Kilian Jornet compleix la profecia dels fisi¨°legs

A qualsevol part de la terra el percentatge d'oxigen inhalat en l'aire ¨¦s el mateix (un 21%), per¨° en ascendir disminueix la pressi¨® atmosf¨¨rica i, aix¨ª, la pressi¨® parcial de l'oxigen. Aquesta ¨¦s de 149 torr (unitat de mesura de la pressi¨®) a nivell del mar, de 86,4 torr a 4.000 m, la qual cosa equival a respirar un aire amb nom¨¦s un 12% d'oxigen, i de 35 torr al cim de l¡¯Everest (8.848 m), on qui arriba respira un aire que sembla que tingui nom¨¦s un 5% d'oxigen.

Fins fa 41 anys, la creen?a m¨¦s arrelada entre els cient¨ªfics era que les condicions al cim de la muntanya m¨¦s alta de la terra, si no incompatibles amb la vida, s¨ª que ho eren amb l'esfor? necessari per escalar. L'oxigen nom¨¦s donava per estar-s¡¯hi no per moure's. Per aix¨°, quan Reinhold Messner i Peter Habeler van anunciar que intentarien ascendir l¡¯Everest sense l'ajuda d'ampolles d'oxigen, despr¨¦s de titllar-los de bojos, molts especialistes van comen?ar a escriure les seves necrol¨°giques anticipadament. Per¨° van fer cim a pulm¨®. Els primers. El 8 de maig de 1978. I quan van tornar, i van demostrar la fal¡¤l¨¤cia que s'assumia com a veritat cient¨ªfica, els fisi¨°legs van especular que Messner, de 31 anys llavors, i Habeler, de 33, haurien de ser, sense cap mena de dubte, dos superhomes.

Uns anys m¨¦s tard tots dos es van sotmetre a diversos estudis cient¨ªfics que van mostrar, per a sorpresa de molts, que de superhomes, res. ¡°S¨®n individus normals, com qualsevol persona activa no especialment atl¨¨tica. Les seves capacitats aer¨°biques (consum d'oxigen) i anaer¨°biques (watts per quilo) no difereixen amb prou feines de les de qualsevol subjecte sedentari, i no s¨®n diferents de les dels xerpes¡±, conclou l'estudi, publicat al Journal of Applied Physiology el desembre de 1985. ¡°L'¨²nica excepci¨® la vam veure en Messner, amb m¨¦s capacitat de difusi¨® pulmonar de l'oxigen. D'altra banda, Messner (1,79 m / 69 quilos) posseeix unes qualitats fisiol¨°giques normals. El distingeix una necessitat obsessiva per ser el millor¡±.

Unes d¨¨cades m¨¦s tard, no nom¨¦s es puja sense oxigen l¡¯Everest com la cosa m¨¦s normal del m¨®n, sin¨® que ja es puja fins i tot corrent, carregat amb una motxilla m¨ªnima, i fins a dues vegades en una setmana. Tamb¨¦ els fisi¨°legs s'emocionen i intenten despr¨¦s trobar explicacions per a tanta meravella que redefineix els l¨ªmits del cos hum¨¤ i accentua la seva gran capacitat d'adaptaci¨®, com el que va fer Kilian Jornet en les seves ascensions r¨¤pides a l¡¯Everest el 20 i el 27 de maig de 2017. En un article publicat aquest mes a l¡¯International Journal of Sports Physiology and Performance, el fisi¨°leg su¨ªs Gr¨¦goire Millet, de Lausana, en relatar l'estrat¨¨gia d'aclimataci¨® a l'altura del muntanyenc catal¨¤ defineix, potser, les caracter¨ªstiques d'un nou tipus d'esportista, l'alpinista-atleta.

Com Messner, Jornet (30 anys, 1,72 m i 56 quilos), ¨¦s d'un petit poble a les muntanyes ¡ªles Dolomites, un, els Pirineus, l'altre¡ª i va comen?ar a escalar gaireb¨¦ abans que a caminar. Com l'itali¨¤ de Trento, a Jornet el mou una necessitat imperiosa de ser el millor, de ser el primer, d'obrir noves rutes, d'afrontar des del minimalisme desafiaments ins¨°lits, com el projecte Cims de la meva vida, l'intent d'establir r¨¨cords de pujada al Mont Blanc (4.810 m: 4 h 57 min), el Matterhorn (4.476 m: 2 h 52 min), el Denali (6.194 m: 11 h 40 min), l¡¯Aconcagua (6.962M: 12h 49 min) i l¡¯Everest. De ser diferent. D'intentar estar a l'altura d'un talent que el desborda. A difer¨¨ncia de Messner, a Jornet l¡¯acompanyen unes condicions f¨ªsiques excepcionals. En la prova d'esfor? a la qual es va sotmetre el 1985 al laboratori de Ginebra, Messner va aconseguir uns valors molt modests, de 48 ml per minut i per quilo, de VO2 m¨¤x. (consum d'oxigen), el valor que mesura la capacitat de resist¨¨ncia, amb unes pulsacions m¨¤ximes de 184 batecs per minut, mentre que el 2010, al CAR de Barcelona, Jornet va aconseguir 92 ml/min/kg de VO2 m¨¤x. amb 199 pulsacions per minut, valors superiors als millors maratonians i als grans ciclistes, en l'¨¤mbit dels quals, els 88 ml/min/kg de Miguel Indurain sempre es van considerar la refer¨¨ncia excepcional. Per aconseguir-ho i mantenir-ho, Jornet, que viu a Noruega, s'entrena 1.140 hores a l'any (gaireb¨¦ quatre al dia, si es compten tots els dies de l'any), 400 d'aquestes hores en altitud moderada, entre 2.000 i 3.000 m.

Tot aix¨° va portar Jornet a pujar l¡¯Everest en 26 h 30 min des dels 5.100 m del monestir de Rongbuk, un recorregut de m¨¦s de 20 quil¨°metres al llarg d'una morrena seguit per trams de gel i neu al 40% i, finalment, una cresta de tres quil¨°metres que va ascendir sense cordes fixes excepte en el segon gra¨®, on va utilitzar l'escala fixada. En els entrenaments previs, segons l'autor de l'article, va aconseguir velocitats d'ascensi¨® que mai havien estat reportades.

¡°En el seu moment 18 a l¡¯Him¨¤laia, va aconseguir per segona vegada una altitud per sobre dels 8.000 m (8.400 m)¡±, reporta el doctor Millet. ¡°Ho va fer amb una velocitat vertical mitjana de 350 metres a l'hora durant sis hores, entre els 6.300 m i els 8.400 m. La seva velocitat entre 8.000 m i 8.400 m va ser de 200 metres a l'hora. (¡­) Els informes assenyalen que les velocitats m¨¤ximes reportades fins ara eren 240 metres per hora, d¡¯Andrzej Bargiel al Manaslu, el 2014, entre 4.800 m i 8.163 m, o els 250 m de Russell Brice al Cho Oyu el 1996, entre els 5.400 m i els 8.188 m¡±. En les competicions de quil¨°metre vertical ¡ªcarreres d'uns 1.500 m de longitud ascendint pendents a m¨¦s del 60% fins a superar desnivells de 1.000 metres¡ª els millors, incl¨°s Jornet, aconsegueixen temps inferiors a la mitja hora amb velocitats d'ascensi¨® de 2.000 metres a l'hora, molt similars a les que aconsegueixen els ciclistes ascendint pujades com l¡¯Alpe d¡¯Huez.

Per a aquestes altures, no obstant aix¨°, no ¨¦s necessari aclimatar-se, el proc¨¦s engega nombrosos mecanismes fisiol¨°gics que incrementen el subministrament d'oxigen a les c¨¨l¡¤lules i faciliten la toler¨¤ncia a l¡¯hip¨°xia (menor oxigen en l'aire) per augmentar la producci¨® de gl¨°buls vermells, els encarregats de transportar l'oxigen. Es tracta, a part de millorar el rendiment, d'evitar l'edema pulmonar o l'edema cerebral, manifestacions de la malaltia aguda de muntanya. Jornet ho va fer d'una manera original, combinant estades en altura simulada amb altura real. Al febrer i mar?, Jornet va fer servir una tenda hipob¨¤rica per dormir a Noruega en altituds simulades d'entre 5.000 i 6.000 m i va efectuar entrenaments en intensitat amb m¨¤scara d'hip¨°xia per simular una altitud de 6.000 m en sessions d'una hora. El 17 d'abril va continuar el treball d'altura als Alps fins al 27, quan, tres setmanes abans del previst, va viatjar a l¡¯Him¨¤laia.

¡°Aquest cas reporta el rendiment m¨¦s excepcional que s¡¯ha aconseguit mai en altituds extremes¡±, conclou el doctor Millet en el seu article, que confirma, en certa manera, la profecia amb la qual fa 34 anys van concloure el seu article cient¨ªfic els fisi¨°legs que van estudiar Messner i Habeler: ¡°Sembla raonable suggerir que un bon escalador que tingui un VO2 m¨¤x. molt alt, similar al d'un maratoni¨¤, pugui aconseguir, en igualtat de condicions un rendiment superior al dels millors escaladors estudiats. Aix¨° requereix que el seu potencial fisiol¨°gic no es vegi llastrat per una personalitat fr¨¤gil, com la que trobem moltes vegades en els esportistes de resist¨¨ncia¡±.