Lluny de les lleis dels homes

No ¨¦s f¨¤cil ser Pau Riba, encara que ho sembli. Per a la plebs, gaireb¨¦ tots aquells que no s¨®n Pau Riba, seria q¨¹esti¨® de deixar-se portar, de no prendre¡¯s res seriosament, de viure despreocupant-se d¡¯all¨° emocional i material i de fer de la seva, la teva, real gana el patr¨®, guia i far de l¡¯exist¨¨ncia. Aquesta vida al marge de les pautes va comen?ar gaireb¨¦ amb el naixement de Pau, sotm¨¨s durant la seva joventut a una societat llavors retr¨°grada i convencional fins a l¡¯asf¨ªxia. En contra d¡¯aix¨° va comen?ar a construir el seu m¨®n, com dirien Manolo i Quimi, ¡°lluny de les lleis dels homes¡±, i 50 anys despr¨¦s, continua all¨¤, al seu m¨®n. Ho va voler compartir a Barnasants amb els seus ac¨°lits, en una celebraci¨® laica de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquella obra seminal que, recentment reeditada, es diu Dioptria.

?s cert que en l¡¯¨¨tica de Pau, una celebraci¨® d¡¯aniversari seria un cos estrany, per¨° la vida lamina, fins i tot, al m¨¦s allunyat de les seves convencions, encara que es digui Pau Riba. Per¨° la semblan?a d¡¯aquesta celebraci¨® amb qualsevol altra va arribar fins aqu¨ª, ja que Pau continua administrant la seva vida i carrera art¨ªstica lluny de les lleis dels homes. ?s per aix¨° que sembla inevitable no valorar, descriure o jutjar el que es va veure al teatre Joventut amb el cartab¨® que fa servir la resta de la humanitat, aquell que s¡¯ajusta als c¨¤nons d¡¯una vida usual. Perqu¨¨ en Pau, la barreja d¡¯aparent despreocupaci¨®, voluntat m¨¦s o menys expl¨ªcita de provocar o menyspreu per les obres repentinades, genera espectacles precisament despentinats, imperfectes per vocaci¨®, concebuts, sembla, tan a la bona de D¨¦u com la vida d¡¯un n¨°mada. Qui no els assisteixi havent interioritzat les seves lleis internes se sentir¨¤ com un musulm¨¤ anant a un Bar Mitzvah: entre irritat i fora de lloc.

Desenes de convidats van ajudar Pau a reconstruir, deconstruir?, les gemmes rutilants de Dioptria en un espectacle sense nom que va donar p¨¤bul a artistes que viuen per sota de la popularitat. Molt Pau Riba. Com ell mateix, descal?, desafinant inveteradament, errant sense vergonya i ajustant-se en exclusiva a les ¨²niques normes que respecta, les que es dicta ell mateix, unes normes aparentment no gaire nombroses per¨° no per aix¨° f¨¤cils de respectar. Blindar-se davant l¡¯opini¨® aliena no ¨¦s f¨¤cil en temps d¡¯exhibicionisme, continuar en solitari el cam¨ª tra?at per un mateix demana una convicci¨® gaireb¨¦ arrelada a l¡¯ADN, i refiar-se tant de la capacitat de comprensi¨® emp¨¤tica del p¨²blic ¨¦s una mostra de seguretat, com a m¨ªnim, valenta i, sens dubte, arriscada. Per¨° all¨¤ hi era, en Pau, l¡¯¨²nic risc del qual veritablement seri¨®s ¨¦s convertir-se en una rel¨ªquia, el record d¡¯una ¨¨poca l¡¯actiu m¨¦s important del qual ¨¦s la seva exist¨¨ncia mateix. Seria una ll¨¤stima, quan es tracta d¡¯un creador de la seva talla.