¡°Ning¨² d¡¯Ensenyament ha visitat mai el Taller de M¨²sics¡±

Al barri del Raval de Barcelona estan de celebraci¨®. El Taller de M¨²sics fa 40 anys de vida. Una aut¨¨ntica fita que es commemorar¨¤ amb diversos esdeveniments, com ara un cartell de luxe per al 26¨¨ festival Ciutat Flamenco, la recuperaci¨® de les 12 Hores de Jazz a la Ronda o la m¨¦s que probable (nom¨¦s falten alguns permisos) edici¨® discogr¨¤fica de la hist¨°rica reuni¨® d¡¯Enrique Morente i Max Roach el 1992. Llu¨ªs Cabrera (Arbuniel, Ja¨¦n, 1954), fundador de la carism¨¤tica escola, no dissimula aquests dies la seva felicitat exultant.

Pregunta. Com va n¨¦ixer el Taller de M¨²sics?

Resposta. Comencem el 1979 amb un despatx al carrer Requesens i tres aules m¨¦s petites que aquesta taula, insonoritzades amb caixes d¡¯ous i cortines de cot¨®. Sense cap pretensi¨®. Fernando Hern¨¢ndez, el meu soci fins a 1986, i jo proced¨ªem del camp de l¡¯edici¨® llibert¨¤ria: acab¨¤vem de publicar El libro rojo del cole, pel qual ens van denunciar des d¡¯associacions de pares fins a la Confer¨¨ncia Episcopal. Amb aquest passat vam crear una escola de m¨²sica que al principi va ser llibert¨¤ria per¨° que despr¨¦s es va anar regulant. A Espanya no existia un m¨¨tode pedag¨°gic alternatiu als conservatoris, nosaltres tampoc el ten¨ªem, i no vam pretendre mai ser cap alternativa, ni transgredir, ni renovar.

P. Per¨° es van convertir, precisament, en una alternativa transgressora i renovadora...

R. Va ser molt casual, una conseq¨¹¨¨ncia de la inquietud, ideologia i filosofia de vida dels que vam estar en un primer moment i d¡¯una s¨¨rie de m¨²sics de molt diferents llocs que eren a Barcelona.

P. En poc m¨¦s d¡¯un any van sorgir les escoles de Zeleste, L¡¯Aula i el Taller, mentre que a la resta de la pen¨ªnsula no hi havia cap escola alternativa. Qu¨¨ passava a la Barcelona de finals de la d¨¨cada de 1970 per afavorir aquesta proliferaci¨®?

R. La primera va ser la de Zeleste, al pis superior del club. V¨ªctor Jou, el seu creador, va ser un pioner... Es va anar formant una cadena que nom¨¦s es va donar a Barcelona. L¡¯ambient sociocultural, l¡¯entorn, la llibertat al carrer... per fi s¡¯havia acabat la dictadura, les eleccions democr¨¤tiques dels ajuntaments, les auton¨°miques van arribar el 1980... Barcelona bullia. En canviar de d¨¨cada va canviar tot una mica: els pol¨ªtics van portar l¡¯administrativisme i la burocr¨¤cia.

P. Zeleste va desapar¨¨ixer i L¡¯Aula va ser absorbida en plena crisi pel Conservatori del Liceu. Qu¨¨ tenia de diferent el Taller per resistir?

R. Inicialment tots els alumnes eren m¨²sics professionals d¡¯orquestra que volien saber-ne m¨¦s de les t¨¨cniques d¡¯improvisaci¨®. Eren professionals, ja tenien coneixements. I necessitaven treballar, aix¨ª que Hern¨¢ndez i jo ens vam posar tamb¨¦ a organitzar concerts i buscar bolos per als alumnes. Aquest va ser un fet diferencial, com ho va ser tamb¨¦ la creaci¨® dels Seminaris de Jazz a partir de 1980. Els seminaris s¨ª que van ser trencadors, tant que venia gent de tot Espanya. Fins a 1984 tot va ser molt experimental, aquell any es va incorporar Z¨¦ Eduardo, que tenia un programa pedag¨°gic propi que no havia pogut implantar a Lisboa. La seva arribada va generar un efecte crida de m¨²sics que es van passar a la nostra escola i l¡¯arribada d¡¯uns altres de fora. Nosaltres vam seguir la nostra l¨ªnia: comencem a publicar discos el 1985, inaugurem el club JazzS¨ª el 1994... Actualment, tenim 1.300 metres quadrats d¡¯aules, amb 600 alumnes al Raval i 200 m¨¦s a Fabra i Coats. En total, gestionem 300 n¨°mines, de les quals 50 s¨®n fixes i la resta, contractes per hores. Mantenir-nos ha estat una hero?citat.

¡°?s molt dif¨ªcil obrir un local a Barcelona. Cada vegada hi ha m¨¦s entrebancs. La normativa no s¡¯ha canviat en d¨¨cades¡±

P. Es van sentir acceptats per la societat cultural i pol¨ªtica del moment?

R. Des que vam n¨¦ixer i fins a 1990, i ho puc demostrar perqu¨¨ estem posant al dia l¡¯arxiu del Taller, totes les cartes enviades a les institucions, ja fos Ajuntament o Generalitat, van ser contestades negativament. No s¨¦ qu¨¨ passava... Evidentment, nosaltres proven¨ªem del m¨®n llibertari de Nou Barris i d¡¯una distribu?dora llibert¨¤ria, el tipus de professorat tamb¨¦ era molt an¨¤rquic... No s¨¦ si aix¨° va influir, suposo que s¨ª. Les nostres relacions amb la societat benestant barcelonina no existien. A partir de 1990 vam tenir algun tipus d¡¯ajuda, per¨° mai per a l¡¯ensenyament, nom¨¦s per a la difusi¨® i promoci¨®, o per millorar els locals. I, a dia d¡¯avui, continuem aix¨ª. Cap conseller ni consellera d¡¯Ensenyament han visitat mai el Taller. En canvi, els presidents Pujol, Maragall, Montilla i Mas han vingut diverses vegades. I tamb¨¦ consellers de Cultura, per¨° mai d¡¯Ensenyament, tot i que som una escola. No trec conclusions, nom¨¦s dic que ¨¦s una realitat, i no pas volguda per nosaltres, perqu¨¨ sempre els convidem que vinguin i vegin el que estem fent en el camp de l¡¯ensenyament.

P. Malgrat aquest suport absent de l¡¯¨¤rea d¡¯Ensenyament de la Generalitat, el 2009 van obrir una nova parcel¡¤la de grau superior universitari...

R. Quan es va obrir l¡¯Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (Esmuc), ¨²nic centre oficial p¨²blic que imparteix a Catalunya el grau superior de m¨²sica, va resultar que bona part del professorat havia estudiat o havia fet classes al Taller. Al mateix temps, comen?ava a baixar el nombre d¡¯alumnes. Ja no es tractava de m¨²sics professionals sin¨® de gent jove, i els pares, els que pagaven, volien que els fills tinguessin el recorregut complet al mateix lloc, com passa amb els col¡¤legis de prim¨¤ria fins a batxillerat... I, sobretot, que aix¨° es tradu¨ªs en un t¨ªtol. Ara ja tenim el recorregut complet.

P. Un m¨²sic necessita tenir un t¨ªtol superior?

R. No. El que necessita ¨¦s tenir la preparaci¨® que un t¨ªtol superior pot donar-li, no el diploma. No crec que mai sigui necessari el diploma per tocar en un escenari... I si arriba aquest moment, sincerament, espero estar mort.

P. En aquest moment, a Barcelona hi ha quatre escoles amb grau superior: una de p¨²blica, l¡¯Esmuc, i tres de privades: Liceu, Jam Session i Taller de M¨²sics. A Par¨ªs, per exemple, nom¨¦s n¡¯hi ha dos. Sabent quines s¨®n les realitats musicals de les dues ciutats, hi ha alguna cosa que falla, no?

R. ?s un exc¨¦s! ?s una q¨¹esti¨® de falta de planificaci¨® del Departament d¡¯Ensenyament, que ha considerat que, essent liberals, tothom t¨¦ dret a muntar el que vulgui. A partir d¡¯aquesta teoria liberal s¡¯ha arribat a un desgavell. Crec que s¡¯hauria d¡¯haver planificat.

P. El resultat ¨¦s que, amb quatre escoles superiors, el nombre de m¨²sics titulats cada any ¨¦s alt i tothom es queixa de la falta de locals per actuar. Quin futur els espera?

R. Si a Barcelona hi hagu¨¦s m¨¦s llocs per fer m¨²sica en directe, la ciutat canviaria a millor. Ara ¨¦s molt dif¨ªcil obrir un local. Cada vegada hi ha m¨¦s entrebancs. Per part de pol¨ªtics de colors ben diversos hi ha una intenci¨® d¡¯ajudar, t¡¯escolten, cert, per¨° despr¨¦s hi ha els serveis t¨¨cnics i jur¨ªdics que han de complir unes normatives que no s¡¯han canviat ni adequat en d¨¨cades. A m¨¦s, una regla que ha empitjorat les coses, tot i que admeto que ¨¦s positiva, ¨¦s l¡¯obligaci¨® que tots els m¨²sics que actuen estiguin donats d¡¯alta; aix¨° encareix i entorpeix la contractaci¨®, tot i que serveix perqu¨¨ quan el m¨²sic es retiri pugui cobrar alguna cosa. Si vas al servei social de la Societat General d¡¯Autors d¡¯Espanya (SGAE), es veu la quantitat de m¨²sics ¡ªi alguns s¨®n dels que han fet hist¨°ria¡ª que viuen del que els passa l¡¯entitat perqu¨¨ no havien cotitzat mai. Els m¨²sics joves han de pensar que si volen tocar en directe no tot ser¨¤ al costat de casa teva. No poden basar la seva economia en les actuacions que es facin a la seva ciutat.

P. Molts dels problemes dels locals venen de les mol¨¨sties als ve?ns.

R. Parlo de nosaltres perqu¨¨ crec que ¨¦s extensible a tots els locals: fa 40 anys que som al barri, i amb el club, des de 1992, que tanca a les 10 de la nit; per¨°, ¨¦s clar, no tenim drets adquirits. Tot i aix¨ª, seria l¨°gic que qui vingui a viure damunt del Jazz s¡¯informi que aix¨° existeix. Nosaltres som ve?ns tamb¨¦, hem ajudat a generar expectatives noves en tres carrers que als anys vuitanta m¨¦s val ni recordar el que hi havia all¨ª; en alguna cosa hem ajudat al canvi social del barri, crec. La paraula ve¨ª s¡¯ha convertit en ¡°que ve el llop¡±. Ens ha succe?t poques vegades, per¨° quan ve la Gu¨¤rdia Urbana i els preguntes quants ve?ns han protestat, veus que es tensen: si ha trucat un, no s¨®n ¡°els ve?ns¡±. Des del 2012 arrosseguem una den¨²ncia per soroll d¡¯una ve?na que vivia al quart pis, una senyora que estava de pas per la ciutat, molt respectable. Som al 2019 i l¡¯expedient encara est¨¤ donant voltes. Una altra reivindicaci¨® dels espais de m¨²sica en directe ¨¦s que haurien d¡¯estar etiquetats com a espais culturals, i en aquest moment s¨®n bars.

P. Qu¨¨ hauria de fer l¡¯administraci¨®?

R. Acceptar que tot aix¨° ¨¦s cultura. Han de canviar els reglaments, les normatives, perqu¨¨ els serveis t¨¨cnics i jur¨ªdics no tinguin tanta por, sempre que es demostri que no es molesta, esclar.