Sota el confort dels para-sols

Hi ha escriptors que creen un llenguatge; n¡¯hi ha d¡¯altres que recreen una atmosfera, un clima f¨ªsic i espiritual; i, en fi, hi ha un tercer grup que busca historiar un m¨®n i una societat, copiar la realitat a pesar que les c¨°pies sempre s¨®n inferiors als models: ¨¦s el gran defecte de la narrativa realista, que mai no ¨¦s prou real si s¡¯exceptuen els casos d¡¯uns poqu¨ªssims privilegiats que aconsegueixen que a les seves novel¡¤les i contes hi transitin uns personatges que sovint s¨®n m¨¦s de deb¨° que la gent de carn i ossos vistos al carrer. Rafel Nadal (Girona, 1954), a El fill de l¡¯itali¨¤, premi Ramon Llull i m¨¦s venut per Sant Jordi, parteix d¡¯un episodi hist¨°ric ¡ª¡°un miler de mariners italians que el 1943 es van refugiar al port de Ma¨® i als balnearis de Caldes de Malavella despr¨¦s de l¡¯enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat per la Luftwaffe alemanya en venjan?a per l¡¯armistici signat entre It¨¤lia i els pa?sos aliats¡±¡ª, i narra una perip¨¨cia doble: els treballs del protagonista per localitzar els seus or¨ªgens familiars, i els esfor?os dels mariners per tornar a It¨¤lia. Tamb¨¦ ¨¦s una perip¨¨cia doble el que alimenta La vig¨ªlia, de Marc Artigau (Barcelona, 1984), premi Josep Pla 2019: d¡¯una banda, les circumst¨¤ncies familiars del narrador ¡ªel trasbals ps¨ªquic del seu germ¨¤ gran arran d¡¯un misteri¨®s accident a la muntanya, el trauma per la mort dels pares, el refugi que troba en la literatura i els contes que escriu per a la r¨¤dio, una hist¨°ria d¡¯amor amb una escriptora¡ª i, de l¡¯altra, l¡¯enc¨¤rrec que rep d¡¯una dona gran que vol que li escrigui la biografia a canvi de 100.000 euros. Com a contrapunt, tamb¨¦ es poden llegir alguns dels contes del protagonista per constatar de quina manera ¡°les hist¨°ries se¡¯m barrejaven amb la vida¡±.

A El fill de l¡¯itali¨¤ Nadal perfecciona el model narratiu assajat ja a La maledicci¨® dels Palmisano i a La senyora Stendhal: es replanteja una altra vegada el passat des de la dist¨¤ncia i la subjectivitat com una manera d¡¯expressar i resoldre els conflictes de la mem¨°ria col¡¤lectiva, per¨°, com que aqu¨ª potser no ¨¦s tan did¨¤ctic ni moralista, el sabor de l¡¯afany literari es nota m¨¦s. Quan Nadal descriu, transforma el paisatge en mat¨¨ria liter¨¤ria d¡¯un ordre important, i, quan ha d¡¯enfrontar-se a l¡¯¨¨pica, t¨¦ la sort de no cohibir-se i el relat avan?a exultant. Per¨° quan l¡¯autor ha de complir amb l¡¯obligaci¨® de distreure un p¨²blic que demana un argument ple de fets significatius se li pot aplicar el que diu el narrador de La vig¨ªlia sobre els contes que llegeix a la r¨¤dio: ¡°A aquelles hores de la matinada les senyores de setanta anys que pateixen d¡¯insomni agraeixen una mica de cursileria a les venes¡±.

Artigau demostra posseir prou instint i saviesa per construir, amb una competent economia d¡¯estil, escenes que contemplen la realitat des d¡¯una ¨°ptica poc ordin¨¤ria, narra amb solv¨¨ncia tant la vida quotidiana del narrador com els episodis turbulents de la dona que vol que li escriguin la seva biografia, sap crear suspens, i ¨¦s d¡¯agrair que no tibi massa la corda quan reflexiona sobre la literatura i la relaci¨® amb la vida real. Tamb¨¦ seria d¡¯agrair, per¨°, ja que no tots els lectors tenen setanta anys ni pateixen d¡¯insomni, que s¡¯intent¨¦s evitar la invasi¨® d¡¯unes frases buides o edulcorades, que traven, i que semblen sortides d¡¯un manual d¡¯autoajuda, o que no fan res m¨¦s que repetir unes lli?ons ¨°bvies sobre els entrebancs de la vida. Sense tanta cursileria a les venes, El fill de l¡¯itali¨¤ es podria llegir com una apassionada novel¡¤la hist¨°rica que seduiria amb l¡¯encant de l¡¯aventura, amb un vigor sense pausa, i La vig¨ªlia esdevindria una bona novel¡¤la exemplar, m¨¦s enll¨¤ del judici moral, sobre l¡¯ambig¨¹itat dels motius de tota vida humana, sobre les paradoxes de la feblesa i la for?a que atorga la confian?a en la literatura.

Davant de novel¡¤les com El fill de l¡¯itali¨¤ o La vig¨ªlia, pot ser ¨²til recordar que Nabokov establia una difer¨¨ncia entre els lectors que se submergien en el mar de la literatura com si fossin uns submarinistes, buscant perles negres i sense t¨¦mer els monstres de l¡¯abisme, i els que s¡¯estimaven m¨¦s contemplar les onades des de la platja, sota el confort dels para-sols. Nadal i Artigau han escrit dues novel¡¤les que satisfaran llargament els partidaris d¡¯aquesta segona opci¨®.