Cosmocaixa exposa el mirall com eina essencial de la ci¨¨ncia

Est¨¤ tan vinculat a l¡¯¨¦sser hum¨¤ que des de fa mil¡¤lennis ¨¦s el principal objecte per mostrar-nos com estem, com ens veiem. Cada mat¨ª testifica les hores que hem dormit, i ¨¦s tan essencial per aparcar com ho era per calcular la latitud als galiots que solcaven l¡¯Atl¨¤ntic. Un objecte que basa els seus milers d¡¯aplicacions a un principi bastant simple, reflectir la llum. A Miralls, dins i fora de la realitat el CosmoCaixa exposa fins al 26 de gener del 2020 la utilitat d¡¯aquesta eina que durant mil¡¤lennis ha acompanyat l¡¯home.

Amb una gens innocent oscil¡¤laci¨® de la seva superf¨ªcie s¡¯aconsegueix que els pantalons de la botiga es posin millor. En canvi, si aquesta alteraci¨® en els graus de la seva cara es fa en sentit contrari podrem identificar-nos amb un hobbit. Partint d¡¯aquest principi, el visitant, com l¡¯Al¨ªcia de Lewis Carroll, travessar¨¤ desenes de miralls deformants que mostren les diverses aparences de la realitat i interpel¡¤len l¡¯espectador: ¡°?s realment, la realitat, com la veiem?¡±.

La m¨¤gia continua quan diversos miralls contraposats amb algun color pel mig creen les psicod¨¨liques ondulacions d¡¯un calidoscopi. Per¨° m¨¦s enll¨¤ dels trucs ¨°ptics, aquests generadors de reflexos han ajudat l¡¯¨¦sser hum¨¤ des de fa segles a con¨¨ixer la realitat del m¨®n. Des del sextant dels viatges atl¨¤ntics per calcular la latitud fins als periscopis dels submarins que sembraven de ferralla el Mediterrani a la II Guerra Mundial. Un element que ficat en un tub va permetre Galileu registrar les llunes de J¨²piter, i que amb miralls gegants interconnectats, ara, s¨®n capa?os de captar la ranera d¡¯una estrella que va morir fa mil¡¤lennis.

La interactivitat que caracteritza el CosmoCaixa es torna fonamental per comprendre¡¯n algunes de les aplicacions, les quals de tan simples resulten impactants. El visitant pot veure, apuntant amb la llanterna del m¨°bil a una lluna penjada del sostre, la manera com es mesura des de la Terra la dist¨¤ncia amb el sat¨¨l¡¤lit amb el rebot d¡¯un raig de llum projectat sobre diversos retroreflectors que les missions Apolo van deixar a la Luna. O visualitzar, a trav¨¦s de la t¨¨cnica de Schlieren, les variacions en la densitat de l¡¯aire o en altres fluids transparents.

Els miralls han arribat a donar a l¡¯¨¦sser hum¨¤ la capacitat divina de crear sols. Aquests domadors de la llum han perm¨¨s ¡°posar un sol¡± a la localitat noruega de Rjukan i a la italiana de Viganella. Totes dues estan allotjades al fons d¡¯una ombr¨ªvola vall muntanyenca i s¡¯alimenten de llum solar amb miralls gegants col¡¤locats al cim.

L¡¯exposici¨® tanca amb una reflexi¨® sobre la configuraci¨® de la pr¨°pia identitat a trav¨¦s del reflex d¡¯altres persones. ¡°Miralls¡± de mirades alienes, cada vegada amb m¨¦s forma de xarxes socials, els quals, com va dir Al¨ªcia quan va traspassar la barrera de la realitat, fan que ens preguntem: ¡°Qui dimonis soc? Ah, aquest ¨¦s el gran enigma!¡±.