves ciutats, es llan?¨¤ a explorar les seves col¨°nies. A Conrad se li pot retreure que amb massa freq¨¹¨¨ncia tenyeixi d¡¯horror i superstici¨® all¨° que no compr¨¨n (les tradicions africanes, la pol¨ªtica llatinoamericana, els tifons o l¡¯anarquisme), per¨° davant de la prodigiosa corrua de novel¡¤les que va publicar, costa negar que aquest exc¨¨ntric ciutad¨¤ brit¨¤nic va ser el millor de la primera generaci¨® d¡¯ambaixadors literaris amb els quals l¡¯imperi va comen?ar a explorar art¨ªsticament les seves col¨°nies, terres de les quals en pocs anys brollarien tants llibres extraordinaris.