Per qu¨¨ plorem per Notre-Dame

Molts van vessar ll¨¤grimes. La primera reacci¨® davant de?l'incendi que va arrasar Notre-Dame?va ser la commoci¨®. La caiguda de l'agulla de la catedral es va viure amb commoci¨® i fins i tot es va comparar amb l'11-S, tot i la difer¨¨ncia flagrant en el nombre de v¨ªctimes (3.000 morts contra cap). La hipot¨¨tica destrucci¨® d'un fragment de la suposada Creu del Calvari va ser viscuda com una trag¨¨dia per ciutadans del tot agn¨°stics. Hi va haver mostres de suport abnegades, pressupostos p¨²blics desbloquejats en q¨¹esti¨® de segons i abundants donacions de multimilionaris en honor de la seva reconstrucci¨®. Per qu¨¨ plorem per Notre-Dame? Per qu¨¨ la societat es mobilitza per unanimitat per la p¨¨rdua d'una catedral, per¨° no per altres causes? Universitaris francesos estudien, des dels noranta, batejat com a ¡°emoci¨® patrimonial¡± per l'antrop¨°leg Daniel Fabre.

¡°Es tracta d'una globalitzaci¨® de les reaccions emotives respecte als edificis en perill, que ja no responen nom¨¦s a una q¨¹esti¨® de proximitat¡±, assenyala la historiadora Isabelle Saint-Martin, professora de l'Escola Pr¨¤ctica d'Estudis Superiors de Par¨ªs. Recorda que, el 2001, quan els tres budes esculpits a la roca en una llunyana vall de l'Afganistan van ser destru?ts pel r¨¨gim talib¨¤, molts van lamentar la p¨¨rdua malgrat no haver visitat mai el lloc ni saber que existia. El mateix va passar amb la inundaci¨® de Flor¨¨ncia, la desaparici¨® de Tombuct¨², la destrucci¨® de Palmira o el terratr¨¨mol que va arrasar Bagan, la ciutat birmana de les mil pagodes. ¡°?s un sentiment que sorgeix amb la Societat de Nacions als anys trenta i que s'acaba d'imposar amb la noci¨® de patrimoni de la humanitat, que la Unesco va adoptar el 1972¡±, afirma Saint-Martin.

Aquest dolor es pronuncia quan el monument ¨¦s conegut o est¨¤ sobrecarregat de s¨ªmbols, com la catedral parisenca. ¡°En el cas de Notre-Dame, l'emoci¨® patrimonial ¨¦s evident. S'assimila la desaparici¨® d'un monument a la d'un ¨¦sser hum¨¤¡±, indica Anne-Marie Thiesse, investigadora del prestigi¨®s CNRS i especialista en hist¨°ria cultural. ¡°A m¨¦s, la seva reputaci¨® est¨¤ lligada al llibre de Victor Hugo, amb la seva hist¨°ria extremadament tr¨¤gica i els seus personatges marginals. Aquesta setmana s'ha despertat el record de les emocions viscudes durant la lectura o en descobrir les seves adaptacions cinematogr¨¤fiques¡±, considera Thiesse. En la d¨¨cada pr¨¨via a la publicaci¨® de Notre-Dame de Par¨ªs el 1831 i al fenomenal ¨¨xit que va aconseguir, hi havia diferents projectes per derrocar l'esgl¨¦sia. ¡°Es trobava en mal estat i la renovaci¨® es considerava excessivament cara. Llavors no existia un gust per l'art g¨°tic. Va ser la novel¡¤la la que va generar un nou gust pel que ¨¦s antic¡±, afegeix la historiadora.

Per a la soci¨°loga de l'art Nathalie Heinich, professora de l'Escola d'Estudis Superiors en Ci¨¨ncies Socials (EHESS), el sentiment de p¨¨rdua ¨¦s m¨¦s simb¨°lic que no pas material i va molt m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s pr¨°piament religi¨®s. Per aix¨° no nom¨¦s els cat¨°lics i creients han lamentat l'incendi. ¡°El que est¨¤ en joc ¨¦s la transmissi¨® d'un b¨¦ com¨², que pertany a tot un col¡¤lectiu. En aquest cas, la naci¨®¡±, assenyala Heinich. ¡°La destrucci¨® d'aquest patrimoni fa impossible que hi hagi una transmissi¨®, la qual cosa explica les reaccions doloroses i traum¨¤tiques que veiem des de dilluns¡±. A la soci¨°loga li sembla significativa la insist¨¨ncia a l'hora d'afirmar que es va aconseguir evitar el pitjor i que la nau de la catedral es va poder salvar. ¡°Quan hi ha un accident de carretera, sempre ¨¦s millor que hi hagi dos morts que no pas quatre. En les situacions de dol, es positiven els fets per evitar que et destrossin. ?s un pensament m¨¤gic que serveix per consolar-se¡±, argumenta Heinich.

Al gran medievalista franc¨¨s Jean-Claude Schmitt, Notre-Dame li sembla una catedral g¨°tica com qualsevol altra. ¡°No ¨¦s la m¨¦s bonica ni la m¨¦s important. Ni tan sols en termes religiosos: els reis eren coronats a Reims i enterrats a Saint Denis. Fins al segle XVII, Notre-Dame ni tan sols va tenir una arxidi¨°cesi pr¨°pia¡±, recorda. La seva import¨¤ncia procedeix del fet de ser la catedral de Par¨ªs, just quan la ciutat es convertia en capital de Fran?a. Impulsada el 1160 pel bisbe Maurice de Sully, Notre-Dame va ser ¡°un projecte conjunt de l'Esgl¨¦sia i la monarquia¡±, dues seus del poder ve?nes a la min¨²scula illa de la Cit¨¦, per assentar el poder d'aquesta nova capital. ¡°A partir del segle XIX, amb l'¨¨xit de la novel¡¤la d'Hugo, Notre-Dame deixar¨¤ de ser un monument religi¨®s i es convertir¨¤ en un de tipus nacional¡±. En una catedral de consens, gaireb¨¦ ecum¨¨nica, amb la qual cada ciutad¨¤, franc¨¨s i del m¨®n, s'hi pot identificar a un nivell diferent. ¡°Per aix¨° l'emoci¨® ¨¦s tan forta. Amb la catedral d'Estrasburg no hauria passat mai el mateix¡±, opina Schmitt.

Aquest registre emotiu tamb¨¦ ha enva?t el discurs pol¨ªtic. En el seu discurs televisiu de dimarts, Emmanuel Macron va rememorar, amb veu tremolosa, la nit dels fets. ¡°Els francesos han tremolat, commoguts. Els estrangers han plorat¡±, va expressar. El subtext, no sempre subtil, ¨¦s que aquesta catedral som tots. ¡°Des del punt de vista de la hist¨°ria de l'art, ¨¦s un fet deplorable. Des del punt de vista social, pot tenir una utilitat¡±, apunta l'arquitecte en cap dels monuments hist¨°rics francesos, Fran?ois Chatillon, a c¨¤rrec de la restauraci¨® del Grand Palais. ¡°L'arquitectura g¨°tica ¨¦s un joc de plecs en el qual els elements se sostenen els uns contra els altres. ?s com la societat mateixa: aix¨ª aconseguim viure coses terribles sense perdre del tot l'equilibri¡±.