Agenda per a l¡¯endem¨¤

Diumenge els ciutadans votarem i a partir de dilluns ¨¦s obligaci¨® dels qui surtin triats trobar una majoria de govern per afrontar els grans problemes del pa¨ªs. Aquesta introducci¨® pot semblar una trivialitat per¨° no ho ¨¦s pel regust que ens deixa una campanya en qu¨¨ el soroll de la impot¨¨ncia ha marcat el ritme. Les alarmes han sonat intensament aquests dies, amb els partits m¨¦s pendents de no perdre quota que del futur. Les grans q¨¹estions que figuren en les prioritats de la ciutadania han estat absents del debat o, com a m¨¤xim, han quedat en el terreny dels enunciats gen¨¨rics, com, per exemple, la fundada i reiterada insist¨¨ncia de l¡¯esquerra a posar la q¨¹esti¨® de la desigualtat en primer pla.

Catalunya, vuitena preocupaci¨® dels ciutadans segons l¡¯¨²ltima enquesta del CIS, ha esdevingut el centre de totes les batalles, en una doble demostraci¨® de la feblesa dels partits pol¨ªtics: els ha servit per eludir els problemes econ¨°mics i socials que corren el risc de posar en evid¨¨ncia la impot¨¨ncia de la pol¨ªtica en un context dominat pel fals i ideol¨°gic principi que no hi ha alternativa. I amb el simplisme propi de tota confrontaci¨® identit¨¤ria ¨Csempre en l¡¯eix de l¡¯amic i l¡¯enemic¨C han enterbolit la picabaralla fins a reduir la contesa a tres blocs: dreta, esquerra i nacionalismes perif¨¨rics, amb aquests ¨²ltims com a font de tota sospita respecte a la lleialtat patri¨°tica de l¡¯esquerra.

I, malgrat tot, hi ha una agenda pendent que alg¨² haur¨¤ d¡¯afrontar. Aquestes s¨®n algunes de les prioritats: desigualtat, nova economia, canvi clim¨¤tic, enfortiment de l¡¯Estat, defensa i recuperaci¨® de les llibertats, immigraci¨®, crisi de representaci¨® i regeneraci¨® de la pol¨ªtica. La desigualtat simbolitza el lloc en qu¨¨ convergeixen els problemes econ¨°mics, pol¨ªtics i socials del moment. L¡¯economia ha mutat molt des que la democr¨¤cia i el capitalisme industrial van trobar un punt d¡¯equilibri a l¡¯Estat naci¨®. Som en una fase del capitalisme en qu¨¨ els pactes de cohesi¨® interior dels Estats no existeixen perqu¨¨ els poders econ¨°mics no en tenen necessitat. I la pol¨ªtica no t¨¦ instruments globals per posar-hi l¨ªmits adequadament. Els pa?sos viuen fractures socials creixents que poden produir esclats en qualsevol moment. Una nova economia requereix noves pol¨ªtiques. I no es pot, com fa la dreta, rebutjar que s¡¯imposin l¨ªmits als diners al mateix temps que prepara el cam¨ª a l¡¯autoritarisme per si la situaci¨® es fa socialment insostenible. Per aquest motiu, si les pol¨ªtiques econ¨°miques no eviten les fractures de classe, generacionals i educatives, la democr¨¤cia mateixa entrar¨¤ en zona de risc. I encara m¨¦s amb l¡¯amena?a d¡¯un deteriorament de la salut del planeta que l¡¯egoisme de la immediatesa ignora. L¡¯Estat continua sent el marc pol¨ªtic per excel¡¤l¨¨ncia, per¨° el futur demana consolidar les escales supranacionals ¨Cper aix¨° s¨®n tan importants les eleccions europees del maig¨C i donar m¨¦s poder a les ciutats, un subjecte pol¨ªtic fonamental per afrontar problemes tant ecol¨°gics com d¡¯integraci¨® social i de la diversitat.

Hem sentit aquests dies que l¡¯Estat ha demostrat la seva fortalesa davant de l¡¯independentisme catal¨¤. Per¨° la veritable fortalesa no ¨¦s rec¨®rrer als instruments repressius i als mecanismes constitucionals d¡¯excepci¨®. Si s¡¯ha d¡¯arribar fins aqu¨ª ¨¦s perqu¨¨ ja s¡¯ha fracassat. La fortalesa rau en l¡¯autoestima. La sobreactuaci¨® sempre ¨¦s senyal de feblesa. La fortalesa ¨¦s la capacitat de canalitzar pol¨ªticament problemes que s¨®n pol¨ªtics. I la q¨¹esti¨® catalana ha servit perqu¨¨ la dreta desplegui tot un arsenal de restriccions de drets ¨Cdes dels delictes d¡¯odi fins a l¡¯¨²s sistem¨¤tic de l¡¯excepcionalitat¨C que obren el cam¨ª a l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic.

La crisi de representaci¨® de les democr¨¤cies europees t¨¦ un car¨¤cter indiciari greu. La democr¨¤cia no pot funcionar si els ciutadans no s¡¯hi senten concernits. I fa temps que els governants se n¡¯allunyen al m¨¤xim, ja sigui amb un tecnocratisme que nom¨¦s crea desconfian?a i allunyament o amb el recurs a les fabulacions identit¨¤ries que col¡¤loquen presumptes valors transcendentals per sobre de la realitat. En tots dos casos, la democr¨¤cia perd. Sense reconeixement, sense dret a la paraula, sense mecanismes de deliberaci¨® i sense capacitat d¡¯influir en la presa de decisions, el ciutad¨¤ se sent ali¨¨ al sistema. I la democr¨¤cia ¨¦s pur simulacre. Probablement ¨¦s el que pretenen molts dels qui es presenten a aquestes eleccions.