Europa, no nom¨¦s una batalla d¡¯idees

Aquests propers mesos assistirem a diferents cites electorals. Eleccions municipals, generals i europees. El resultat de totes, en diferent mesura, apareix com a incert i en ocasions anticipa algunes dificultats de governabilitat. El moment, una vegada m¨¦s, sembla marcat per la volatilitat i resulta dif¨ªcil predir quins escenaris ens trobarem als diversos nivells.

Ara b¨¦, a difer¨¨ncia d¡¯un passat recent, les eleccions al Parlament Europeu estan rebent m¨¦s atenci¨® per part de la ciutadania. Aquest fet es pot explicar per diversos motius. En primer lloc, hem de destacar els esfor?os per evitar l¡¯abstenci¨® simbolitzats en campanyes com ¡°This time I¡¯m voting¡±, impulsada per l¡¯Eurocambra amb el suport de nombroses organitzacions de la societat civil. L¡¯experi¨¨ncia i complexitat del Brexit i l¡¯auge de moviments euroesc¨¨ptics o directament eur¨°fobs generen molta preocupaci¨® i invoquen fantasmes del passat que, probablement de manera il¡¤lusa, cr¨¨iem superats.

El 26 de maig tenim una cita amb les urnes per escollir els nostres representants europeus i l¡¯hem d¡¯aprofitar com una oportunitat per frenar l¡¯auge de sentiments xen¨°fobs i excloents. El possible creixement de partits que els abanderen resulta inquietant i ¨¦s m¨¦s necessari que mai refor?ar els fonaments d¡¯una Europa social que aposti per les pol¨ªtiques d¡¯acolliment i integraci¨®. M¨¦s enll¨¤ de la construcci¨® d¡¯una governan?a multinivell liderada pels organismes comunitaris, ¨¦s el somni d¡¯aquesta Europa social el que est¨¤ en joc.

Les q¨¹estions que repercuteixen directament en les nostres vides i en el desenvolupament del projecte col¡¤lectiu haurien de centrar els debats m¨¦s urgents, entre els quals ocupa un lloc destacat el de la desigualtat i la pobresa. Les xifres corroboren una vegada i una altra el gran desequilibri que viuen les nostres societats, i Espanya ¨¦s un dels que presenta una polaritzaci¨® m¨¦s acusada. Segons l¡¯¨ªndex Gini, som el tercer pa¨ªs m¨¦s desigual de la Uni¨® Europea, per darrere de Romania i Maced¨°nia. La concentraci¨® de la riquesa deixa un 23,5% de la poblaci¨® de la UE, uns 119 milions de persones, en risc de pobresa i exclusi¨® (¨ªndex AROPE). A Espanya, aquest indicador arriba fins al 27,9%, gaireb¨¦ 13 milions de persones.

?s evident que al pilar europeu de drets socials signat l¡¯any 2017 li queda molt de cam¨ª per rec¨®rrer. Els tres cap¨ªtols que fan refer¨¨ncia a igualtat d¡¯oportunitats, ocupaci¨® i protecci¨® social formulen una s¨¨rie de principis (tot i que no s¨®n obligacions vinculants), acompanyats d¡¯un quadre de comandaments i uns indicadors que, amb un pressupost adequat, suposarien avan?os importants. M¨¦s concreci¨® i coordinaci¨® entre les diferents estrat¨¨gies existents pot ser una via per impulsar unes pol¨ªtiques socials diferents, orientades a garantir el compliment de drets i l¡¯acc¨¦s universal als serveis.

La batalla de les idees no ¨¦s una batalla te¨°rica, sin¨® una confrontaci¨® amb un desenlla? que comportar¨¤ efectes en la vida de les persones. Europa es juga molts fronts en aquest context: l¡¯Europa acollidora, l¡¯Europa diversa, l¡¯Europa inclusiva, l¡¯Europa feminista, l¡¯Europa sostenible... L¡¯Europa de la ciutadania i la just¨ªcia social, en definitiva.

Sonia Fuertes ¨¦s presidenta d¡¯Entitats Catalanes d¡¯Acci¨® Social (ECAS)