Llibre amb veu humana (o no)

Potser ¨¦s vost¨¨ dels que tria llibres sense dir res, de la m¨¤ de les atzaroses afinitats electives que porta remenar per una llibreria i esperar que un t¨ªtol el condueixi a un altre. O potser ¨¦s dels que prefereix preguntar al llibreter de cap?alera quina pot ser la lectura seg¨¹ent a partir de la darrera que ha devorat. M¨¦s aviat del que es pensa, aquesta pregunta la hi far¨¤ a un assistent de veu que, a m¨¦s, li llegir¨¤ aquell t¨ªtol, que ja estar¨¤ en format electr¨°nic o en audiollibre, o potser li reproduir¨¤ un podcast. Llei de l¡¯accelerada vida moderna i del present perpetu que ens ocupa: WhatsApp est¨¤ mutant de la comunicaci¨® textual a la missatgeria de veu i els fabricants d¡¯ordinadors ja fixen entre cinc i deu anys el que es trigar¨¤ que desapareguin els teclats dels ordinadors...

L¡¯any vinent, la meitat de les cerques que es realitzaran a la xarxa es far¨¤ a trav¨¦s de la veu, segons l¡¯empresa de mesurament Comscore. Tots els senyals de la tend¨¨ncia hi s¨®n: nom¨¦s l¡¯any passat, es van vendre als EUA m¨¦s de 133 milions de dispositius de veu; del gener del 2018 al gener d¡¯enguany, l¡¯increment ha estat del 39,8%. O sigui, 66 milions de nord-americans adults, dels 253 milions del pa¨ªs, ja en tenen un. I els llibres, curiosament, no s¨®n lluny d¡¯aquest m¨®n: es calcula que un 43% de les consultes que es fan als programes d¡¯assistents de veu s¨®n de contingut cultural, entenent com a tal llibres, m¨²sica i premsa.

Espec¨ªficament, al pa¨ªs far en aquestes tend¨¨ncies hi ha 3,5 milions de consultes referides directament o indirecta a llibres... cada dia. O sigui, ¨¦s un producte demanat. Aix¨° no sembla un problema. S¨ª que amena?a de ser-ho trobar un llibre en concret: de totes les consultes, una mica m¨¦s de la meitat, 1,9 milions de cerques, no van ser enteses i van fracassar (les respostes, o van ser incorrectes o clarament incompletes). El r¨¤nquing de qui m¨¦s va fallar va ser Siri d¡¯Apple, amb nom¨¦s un 15% d¡¯encerts; Bixby de Samsung tampoc va estar gaire fi (23,2%); Alexa, la famosa veu d¡¯Amazon, es qued¨¤ al mig (44,2%); Cortana, de Microsoft, super¨¤ clarament la meitat de les preguntes (60,8%), i qui m¨¦s b¨¦ ho va resoldre va ser, de llarg, Assistant de Google (72,5%).

El que ¨¦s de deb¨° inquietant per al sector ¨¦s la traducci¨® en diners d¡¯aquestes llacunes. ¡°El 2% de les consultes tenien intenci¨® de compra real, cosa que vol dir que el sector editorial t¨¦ aqu¨ª unes 70.000 comandes de llibres di¨¤ries; extrapolant, enguany es calcula que els editors dels EUA perdran potencialment uns 15 milions d¡¯euros, i el 2020 arribarien als 44 milions¡±, apunta Javier Celaya, soci fundador i director de Dosdoce.com, experts en l¡¯an¨¤lisi de la cru?lla del sector editorial amb les noves tecnologies. La clau est¨¤ en les famoses metadades, que han de donar les coordenades del volum: ¡°Si no estan ben fetes i no se¡¯n posen tantes com sigui possible, aquell t¨ªtol no queda indexat correctament i els algoritmes no el troben, el llibre no surt; aqu¨ª el sector haur¨¤ d¡¯invertir¡±. No ¨¦s l¡¯¨²nic desafiament a qu¨¨ s¡¯hauran d¡¯enfrontar els editors; hi ha interrogants tan apassionants com inquietants: ¡°Si la relaci¨®, la cerca, ¨¦s nom¨¦s oral, ?aix¨° posar¨¤ fi al poder que t¨¦ avui la coberta, que t¨¦ tant de pes en la decisi¨® de compra quan vas a descobrir t¨ªtols? Les editorials es posaran a comprar aquest nou espai medi¨¤tic?¡±, llan?a. En el pack de problemes potencials, un de m¨¦s seri¨®s: que aquest nou format, per caracter¨ªstiques tecnol¨°giques, acabi fent cr¨¦ixer encara m¨¦s el proc¨¦s de concentraci¨®.

Els vents, per¨°, sembla que bufen de cara, ara per ara, per a l¡¯opci¨® dels llibres escoltats. Els senyals se senten d¡¯arreu: a mitjan any passat, l¡¯empresa Good-E-Reader ultimava una app per a m¨°bils que converteix qualsevol llibre digital en audiollibre; la filial del grup franc¨¨s Hachette als EUA ja crea hist¨°ries espec¨ªfiques per ser llegides pels assistents de veu despr¨¦s d¡¯un acord amb Amazon; el 52% dels espanyols menors de 45 anys escolten podcasts, i un 60% dels joves de 18 a 24 anys n¡¯han sentit un en els darrers tres dies. Els audiollibres s¨®n clau: s¨®n el segment de l¡¯edici¨® digital que m¨¦s creix als EUA, on el 2018 es van produir gaireb¨¦ 50.000 t¨ªtols. El cat¨¤leg, utilitzat en un 54% per gent que t¨¦ menys de 45 anys, est¨¤ a punt d¡¯arribar als 375.000 t¨ªtols. Els xinesos es van gastar prop de 415 milions d¡¯euros en el format i a Europa ha generat 442 milions d¡¯euros de guanys.

En una relaci¨® oral, de qu¨¨ servir¨¤ la coberta? Es podr¨¤ comprar aquest nou espai medi¨¤tic?

A Espanya les coses funcionen m¨¦s modestament, per¨° en el mateix sentit. Celaya xifra en uns cinc milions d¡¯euros les vendes d¡¯audiollibres a Espanya i l¡¯Am¨¨rica Llatina durant el 2018, i calcula que els t¨ªtols que hi haur¨¤ al mercat en aquest format arribaran als 10.000 aquest mateix 2019. Per¨° li agrada destacar un nombre amb rerefons sociol¨°gic: l¡¯any passat, per primer cop, el gran canal de venda d¡¯ebooks i audiollibres no va ser la venda unit¨¤ria ni l¡¯streaming (tercera opci¨®), sin¨® les plataformes de subscripci¨®: l¡¯¨²s, m¨¦s que no la propietat, tamb¨¦ sembla que arriba al llibre, com ja passa al m¨®n dels cotxes o de les s¨¨ries de televisi¨®. El 18% dels ingressos digitals de les editorials provenen de les vendes derivades de la subscripci¨®.

El mal d¡¯orella ¨¦s el cost de passar un llibre a audiobook: calen uns 3.000 euros de mitjana per una novel¡¤la d¡¯unes 200 planes. No cal dir que el sector est¨¤ expectant amb l¡¯evoluci¨® de les veus sint¨¨tiques. ¡°Abaixaria molt¨ªssim els costos i aix¨° permetria invertir en un nombre m¨¦s alt de t¨ªtols als cat¨¤legs¡±, tradueix Celaya. Per¨°, tot i els aven?os espectaculars, admet, els resultats s¨®n irregulars. ¡°De moment, no imiten gaire b¨¦ la veu humana, no hi ha empatia, no transmeten prou matisos de sentiment; ¨¦s un to que aguantes 20 minuts: serveixen per a textos informatius, educatius o assaigs, per¨° encara no per llegir poesia o novel¡¤la, que requereixen una cosa m¨¦s sentida¡±.

Des de l¡¯estiu passat, Google, com totes les grans firmes tecnol¨°giques, treballa per modelar la pros¨°dia i els diferents factors expressius de les m¨¤quines: entonacions, ritmes... Q¨¹esti¨® de temps. De moment, per¨°, pronostica que ¡°en un parell d¡¯anys, com a molt¡±, la veu sint¨¨tica ja ser¨¤ la que llegir¨¤ els llibres de no-ficci¨® a Espanya. La fi d¡¯un altre ofici, el dels dobladors, per culpa de les m¨¤quines? ¡°No, quedaran nom¨¦s els de m¨¦s qualitat, que a m¨¦s funcionaran com un valor afegit, un reclam tipus: ¡®Llibre gravat amb veu humana¡¯¡±.