Cap i cua de la Guerra Civil
Los campos de concentraci¨®n de Franco
Carlos Hern¨¢ndez de Miguel
Ediciones B
556 p¨¤gines
24,90 euros
?Qui¨¦n quiso la Guerra Civil?
?ngel Vi?as
Cr¨ªtica
502 p¨¤gines
21,90 euros
¡°Hab¨ªa un cuadril¨¢tero alambrado, con alambrada hasta por arriba. Lo llam¨¢bamos la parrilla, pues al que castigaban lo pon¨ªan all¨ª desnudo solo con calzoncillos y con el sol que hac¨ªa all¨ª de mayo en adelante se quemaba y se lo com¨ªan las moscas¡±. Ho recorda Manuel Bergaz, que fou presoner a Albatera, a Alacant, un dels camps de concentraci¨® m¨¦s durs dels prop de 286 (14 a Catalunya) que va instal¡¤lar el franquisme entre 1936 i 1939. Hi deurien passar entre 700.000 i un mili¨® de represaliats republicans. Un m¨ªnim de 10.000 no en sortiren vius, i si ho van fer va ser per ser v¨ªctimes de les sacas a mitja nit, quan n¡¯agafaven un grapat i els afusellaven al voral m¨¦s proper. Ho ha analitzat amb detall cient¨ªfic i profusi¨® de testimonis esfere?dors l¡¯autor del tamb¨¦ ja indispensable Los ¨²ltimos espa?oles de Mauthausen. La graella d¡¯Albatera no era, tristament, el pitjor: rapats, sense abrics ni mantes (tot requisat), amb jerseis que caminaven sols per la muni¨® de polls i puces que hi havia, sense gaireb¨¦ res per menjar ni beure, les crueltats i vexacions eren infinites: falsos afusellaments, fuetades, treballs for?ats... Amb els presoners no es respectava la Convenci¨® de Ginebra perqu¨¨ es tractava d¡¯¡°hordas de asesinos y forajidos¡±, segons defensaven internacionalment les autoritats feixistes. En realitat eren soldats, per¨° tamb¨¦ c¨¤rrecs de l¡¯administraci¨® republicana, militants d¡¯esquerres... De dones n¡¯hi hagu¨¦ de tancades en convents-presons: moltes mares o dones de soldats... El c¨¤stig de g¨¨nere era cruel: de les companyes i filles dels presoners se n¡¯abusava sexualment a canvi de poder-los veure o portar-los roba i aliments. Una derivada serien els 30.960 nens que es van robar a les presoneres... En aquest context, cantar el Cara al solo formar tres cops al dia, o ser reeducat pels violents capellans (alguns amb pistola al cinyell), era, potser, el de menys.
Tres raons per recomanar-los
1. Hern¨¢ndez de Miguel fa la investigaci¨® m¨¦s completa fins ara sobre els 286 camps de concentraci¨® franquistes, que es van cobrar 10.000 morts.
2. La trama civil i militar contra la Rep¨²blica comen?¨¤ ben aviat i el 1933 ja es busc¨¤ l'ajut de la It¨¤lia de Mussolini, documenta ?ngel Vi?as.
3. Dues demostracions rigoroses i de ref¨¨rencia obligada des d'ara i que revelen que encara hi ha temes in¨¨dits o poc aclarits sobre la Guerra Civil.
El malson, que va durar fins a 1947, quan va tancar el darrer camp, el de Miranda de Ebro, s¡¯inici¨¤ a les 48 hores de l¡¯Alzamiento, amb un camp a Melilla; defensa Hern¨¢ndez de Miguel que la creaci¨® d¡¯aquests camps estava planificada des de molt abans de la revolta. Com ella mateixa: els primers contactes del pol¨ªtic Jos¨¦ Calvo Sotelo amb la It¨¤lia feixista s¨®n, si no abans, de febrer de 1933 per tal de trobar amb el Duce ¡°punts de contacte, auxilis, alian?a i compromisos¡±, segons els papers que ha trobat l¡¯historiador ?ngel Vi?as, que segueix treballant en el camp de mines encara per explorar de la g¨¨nesi de la Guerra Civil. L¡¯autor de La soledad de la Rep¨²blica ratifica amb dates i documentaci¨® les actuacions clandestines d¡¯una trama civil i militar per anar creant un estat mental a Espanya de la necessitat que justifiqu¨¦s l¡¯aixecament militar, amb el duet Sanjurjo-Calvo Sotelo, Alfonso XIII i els propietaris de l¡¯ABC com a punta de llan?a. I, com a gran art¨ªfex econ¨°mic, el banquer Juan March, mitjancer de les propinetes que Anglaterra va fer arribar a l¡¯entorn de Franco perqu¨¨ no particip¨¦s en la Segona Guerra Mundial i finan?ador directe d¡¯armes pels revoltats. Quan, als 80 anys del final del conflicte, semblava que estava tot dit, apareixen dues noves aportacions, cabdals en camps poc treballats: curiosament, inicis i conseq¨¹¨¨ncies, el cap i la cua, de la trist¨ªssima Guerra Civil.
Hambruna roja
Anne Applebaum
Debate
592 p¨¤gines
26,90 euros
Eren hist¨°ries de nens que desapareixien, de pares degenerats que es menjaven els fills; per¨° result¨¤ que no eren rumors sin¨® veritats terribles¡±, recorda Larisa, de K¨ªev: al seu carrer van esfumar-se dues nenes... ?s un dels testimonis terribles amb qu¨¨ repunteja l¡¯autora de Gulag (premi Pulitzer) el treball sobre l¡¯holomodor, la fam que trinx¨¤ l¡¯URSS (4,5 milions de morts), per¨° especialment Ucra?na, entre 1932 i 1933, fruit de la bogeria de Stalin. Aix¨ª, detalla l¡¯obsessi¨® perqu¨¨ el gra pagu¨¦s la industrialitzaci¨®: creien que els pagesos sabotejaven. Realment, no tenien res a oferir per les males collites i les col¡¤lectivitzacions salvatges. El resultat: kulaks (pagesos benestants) expulsats, des¨¤nim (de 16.790 tractors, 3.600 s¡¯havien de reparar) i una hecatombe humanit¨¤ria que s¡¯atribueix a una repressi¨® pol¨ªtica del dictador a la nacionalista Ucra?na.
Del filosemitisme a l¡¯antijudaisme (1917-1939)
Joan P¨¦rez Ventayol
Abadia de Montserrat
326 p¨¤gines
22 euros
Petita era la comunitat jueva a Catalunya, per¨° va ser la gran protagonista d¡¯un polaritzat debat pol¨ªtic a Catalunya dels anys 1915 a 1930, com ja havia insinuat i ara remata l¡¯autor d¡¯Els cat¨°lics catalans i la q¨¹esti¨® jueva. Aix¨ª, entre el catalanisme pol¨ªtic de dretes impacta la tend¨¨ncia antijueva de Camb¨®, atrapat en la contradicci¨® de les relacions econ¨°miques i unes opinions personals contr¨¤ries als jueus, als quals acusa de provocar la Segona Guerra Mundial, per exemple. Molt m¨¦s dur en el seu antijudaisme fou el periodista Manuel Brunet, justificant-lo socioecon¨°micament i pol¨ªtica, mentre que el de Joan Estelrich passava pel sed¨¤s del m¨®n cl¨¤ssic; tots, per¨°, esc¨¨ptics amb la creaci¨® d¡¯un estat per als jueus. Als ant¨ªpodes, el catalanisme d¡¯esquerres de Nicolau d¡¯Olwer o un abrandat Rovira i Virgili, defensors del projecte sionista. Aportaci¨® aclaridora.
El sitio de Acre
John D. Hosler
Edhasa
456 p¨¤gines
28 euros
El setge d¡¯Acre ¨¦s un d¡¯aquells episodis hist¨°rics que encenen la imaginaci¨®. Reconquerida als croats per Salad¨ª en la seva memorable campanya de 1187, en la qual va desbaratar els ex¨¨rcits de la creu en la batalla de les Banyes de Hattin, hi van posar setge les tropes cristianes a l¡¯inici de la Tercera Croada, la de Ricard Cor de Lle¨®, per entendre¡¯ns, i va ser objecte d¡¯un setge terrible que va durar dos anys. En part recorda el d¡¯Al¨¨sia per C¨¨sar, ja que els croats es van trobar entre dos focs, assetjats al seu torn per l¡¯ex¨¨rcit musulm¨¤ d¡¯ajuda, capitanejat de nou per Salad¨ª. La ciutat va caure el 1191, una data que els autors dels atemptats de l¡¯11-S recordarien vindicativament. John D. Hosler, historiador militar acreditad¨ªssim, explica el setge de manera emocionant i amena, reivindicant el paper del rei franc¨¨s Felip August.
Tres mil a?os de guerra y paz
Jonathan Holslag
Pasado & Presente
540 p¨¤gines
35 euros
L¡¯Imperi rom¨¤ es va passar mitja vida en guerra; la Xina, 11 segles dels seus tres mil anys; els EUA, tamb¨¦ un segle des de 1776... Una lectura que es pot fer d¡¯aquestes dades ¨¦s que la idea liberal que la pau porta prosperitat, i a l¡¯inrev¨¦s, ¨¦s discutible... Aix¨° ¨¦s el que planteja en aquest curi¨®s estudi el jove professor de pol¨ªtica internacional, assessor especial del vicepresident de la Comissi¨® Europea. Repassant la hist¨°ria de la Humanitat, m¨¦s aviat pensa que l¡¯¨¨xit econ¨°mic agreuja les rivalitats, com ja li va passar a Esparta amb Atenes... Per¨° ¨¦s que tamb¨¦ ho fa el frac¨¤s econ¨°mic... D¡¯altra banda, sens dubte el poder ¨¦s la millor forma de seguretat; per¨° el poder ¨¦s, en ess¨¨ncia, cobd¨ªcia i desig... i aquests ingredients s¨®n metxa pura a l¡¯hora d¡¯encendre una guerra... Una aproximaci¨® in¨¨dita i enriquidora...
La vaga de La Canadenca / La huelga de La Canadenca
Ferran Aisa
Ed. de 1984 / Entreambos
316 / 318 p¨¤gines
20 euros
Sota el pretext que la seva feina ja no calia, Sociedad Energ¨ªa y Fuerzas del Ebro acomiad¨¤ vuit treballadors. La veritat: havien creat un sindicat independent. El personal inici¨¤ el 5 de febrer de 1919 una vaga a la qual, en un efecte domin¨® obrer com no s¡¯ha vist mai a Barcelona, comen?aren a sumar-se treballadors de l¡¯aigua, el gas, tramviaires... La ciutat qued¨¤ sense serveis. La resposta governamental fou declarar l¡¯estat de guerra, amb la detenci¨® de 3.000 vaguistes portats a Montju?c lligats amb cordes o la tra?dora llei de fugues... Foren 45 dies de dur¨ªssima vaga, la de La Canadenca (l¡¯empresa mare de l¡¯el¨¨ctrica es coneixia aix¨ª). La patronal nom¨¦s desitjava la derrota total dels obrers, per¨° aquests n¡¯arrencaren la jornada de vuit hores... Amb fonts de 40 publicacions i vuit arxius, l¡¯historiador fixa l¡¯episodi cabdal.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
