Amistat, m¨¦s que amor

Els germans Goncourt van escriure una s¨¨rie de llibres d¡¯enorme inter¨¨s, per¨° rarament publicats ni en catal¨¤ ni en castell¨¤. ?s el moment de fixar-s¡¯hi b¨¦, perqu¨¨ ja ¨¦s un fet que torna la literatura cl¨¤ssica, entenent per cl¨¤ssica tota la que va de la B¨ªblia ¡ªque potser es remunta al segle XII aC¡ª i d¡¯Homer ¡ªunes epopeies que deuen arrencar del segle VIII aC¡ª als ¨²ltims grans cl¨¤ssics del segle XX dC, com ara Proust o Thomas Mann.

Entre aquests llibres tan desconeguts per nosaltres, els Goncourt van publicar-ne un amb preciosa informaci¨® sobre el lloc social i els costums de les dames nobles del temps de Llu¨ªs XV i Llu¨ªs XVI: Edmond i Jules de Goncourt, La femme au dix-huiti¨¨me si¨¨cle (edici¨® contempor¨¤nia a Par¨ªs, Flammarion, 1982).

En aquest llibre, els germans francesos (¡°Tenen els rostres encesos, els nassos color de vi, els nostres germans francesos, la mare que els va parir!¡±, segons Fages de Climent) hi parlen extensament d¡¯un tema que aquesta mateixa secci¨® ja va tractar fa poques setmanes: els salons de conversaci¨® protagonitzats per les m¨¦s prestigioses salonards del segle, que ja vam esmentar en aquell lloc. Hi diuen (tradu?m): ¡°Al sal¨® d¡¯una dona, sota les seves lli?ons, es formava i es constitu?a aquesta Fran?a tan orgullosa de si mateixa, d¡¯una gr¨¤cia tan acomplerta, d¡¯una tan rara eleg¨¤ncia, la Fran?a polida del segle XVIII: un m¨®n social que fins al 1789 va destacar a tot Europa com a p¨¤tria del gust de tots els estats, com l¡¯escola de les maneres de totes les nacions, com el model dels costums dels homes i les dones¡±. Habermas devia estar-ne informat, perqu¨¨ en parla en un dels seus llibres m¨¦s importants: Historia y cr¨ªtica de la opini¨®n p¨²blica (Gustavo Gili, 1981; reed. 2019).

De la protohist¨°ria, al segle XVII, d¡¯aquestes reunions socials, Moli¨¨re ¡ªque era un home m¨¦s vinculat a la burgesia i al poble baix que a l¡¯aristocr¨¤cia¡ª en va fer dues com¨¨dies d¡¯¨¨xit, Les pr¨¦cieuses ridicules (1659) i Les femmes savantes (1672), en qu¨¨ m¨¦s aviat va ridiculitzar l¡¯ambient que es vivia a les cases opulentes en qu¨¨ es reunien amfitriones i homes i dones de lletres, d¡¯arts i ci¨¨ncies.

Per¨° si el lector vol tenir una visi¨® molt m¨¦s amable, i ver¨ªdica, de la qualitat d¡¯aquelles reunions, haur¨¤ de deixar a banda les com¨¨dies de Moli¨¨re i anar a parar a les p¨¤gines escrites per alguna d¡¯aquelles grans senyores, moltes de les quals no van deixar cap cosa escrita sobre el prop¨°sit i el contingut de les trobades. Un d¡¯aquests llibres, escassos, escrits per una protagonista dels primers salons en temps de Llu¨ªs XV, l¡¯acaba de publicar Elba Editorial ¡ªja amb un cat¨¤leg exquisit fet de coses inusuals, doncs interessant¨ªssimes¡ª i ¨¦s el de Madame de Lambert, una precursora en l¡¯art de la conversaci¨® civilitzada, Tratado sobre la amistad, seguit de Tratado sobre la vejez, amb traducci¨® i pr¨°leg de categoria a c¨¤rrec de Manuel Arranz (Barcelona, Elba, 2019).

En aquest llibret, que, com ja hem dit, constitueix una raresa perqu¨¨ les dames parlaven i escoltaven m¨¦s que no escrivien, Madame de Lambert posa un ¨¨mfasi particular en una de les activitats del sal¨® que regentava: l¡¯amistat. Indiferent a tota altra mena de funcions d¡¯aquestes reunions socials ¡ªno gaire diferents de les liaisons dangereuses, com tamb¨¦ sabem per l¡¯ulterior Choderlos de Laclos¡ª, Lambert subratlla la manera com aquelles trobades servien per afermar la companyonia i la bella amistat entre homes i dones; m¨¦s aviat entre dos homes i entre dues dones, perqu¨¨ l¡¯autora era ben conscient que la relaci¨® amistosa entre un home i una dona derivava f¨¤cilment en una altra cosa: ja l¨²brica, ja s¨°lidament amorosa, si ¨¦s que l¡¯amor no ¨¦s una cosa l¨ªquida ad¨¦s, ad¨¦s evanescent: no siguem rom¨¤ntics! Diu, en aquest sentit: ¡°Les persones assenyades rebutgen l¡¯amor: les dones, en compliment del seu deure, i els homes per temor d¡¯una mala elecci¨®¡±.

Pel que fa a l¡¯elogi de l¡¯amistat, escriu en aquest llibre delicat: ¡°Les dones que nom¨¦s coneixen l¡¯amor vulgar [la Venus Pand¨¨mia del Convit, de Plat¨®] no s¨®n dignes de l¡¯amistat, i els homes que nom¨¦s busquen en les dones el plaer del sexe i que creuen que la ment i el cor de les dones pot tenir qualitats m¨¦s atractives que les de la bellesa, tampoc no s¨®n aptes per a l¡¯amistat de qu¨¨ jo parlo¡±. El llibre continua posant de relleu l¡¯amistat entre dos homes o entre dues dones ¡ªamb dos n¡¯hi ha prou; com va dir Ovidi: Nos duo turba sumus, ¡°nosaltres dos ja som multitud¡±¡ª, i m¨¦s aviat pondera la primera variant que la segona, i gens, com s¡¯ha dit, l¡¯amistat sempre proteica entre un home i una dona.

No ¨¦s que Madame de Lambert es dediqu¨¦s seriosament a l¡¯estudi, per¨°, com esqueia a l¡¯aristocr¨¤cia del seu temps, sabia llat¨ª i havia llegit el Leli, o de l¡¯amistat, de Cicer¨®, les Cartes a Lucili, de S¨¨neca, i els cap¨ªtols dedicats a l¡¯amistat dels Assaigs de Montaigne. Amb aquest bagatge, no ens ha d¡¯estranyar que afirm¨¦s: ¡°A totes les ¨¨poques l¡¯amistat ha estat considerada com un dels bens m¨¦s grans de la vida¡±. Encara ¨¦s aix¨ª: conversaci¨® inclosa, imprescindible.